12 de novembre: Sant Josafat, bisbe i màrtir

Hui 12 de novembre és Sant Josafat, el bisbe que va treballar per la reconciliació entre els cristians. Cal recordar que el 1054, amb el Cisma d´Occident, l´Església indivisa i unida fins aleshores es va dividir en dues: l´Església Oriental i l´Occidental. El bisbe Josafat, màrtir de la restauració i de la reconciliació, treballà i morí per tal d´aconseguir la plena comunió entre les dues Esglésies. Josafat va ser alhora un bisbe patriota i catòlic oriental d´esperit romà, fins a vessar la seua sang.

Joan Kuncewicz, que va nàixer a Vlodimir el 1580, era fill de Gabriel Kuncewicz, cònsol de la ciutat i de religió ortodoxa, separada de Roma, com a fruit del Cisma d´Occident.

Aficionat a la lectura, Joan s´interessà sobretot pels llibres religiosos. Traslladat a Vilna, Joan deixà l´Ortodòxia i s´adherí a l´Església Catòlica, encara que entre els seus veïns, eren pocs els qui es mantenien units a Roma. Ell va vore la necessitat que el seu poble retornarà a la religió catòlica, sota el mestratge del bisbe de Roma. Cal recordar que l´octubre de 1595, el metropolita dels ortodoxos dissidents de Kiev i altres cinc bisbes, reunits a la ciutat lituana de Brest-Litovsk, varen decidir retornar a la comunió amb l´Església Catòlica i per tant, sotmetre´s a Roma.

Joan va renunciar a la vida de comerciant, malgrat que l´amo del negoci on treballava li proposà associar-se amb ell, a més d´oferir-li la seua filla perquè es casara amb ella, i quan tenia uns vints anys ingressà com a monjo al monestir de la Santíssima Trinitat de Vilna, on canvià el seu nom de baptisme pel de Josafat. Un company seu, Josep Velamín Rutsky, al qual el mateix Josafat animà a que també es fera monjo, anys més tard va elogiar la intel·ligència, la memòria i la voluntat de Josafat, virtuts que tant el van ajudar en el seu treball a favor de la comunió plena entre les dues Esglésies. La pregària i la vida austera, ornaren la seua vida. Ordenat prevere, Josafat va començar a escampar el seu zel apostòlic, tant al monestir on vivia com també a fora d´ell. Però la virtut de Josafat va suscitar l´odi dels seus enemics, al qual ell responia amb la caritat. Els seus superiors va destinar Josafat, primer a Zyrowiecz i després a Byten i Pinks, on va restaurar les cases de l´Orde.

Quan el 1614 va ser nomenat arximandrita del monestir de Vilna, Josafat, amb la seua vida, encarnava l´espiritualitat de Sant Basili, tant en el ministeri de la reconciliació, com en la predicació, així com també en el seu servei com a ecònom o com a visitador de religioses.
Zelós de l´Orde i de la Regla de Sant Basili, Josafat va fomentar entre els jóvens l´ideal de la vida monàstica, als quals encoratjava a treballar per la unió de les Esglésies. També era expert en patrística, litúrgia oriental i els llibres paleoeslaus. Déu va beneir el seu zel apostòlic i per això incorporà a l´Església Catòlica una gran multitud d´ortodoxes, tant monjos com laics.

El papa Pau Vè va obligar Josafat, el 1617, en contra de la seua voluntat, a acceptar el nomenament de bisbe coadjutor de Vitebsk, amb dret a successió de l´arquebisbe de Polotsk, Gedeó Brolnycky. Per això quan morí aquest, Josafat passà a ser el nou arquebisbe de Polotsk. Josafat va trobar la diòcesi sense pràcticament catòlics i amb el seu exemple, i amb l´ajuda dels monjos de Vilna, va afavorir la unió amb Roma, dels qui eren ortodoxos, convocà sínodes, publicà un catecisme i combaté la interferència del poderosos en els afers de l´Església. Josafat va reformar el clergat, restaurà la catedral, construí nous temples i monestirs, alhora que va escriure diverses obres, on ressaltava el Primat dels bisbes de Roma com a successors de Sant Pere.

Durant el temps que Sant Josafat va ser bisbe de Polotsk, patí les calúmnies dels seus enemics, que no podien vore com renaixia l´Església Catòlica, i que per això mateix volien la mort del "papista" o del "llatí", tal com, despectivament, era anomenat Josafat. El sant bisbe de Polotsk i incansable treballador per la unitat de les Esglésies, va ser assassinat en un complot. Després de la seua mort, van tirar el seu cos, lligat de peus i mans amb pedres, al riu Duna.

Les restes del bisbe Sant Josafat van ser trobades i tretes de l´aigua, gràcies a un llamp que assenyalà el lloc on hi havia el seu cadàver, que va ser portat a Polotsk. Paradoxalment, els primers en reconèixer el seu error en assassinar el bisbe Josafat, van ser els qui l´havien matat, que es van convertir.

Els funerals del bisbe màrtir es van celebrar un any després i durant tot aquell temps el seu sepulcre va ser signe de la comunió amb Roma. Degut als miracles del bisbe Josafat, les autoritats eclesiàstiques introduïren a Roma la causa de canonització d´aquest màrtir. Així, el papa Urbà VIII va beatificar el bisbe de Polotsk i Pius IXè el va canonitzar. El 27 de juny de 1867 el papa Lleó XIIIè va estendre el culte a Sant Josafat a tota l´Església. Pius XIè, el 1923, amb motiu del tercer centenari del martiri d´aquest bisbe màrtir, va escriure una encíclica exalçant les virtuts heroiques d´aquest sant.

El 25 de novembre de 1963, durant el Concili Vaticà II, i per desig exprés del papa Joan XXIII, les restes de Sant Josafat van ser traslladades a l´altar de Sant Basili, en la basílica de Sant Pere.