Hui 15 de novembre celebrem la festa de la Beata Maria de la Pasió. De nom de baptisme, Elena Mª de Chappotin de Neuville, aquesta dona, filla d´una família noble i molt cristiana, va nàixer el 21 de maig de 1839 a Nantes.
L´abril de 1856, Elena va viure una forta experiència de Déu, ja que en uns exercicis espirituals va comprendre que el Senyor la cridava a una vida de consagració. La mort prematura de sa mare va endarrerir aquest desig d´Elena. Però el desembre de 1860 va ingressar en les clarisses, atreta per l´ideal de senzillesa i de pobresa de Sant Francesc i Santa Clara d´Assís. Encara de postulant, el 23 de gener de l´any següent, Elena va tindre una altra experiència de l´amor de Déu, que va marcar tota la seua vida. Malalta greu, Elena va haver de deixar el convent de les clarisses. Quan va recuperar la salut, el seu confessor la va orientar perquè ingressara a la Societat de Maria Reparadora. Així, el maig de 1864, Elena ingressava en aquest Orde, i el 15 d´agost d´aquell mateix any va rebre l´hàbit, i passà a anomenar-se Maria de la Passió.
El març de 1865, quan Maria encara era novícia, va ser enviada a l´Índia i el 3 de maig de 1866 va fer els vots temporals. Per les seues virtuts, la jove va ser nomenada superiora del convent de Maduré, i el 1867, Provincial de tres convents de les Reparadores.
El març de 1865, quan Maria encara era novícia, va ser enviada a l´Índia i el 3 de maig de 1866 va fer els vots temporals. Per les seues virtuts, la jove va ser nomenada superiora del convent de Maduré, i el 1867, Provincial de tres convents de les Reparadores.
El 1874 va fundar una nova casa a Ootacamund. Però degut a les greus tensions que hi havia a Maduré, unes vint religioses, entre elles Maria de la Passió, el 1876 van abandonar la Societat de Maria Reparadora.
El novembre d´aquell mateix any, per regularitzar la situació d´aquella vintena de religioses, Maria va anar a Roma i el 6 de gener de 1877 va obtindre del papa Pius IXè l´autorització per fundar un nou Orde religiós, que s´anomenà Missioneres de Maria.
Maria de la Passió va obrir el noviciat a França i el 1882 fundà una casa de les Missioneres de Maria a Roma. A més, el 4 d´octubre d´aquell any va ser rebuda en el Tercer Orde de Sant Francesc.
Les dificultats no van desanimar Maria de la Passió, tot i que el març de 1883 va ser destituïda com a superiora, degut a diverses acusacions falses. Després d´una investigació ordenada pel papa Lleó XIII, es va reconèixer la innocència de la fundadora de les Missioneres de Maria, i va ser reelegida en el capítol que feren les religioses en 1884. El 12 d´agost de 1885, l´Orde de les Missioneres de Maria va rebre el Decretum laudis i d´afiliació a l´Orde dels Germans Menors. El 17 de juliol de 1890 s´aprovaren les Constitucions ad experimentum, i definitivament, l´1 de gener de 1896.
La Mare Maria de la Passió va excel·lir en la caritat, ajudant els pobres i els abandonats, i fou capdavantera en la missió de promoció de la dona. Maria de la Passió vivia l´experiència de l´amor del Déu Trinitat, que s´ha donat a nosaltres per mitjà del Misteri Pasqual de Jesucrist.
Amb una gran capacitat de treball i de sacrifici, el 1900 va viure el martiri a la Xina de set Franciscanes Missioneres de Maria. La Beata Maria de la Passió va morir a Sant Remo el 15 de novembre de 1904.
Amb una gran capacitat de treball i de sacrifici, el 1900 va viure el martiri a la Xina de set Franciscanes Missioneres de Maria. La Beata Maria de la Passió va morir a Sant Remo el 15 de novembre de 1904.
Actualment, i seguint el carisma de la Mare Maria de la Passió, les Missioneres Franciscanes de Maria treballen per la justícia en zones empobrides i són artífex de pau. La vida d´aquestes religioses és de conversió permanent, per així escampar la seua acció evangelitzadora. Cada comunitat de Missioneres Franciscanes de Maria és un signe de comunió, ja que amb la seua presència estableixen ponts de diàleg i d´entesa entre grups diferents i a vegades, enfrontats.
En l´actualitat les 7829 Missioneres Franciscanes de Maria, estan presents en 76 països dels cinc continents. A l´Àfrica n´hi ha vint-i-dues comunitats, a Amèrica Llatina dotze, a Amèrica del Nord dos, a Àsia dihuit, a Europa dèneu i a Oceania una. D´aquesta manera les religioses Missioneres Franciscanes de Maria continuen en els nostres dies el carisma de la seua fundadora, la beata Maria de la Passió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada