Hui 5 de novembre celebrem la festa de Santa Àngela de la Creu, fundadora de la Companya de les Germanes de la Creu.
Àngela va nàixer a Sevilla el 30 de gener de 1846. Son pare, Francisco, era el cuiner del convent dels Trinitaris de Sevilla, i sa mare, Josefa, era la modista d´aquell mateix convent. Aquest matrimoni van tindre catorze fills, dels quals només sis van arribar a la majoria d´edat. Com la major part de les xiquetes pobres, Àngela va anar molt poc a l´escola, ja que als dotze anys es posà a treballar en una sabateria, per així ajudar econòmicament la seua família. Ja de menuda, Àngela sabia compartir allò que tenia, amb els més necessitats, i a sa casa, en un ambient religiós, va aprendre a resar i amb son pare anava al rosari de l´aurora.
El capellà amb el qual es confessava Àngela, el P. Torres, la va ajudar a trobar la seua vocació com a consagrada, tot i que no li va ser fàcil arribar on Déu la cridava. El 1865, acompanyada de la seua germana Joaquima, Àngela va voler ingressar al Carmel de Sevilla que havia fundat Santa Teresa, però no va ser admesa degut a que la seua mala salut li impedia viure l´estretor i la duresa de les carmelites. El 1868 va entrar com a postulant a les Filles de la Caritat de l´hospital de Sevilla, però dos anys més tard, el 1870, hagué de deixar aquesta congregació, també per la seua mala salut, malgrat la fidelitat generosa d´Àngela en la seua entrega als malalts.
Resignada a viure com a "monja sense convent", Àngela va tornar al seu treball i a la direcció espiritual del P. Torres. I va ser en 1875, mentre pregava, que Àngela veié el calvari, amb una creu al davant de la del Senyor. Àngela va comprendre que en aquella creu, ella havia de crucificar-se, en el servei als més pobres. Així va redactar un projecte de Companyia, basat en la caritat i en l´ajuda als altres, sobretot als més necessitats. "Fer-se pobre amb els pobres", va ser el seu ideal.
El 2 d´agost de 1875, el P. Torres va celebrar l´Eucaristia en presència d´Àngela i de tres dones més, Joana, Josefa i una altra Joana, que van ser el primer nucli de la congregació que anava a formar-se i a posar en pràctica l´ideal d´abraçar el misteri de la Creu en la pregària i en el servei als més pobres. Les quatre dones, després de la missa, es van traslladar a una casa senzilla, per començar així la congregació de les Germanes de la Creu.
Àngela, la fundadora d´aquesta nova família religiosa, va donar a aquesta obra un ambient de saludable alegria, de bellesa i de netedat i higiene. L´estil de les Germanes de la Creu havia de ser, com les dones pobres, de senzillesa, dolcesa i pobresa. Aquests van ser els trets que Àngela va imprimir a la nova congregació. Així, Àngela i les seues companyes van començar a recollir infants orfes, alhora que atenien les persones que vivien soles i els malalts. Tot això ho feien a base de captar diners pels carrers de Sevilla, uns diners que recollien amb una mà, i els repartien amb l´altra.
El 1879 fra Joaquim Lluch aprovà les primeres Constitucions de la Companyia de les Germanes de la Creu, que sintetitzaven el carisma de Sor Àngela: la pregària i l´austeritat de vida, la contemplació i l´alegria en el servei als més pobres de la societat. Poquet a poquet aquesta nova família religiosa s´anà estenent per Andalusia i després per Extremadura, la Manxa, Castella, Galícia, el País Valencià, Canàries, Itàlia i Amèrica.
El 1894 sor Àngela anà al Vaticà, on s´entrevistà amb el papa Lleó XIII, que anys més tard concedí el decret inicial per l´aprovació de la Companyia, que firmaria el 1904 el papa Sant Pius Xè. El 1907, sor Àngela va assumir el govern i la responsabilitat d´aquest nou institut religiós com a primera Mare General, càrrec per al qual va ser reelegida quatre vegades. De caràcter bondadós i d´una gran senzillesa, sor Àngela, en deixar el govern de la Companyia de les Germanes de la Creu, es va posar a disposició de la nova superiora, fins que el 7 de juliol de 1931 va tindre una trombosi cerebral que la va deixar amb el cos mig paralitzat, però sense perdre el seu somriure i la seua caritat envers les seues germanes. Com a conseqüència d´aquest atac, sor Àngela va morir el 2 de març de 1932. Va ser beatificada a Sevilla pel papa Joan Pau II, el 5 de novembre de 1982, i canonitzada també pel mateix papa, a Madrid, el 4 de maig de 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada