16 de nivembre: Santa Gertrudis la Gran (LEVANTE-EMV)

Hui 16 de novembre celebrem la festa de Santa Gertrudis, anomenada la Gran. Però qui va ser aquesta santa? Qui va ser aquesta dona medieval que ha arribat a nosaltres amb uns trets tan vigorosos?
Sabem poques coses dels primers anys de vida de Santa Gertrudis. Fins i tot els seus escrits ens ofereixen dades limitades i incompletes. Santa Gertrudis va nàixer el dia de l´Epifania, el 6 de gener de 1256. No sabem qui eren els seus pares, ni tampoc de quina família provenia, així com tampoc el poble o ciutat del seu naixement. Als cinc anys entrà al monestir de Helfta, en l´escola de xiquetes que tenien les monges, i allí va viure tota la seua vida. Sembla que no va tindre cap càrrec rellevant a la comunitat, encara que sí que sabem que va ser ajudant de la monja cantora Matilde d´Hackeborn.

De jove va estar malalta, fins al punt que no podia participar dels actes de comunitat. Va morir als 45 anys, el 17 de novembre de 1301 o 1302.
Sembla ser que el monestir de Helfta estava format per les monges benedictines que no havien estat admeses a l´Orde del Cister, degut a les restriccions imposades per un estatut del Capítol General del Cister de 1228 que deia: "D´ara en avant, que cap monestir de monges es funde o s´incorpore nominal o jurídicament al nostre Orde. Però si algun monestir de monges no incorporat a l´Orde volguera imitar les nostres institucions, no ho prohibim; però no ens encarregarem de la seua cura d´ànimes, ni el servirem com a visitadors". Amb tot, el monestir de Helfta seguia l´espiritualitat dels primers monjos cistercencs, ja que Sant Bernat és citat freqüentment per les monges de Helfta. Tampoc sabem si Gertrudis era òrfena quan entrà al monestir, tot i que un text dels seus "Exercicis"fa creure que sí que ho era, encara que no sabem si Gertrudis, en escriure aquesta obra, descrivia la seua situació real, o bé era un text simbòlic que expressava la seua experiència interior: "Sóc una òrfena sense mare, sóc pobra i indigent. Fora de Jesús no trobe cap consol" (Exercici III).

Quan Gertrudis entrà a Helfta el 1261, hi havia en aquell monestir, la monja Gertrudis d´Hackeborn com a abadessa, i la seua germana Matilde com a mestra de juniores i encarregada de l´escola de xiquetes. L´abadessa Gertrudis d´Hackeborn va donar un gran impuls al monestir de Helfta, ja que era una dona intrèpida i intel·ligent, de gran cultura i de profunda vida espiritual. Per això propiciar en la comunitat una intensa activitat cultural, científica i espiritual. D´aquesta manera, el monestir de Helfa va ser com una xicoteta universitat monàstica femenina.
Gertrudis la Gran va ser descrita com una xiqueta "encantadora, amb el candor primaveral de totes les flors". Gertrudis posseïa una maduresa d´anciana i era "amable, eloqüent i tan disponible, que tots els qui l´escoltaven quedaven admirats". Gertrudis va viure els anys de la infància i de l´adolescència amb un cor net i joiós, i amb un desig per l´estudi i les arts liberals. Culta i ben preparada, coneixedora de la cultura del seu temps, de manera especial de la literatura anomenada de "l´Amor Cortès".

Als vint-i-cinc anys, en plena joventut, aparegué en el seu cor un sentiment agredolç d´insatisfacció. I és que quan el 27 de gener de 1281, Gertrudis se n´anà a dormir després de Completes, tingué una forta experiència de Jesús Ressuscitat: "Tu, veritat i Déu resplendent determinàreu alleujar suau i tendrament aquell torbament que un mes abans havies alçat en la meua ànima". Gertrudis explicava més tard que va vore un jove amable i delicat, com d´uns setze anys, amb el rostre atractiu i veu dolça, que "em digué: Aviat vindrà la teua salvació". El jove que va eixir a trobar Gertrudis, era el Senyor Ressuscitat. Per això aquesta experiència forta de Déu marcà un abans i un després en la vida de Santa Gertrudis, ja que va ser com una atracció irresistible pel Senyor i pel Regne de Déu. Ella escriurà: "Tu, Déu meu, em vas atraure a tu".
Gertrudis reconegué que havia viscut "lluny de Déu pel desig dels estudis liberals". Després de trobar-se amb Jesús, "li van semblar vanes totes les coses exteriors", pel fet que Déu la introduí "en la contemplació d´ell mateix" i així es va produir la conversió d´aquesta monja, de la mateixa manera que la imatge d´un Sant Crist, produí també la conversió de Santa Teresa de Jesús.

Gertrudis va escriure molt, ja que va ser copista a l´escriptori de Helfta d´obres exegètiques, teològiques i espirituals. Entre aquestes obres han arribat fins a nosaltres, "El Missatger de la tendresa divina" en cinc llibres, tot i que Gertrudis escriví personalment, només el llibre segon. A més, recopilà i escriví sentències dels sants i va compondre diverses pregàries i escrits espirituals. Tot això ho va fer Gertrudis, a partir de la font mateixa de la saviesa divina, gràcies a la qual, aquesta monja il·luminà el seu temps.

Pel que fa al "Llibre de la gràcia especial" sobre Matilde d´Hackeborn, els estudiosos atribueixen la seua redacció, o com a mínim l´organització final d´aquest text a Gertrudis la Gran, amb la col·laboració d´alguna monja copista anònima. L´únic motiu que va moure Santa Gertrudis a escriure, va ser el desig de Déu perquè comunicara als altres, les gràcies rebudes per ell. El gènere literari de les obres d´aquesta monja del segle XIII, s´assembla al de les "Confessions" de Sant Agustí, ja que fa una reflexió sobre el misteri de la fe, tal i com es manifesta en la litúrgia, la teologia i la mística. Totes les obres de Gertrudis són el fruit de la seua acció de gracies per l´obra de Déu en la seua vida.
Santa Gertrudis la Gran va morir el 1301.