L'ADVENT (LEVANTE-EMV)

 Hui, amb el primer diumenge d´Advent, l´Església comença un temps, un camí que ens portarà al Nadal. Seran quatre diumenges, amb les setmanes corresponents, on a través de la litúrgia obrirem els nostres cors a l´esperança, per així disposar-nos a acollir l´Emmanuel, el Déu-amb-nosaltres, que revestit de la nostra carn, farà estada enmig nostre.

La Germandat Obrera d´Acció Catòlica (GOAC), fa uns dies ens va oferir un document sobre l´Advent, on presenta aquest temps litúrgic, tan entranyable, com "un temps d´esperança, de misericòrdia i de justícia". És per això que en aquest camí que els cristians fem cap al Nadal, ens preparem per acollir el Déu que en el seu amor infinit ens abraça, ens cuida i ens acompanya.

Certament que l´Advent és, per antonomàsia, un temps d´esperança on podem descobrir en aquells signes senzills i quotidians, el Déu que s´acosta a nosaltres. Per això l´Advent ens convida a estar atents, a reconèixer i a acollir les desesperances i les desesperacions del nostre món, així com els cansaments i les tristeses de tots aquells que sofreixen. L´Advent és el temps on l´amor de Déu refà els trossos trencats del nostre fang. És també el temps per refer el perdó, que ens obri nous horitzons, i per deixar que el Déu de l´esperança il·lumine tots aquells racons foscos que encara hi ha al nostre cor.

En les vigílies de l´obertura de l´Any de la Misericòrdia, que tindrà lloc el pròxim dia 8, l´Advent és el camí de la misericòrdia. És el temps per refer aquella misericòrdia que manté el sentit de la vida dels pobres, dels humils i dels més vulnerables de la nostra societat.
L´Advent és temps de compassió i de curació, pel fet que en aquest camí podem descobrir les ferides del nostre món; les ferides de tants i tants germans i germanes nostres, per curar-les, per embenar-les, per amorosir-les. Per això l´Advent és també temps per descobrir el consol que ve de Déu. Per descobrir-lo, per acollir-lo i per compartir-lo, i d´aquesta manera poder consolar els tristos, els cansats, els abatuts, els qui ploren i els qui lluiten. L´Advent és temps de la misericòrdia del Déu-amb-nosaltres, que enmig nostre es fa compassió, consol, amor i tendresa.

L´Advent és temps per sintonitzar la nostra vida, el nostre ser i el nostre fer, amb la justícia de Déu i així, acollir les víctimes de tantes injustícies i abraçar-les tal com Déu ens abraça a nosaltres. Per això l´Advent ha de ser també un temps de solidaritat i de fraternitat amb aquells que tothom oblida o menysprea.

L´Advent ens obri al servei dels uns als altres, per tal d´esdevenir servidors de l´amor en els pobres, en els menuts i en els qui no compten per a ningú. L´Advent ens fa viure atents al servei als oprimits i als qui es troben xafats pel poder prepotent, inhumà i despòtic.

L´Advent, que inicia un nou cicle litúrgic, ens posa al davant les tres vingudes del Senyor: la primera, en la qual recordem el seu naixement a Betlem; la segona, que serà el trobament amb el Senyor al final de la nostra vida; i la tercera, que serà el seu adveniment a la fi dels temps.
L´Advent, amb aquesta triple vinguda del Senyor, ens ha d´ajudar a descobrir que tots els qui sofreixen i totes les víctimes de la injustícia i de la violència, ens són sagraments i signes de la presència del Déu enmig del poble. Del Déu que ve a nosaltres. Per altra part, i per viure´l amb intensitat, l´Advent ens ha d´ajudar a despullar-nos de tot allò que ens deshumanitza, de totes les superficialitats i frivolitats que a vegades omplin la nostra vida, per mirar els altres des del cor, i així acompanyar-los i encoratjar-los mentre fan camí. L´Advent ens de fer hòmens i dones ben atents, sobretot a tots aquells que han caigut i que ja no poden més. Perquè l´Advent és un crit i un clam d´encoratjament i d´esperança pel Déu que ve a compartir la nostra vida. Pel Déu que ve a salvar-nos.