El dia 20 de novembre celebrem la memòria del martiri de la beata valenciana Miracle Ortells Gimeno, clarissa caputxina, nascuda a la capital del País Valencià.
Miracle va nàixer a València el 28 de novembre de 1882 i va ser batejada a la parròquia de Santa Caterina, al centre mateix de la ciutat, al costat de la catedral. Els seus pares tenien una fàbrica i una botiga de ventalls. Miracle va ser una jove senzilla i pietosa, de caràcter alegre i jovial. Per això va ser estimada per tots els qui la conegueren. Malgrat la posició econòmica benestant, la jove Miracle va fugir sempre de la vanitat i de les aparences.
Als dèneu anys, Miracle expressà el seu desig de consagrar-se a Déu en la vida religiosa. Sa mare li aconsellà que entrara en les Reparadores, una congregació de vida activa. Però Miracle va preferir ingressar a les Germanes Caputxines de Santa Clara. Així, entrà al convent el 9 d´octubre de 1902. A la comunitat va exercir els serveis de refetorera, és a dir, l´encarregada del menjador, infermera, sagristana, consellera de l´Abadessa i mestra de novícies. Tots aquests serveis els va fer la Germana Miracle, amb dedicació i amor.
En produir-se l´alçament feixista, i veient el desordre de les turbes que cremaven els convents i les esglésies del país, la Germana Miracle es va refugiar a casa de la seua germana Maria, i després, les dues, s´amagaren a una casa del carrer Mestre Chapí de Valencia, on es trobaven també amagades quinze religioses de la Doctrina Cristiana. El divendres 20 de juliol de 1936, a poqueta nit, Miracle, amb la seua germana i les religioses de la Doctrina Cristiana van ser obligades a deixar la casa on s´havien amagat, i les feren pujar a un camió, que les portà a Paterna. Allí va ser afusellada la Germana Miracle, juntament amb les altres religioses. El seu cadàver va ser abandonat al cementeri de València on va rebre sepultura. El 1940 les seues restes van ser traslladades al convent de les Germanes Caputxines del carrer Pérez Galdós de València.
La Germana Miracle Ortells, que va ser beatificada pel papa Joan Pau II el dia 11 de març de 2001, ens és exemple i model de fidelitat al Crist, ja que va saber donar la seua vida per causa de la fe.
Altres caputxines màrtirs que també van donar la vida pel Crist són la beata Mª Jesús Masià Ferragut, que va nàixer a Algemesí el 12 de gener de 1882. El 13 de desembre de 1900 ingressà a les caputxines d´Agullent i va fer la professió el 26 de gener de 1902. Va ser detinguda, juntament amb d´altres caputxines, el 19 d´octubre de 1936 i va sofrir martiri el 25 següent. També va ser beatificada pel papa Joan Pau II l´11 de març de 2001.
Una altra caputxina màrtir va ser la beata Mª Verònica Masià Ferragut, que va nàixer a Algemesí el 15 de juny de 1884. Va entrar també al convent de les caputxines d´Agullent, el 18 de gener de 1903. Detinguda el 19 d´octubre de 1936, va rebre la palma del martiri el 25 d´aquell mes.
L´última de les caputxines és la beata Isabel Calduch, que va nàixer el 9 de maig de 1882 a Alcalà de Xivert. Ingressà al convent caputxí de Castelló de la Plana i va morir màrtir el 13 d´abril de 1937.
L´exemple d´aquestes màrtirs caputxines ens encoratja a viure la fe d´una manera sincera i decidida. I per això aquestes màrtirs ens són models de vida en el seguiment de Jesús de Natzaret.
L´exemple d´aquestes màrtirs caputxines ens encoratja a viure la fe d´una manera sincera i decidida. I per això aquestes màrtirs ens són models de vida en el seguiment de Jesús de Natzaret.
Com ha dit el teòleg Joseba Andoni Pagola, "Ser fidels a l´Evangeli de Jesús, és una experiència única, ja que ens porta a conèixer una veritat alliberadora capaç de fer la nostra vida més humana". Amb el martiri d´aquestes monges caputxines, aquestes dones consagrades al Crist van arribar, per mitjà de l´amor, a la llibertat plena, que és la visió de Déu, en una vida sense fi. El seu testimoni és la prova que l´amor és sempre més fort que la mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada