1 de novembre: la festa de Tots Sants (Levante-EMV)

 Hui 1 de novembre, la festa de Tots els Sants, un any més, ens convida a alçar la nostra mirada a Déu, amb els ulls i amb el cor, per lloar-lo amb tots els sants.

Aquesta festa ens obri al Déu de les benaurances, que, paradoxalment, anomena feliços els pobres i no els rics, els qui ploren i no els qui riuen, els qui tenen fam i set de justícia i no els qui oprimeixen els desvalguts, els nets de cor i no els qui manipulen els altres, els humils i no els poderosos, els compassius i no els indiferents davant els sofriments dels altres, els pacificadors i no els qui tenen les mans tacades de sang, els qui estan de dol i no els qui estan de festa, els perseguits i no els perseguidors. És aquesta la lògica de l´Evangeli. I són només els qui fan de les benaurances el seu camí, aquells que deixen entrar Déu en la seua vida. I aquells que arriben a la felicitat que naix de l´Evangeli.

Per això, com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "els sants, els homes i les dones que hui venerem, són els qui han portat a bon terme aquesta vocació d´esdevenir semblants a Jesucrist. Per això han viscut les benaurances, que a més de ser el retrat espiritual del Crist, són el camí de la plena realització humana".

Mossèn Josep Mª Totosaus deia, molt encertadament, que la festa de Tots Sants "és una típica festa cristiana", una festa que és "expressió de l´esperança que ens habita". Això ho podem comprovar en les lectures que la litúrgia ens proposa per a aquesta celebració, unes lectures que anuncien la felicitat per a aquells que segueixen Jesús pel camí de les benaurances.

En aquests dies que commemorem el cinquantenari de la clausura del Concili Vaticà II, cal recordar que són diversos els documents, sobretot la Constitució "Lumen gentium" i també la "Sacrosanctum Concilium", que ens posen al davant els sants. Així, aquests textos conciliars ens remarquen que els sants estan "units als Apòstols i als màrtirs" (LG 50), i "ens encoratgen cap a l´eternitat" (LG 50). També ens són "exemples i llum per a la nostra vida" (LG 50), ja que "Déu es manifesta en ells" (LG 50). El Vaticà II ens recorda que els sants "són hòmens com nosaltres" (LG 50), al mateix temps que són també "imatges del Crist" (LG 50), "signes del Regne" (LG 50) i "testimonis de la veritat de l´Evangeli" (LG 50). Per això els "venerem per la seua exemplaritat" (LG 50), ja que "el seu culte ens uneix al Crist" (LG 50). I és "l´Esperit que ens posa en comunió amb els sants" (LG 50), que "canten i lloen Déu", alhora que "intercedeixen per nosaltres" (SC 104).

La festa de Tots Sants ens presenta aquells hòmens i dones que, segons la Sacrosanctum Concilium, "han arribat a la perfecció" (SC 104) i "han estat glorificats amb Crist" (SC 104), i així "proclamen les meravelles del Senyor" (SC 111). Són hòmens i dones que amb la seues vides "manifesten la varietat dels dons de l´Esperit en l´Església" (UR 2).

La litúrgia de la festa de Tots Sants ha de ser per a tots els cristians una oportunitat per percebre millor (i per descobrir encara més) la naturalesa profunda de la santedat que ja hem rebut, com una llavor, en el baptisme i que ha de créixer en nosaltres al llarg de la vida. I és que en ser batejats, en entrar a formar part de l´Església, el neòfit és santificat "en el nom del Senyor Jesucrist i per l´Esperit del nostre Déu" (1C 6:11).

També la postcomunió de l´Eucaristia d´aquesta festa, ens fa entendre més el significat d´aquesta celebració, ja que ens fa descobrir Déu com "l´únic sant", "admirable en els sants". Per això implorem la gràcia de Déu, "perquè els qui caminem cap a la santedat", que és la plenitud de l´amor de Déu, "puguem passar d´aquesta taula de pelegrins, al convit de la pàtria celestial".

Sant Bernat, en un sermó sobre aquesta festa, ens encoratja "al desig, perquè també en nosaltres se´ns manifeste Crist, que és la nostra vida", i així "ens manifestem nosaltres en ell, revestits de glòria".

La lectura de les benaurances en l´Evangeli de hui, és una crida a manifestar la nostra voluntat inconformista i decididament transformadora, davant la realitat que ens rodeja. I és que a l´Evangeli de les benaurances, Jesús ens crida a ser hòmens i dones actius, que davant situacions injustes, adopten actituds justes.

Hui celebrem la festa dels patriarques de l´Antic Testament, que van ser com la llavor de l´arbre de la fe.

Dels profetes, que amb la seua paraula valenta, anunciaren la llum enmig de les tenebres.

Dels innocents, que lloen Déu.

Dels apòstols, testimonis de la veritat, sembradors de l´Evangeli, heralds de la Bona Nova del Regne.

Dels màrtirs d´ahir i de hui, que, enmig dels turments i amb la seua mort, varen ser fidels a Crist i d´aquesta manera arribaren a la vida.

De les verges consagrades a Déu, que amb un cor net s´han donat del tot a la causa del Regne.

Dels monjos que, en el combat quotidià, han sembrat la pau i han compartit la pregària en el silenci dels monestirs.

Dels doctors, que ensenyaren la virtut, la ciència i la saviesa.

Mossèn Pere Ribot té alguns poemes que ben bé poden aplicar-se a la festa de Tots Sants. Un d´ells diu: "La fe –ho diré sempre-/ és el pern de la vida./ Contra l´home ferotge i dur/ i esclau de la tenebra,/ veig una altra eixida:/ ànimes transparents que no veu ningú/ i estimen amb el cor obert de bat a bat./ I Crist, l´aspre de llum de caritat". Així són els sants, "ànimes transparents" que fan de l´amor el sentit de la vida.
Un altre poema de mossèn Pere Ribot diu: "El sant és un autèntic testimoni/ de Crist vivent./ Perd el cos però té per patrimoni/ l´Esperit, fet paraula i sagrament./ Com més feble i més breu/ respira la presència de Déu".

Com diu el teòleg Xabier Pikaza a propòsit de les benaurances, "Jesús no va voler crucificar els hòmens, sinó baixar-los de la creu". Per això "l´Església ha de ser una escola de felicitat". Eixe ha de ser el missatge de la festa de Tots Sants. És així com podem dir feliços els qui estimen servint els altres. Els qui descobreixen en l´Eucaristia, un misteri de fraternitat, de comunió i de vida. Els qui saben compartir el pa de l´altar i el pa de cada dia. Els qui saben estar al costat dels qui ploren, dels qui estan de dol i dels qui no troben consol, per infondre´ls esperança. Els qui descobreixen que allò important en la vida, és acompanyar i encoratjar els qui sofreixen. Els qui fan de la pròpia existència un servei, i els qui celebren la vida i l´amistat de Jesús com a font d´amor.

És per això que hui celebrem la festa de tants i tants hòmens i dones anònims, que sense estar als altars, van viure amb generositat i alegria, amb esperança i amb pau, i que van saber transmetre l´amor i la misericòrdia de Déu a tots aquells amb qui van conviure. Hòmens i dones que ja han arribat a la plenitud de Déu, i que intercedeixen pels qui encara caminem per aquest món.