28 de novembre: Sant Humil de Bisignano (LEVANTE-EMV)

Hui 28 de novembre és Santa Caterina Labouré, la religiosa Filla de la Caritat a qui se li aparegué la Mare de Déu la nit del 27 de novembre de 1830, a la capella de la Medalla Miraculosa, al carrer del Bac de París, casa mare de la Congregació de les Filles de la Caritat. 
Zoe, com era anomenada familiarment, va nàixer el 2 de maig de 1806 a la vila bretona de Fain-les-Moutiers, al si d´una família de llauradors benestants. Va ser la novena filla dels onze fills vius (ja que en van morir sis) que va tindre aquest matrimoni cristià. La mare de Zoe va morir el 1815 quan la menuda tenia nou anys. La xiqueta va interrompre els estudis i, amb la seua germana Tonina, passà a viure a casa d´uns familiars. Les dues germanes hagueren de tornar a la llar paterna el 1818, quan la germana major, Mª Lluïsa, va ingressar a les Filles de la Caritat, una congregació fundada per Sant Vicent de Paül i Santa Lluïsa de Marillac. Zoe va començar a treballar a la casa paterna, a més de ser fidel a la pregària, en un esperit fortament religiós.
Malgrat el seu desig de ser religiosa com a Filla de la Caritat, son pare, que no volia que una altra filla entrara en aquesta congregació, envià la jove a París perquè ajudara al seu germà Carles en un negoci de fruita que tenia. Un dia, visitant un hospici de les Filles de la Caritat, Zoe va vore una pintura d´un ancià capellà, Sant Vicent de Paül, que feia anys se li havia aparegut. I va ser aleshores quan Zoe va comprendre que Déu la cridava a entrar en la congregació de les Filles de la Caritat. Amb el permís de son pare, finalment Zoe va fer el postulantat a Chatillon, i el 21 de març de 1830 la destinaren a la casa central de les Filles de la Caritat, a París. Aquest any, al juliol, va ser quan la Mare de Déu s´aparegué a aquesta senzilla religiosa, ara amb el nom de Caterina. Una nit mentre dormia, Caterina va sentir la veu d´un xiquet que la convidava a anar a la capella, on va vore la Mare de Déu. Aquesta primera aparició va ser com una preparació de les altres aparicions del més de novembre d´aquell mateix any, la primera de les quals va ser el dia 27, dissabte anterior al primer diumenge d´Advent. A partir d´aquella aparició de la Mare de Déu, que li va demanar que es gravara una medalla amb la seua imatge, la devoció a la Medalla Miraculosa va ser propagada per tot el món i a la capella es va construït un altar de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa, tal com Caterina desitjava, per així honorar la Mare Verge. A partir d´aquella aparició de la Mare de Déu, que li va demanar que es gravara una medalla amb la seua imatge, aquesta devoció va ser propagada per tot el món. Posteriorment Caterina va ser enviada a l´hospici d´Enghien, situat al raval de Sant Antoni de París, on va fer de cuinera.
Caterina va mantindre en secret aquestes aparicions de la Mare de Déu, ja que tan sols ho va confiar al seu confessor.
Caterina va viure en la humilitat i en el silenci quaranta-cinc anys, cuidant el rober i el galliner, fins que va morir el 31 de desembre de 1876. Va ser beatificada pel papa Pius XI el 1923, i canonitzada pel papa Pius XII el 1943.