El 14 de novembre celebrem la festa de Sant Josep Pignatelli, el restaurador dels jesuïtes. De la família italiana dels Pignatelli, un membre de la qual va assolir la seu de Sant Pere, el papa Innocenci XII, Josep va nàixer a Saragossa el 27 de desembre de 1737. Josep va ser el setè fill, dels nou que tingueren el matrimoni format per Antonio Pignatelli, de la família dels ducs de Monteleón, i Mª Francesca Moncayo Fernández de la Heredia y Blanes. Josep va passar la infància a Nàpols, i a l´edat de quatre anys, va quedar orfe de mare. Posteriorment es va formar entre Saragossa, Calataiud i Manresa, primer al col·legi dels jesuïtes, i després en la seua etapa de noviciat i estudis de filosofia.
Ordenat prevere, Josep va residir en Saragossa, on va exercir el ministeri presbiteral, l´ensenyament i la caritat amb els pobres i els presos, fins que els jesuïtes van ser expulsats d´Espanya el 1767, per un decret del rei Carles III.
Josep va passar a viure a Còrsega, Gènova i Bolonya. La Companyia de Jesús, abolida el 1774, per pressions dels governants de l´època, va fer que els seus membres es veieren condemnats a deixar aquest Orde, alhora que van ser confiscats els seus béns. L´últim Prepòsit General de la Companyia, el P. Llorenç Ricci, va consumir la seua vida empresonat al Castell de Sant Àngelo. Només quedaven jesuïtes reconeguts, a Prússia i a Rússia, ja que l´emperadriu russa Caterina, prohibí publicar el decret que abolia la Companyia. A Prússia, més tard, els jesuïtes van ser abolits també. Només quedava com a últim reducte de la Companyia, Rússia, amb un reconeixement verbal del papa Pius VIè i oficial, després, amb el papa Pius VIIè.
Josep de Pignatelli va comprendre que la restauració legal de la Companyia de Jesús, passava per l´adhesió a aquest Orde que encara era viu a Rússia. Josep va preparar el terreny perquè anys després de la seua mort, el papa Pius VIIè restaurara novament la Companyia a tota l´Església, el 7 d´agost de 1814. Anys abans, el 1804, Pignatelli va vore amb goig el renaixement de la Companyia a Nàpols. Ja estava a punt d´aconseguir el restabliment de la Companyia, quan Napoleó empresonà el papa Pius VIIè.
Durant aquesta etapa d´exili, Josep va preparar nous candidats, reorganitzà antics jesuïtes espanyols i italians, que es trobaven dispersos, i buscà noves vocacions, que necessariament havien d´adherir-se a la Companyia de Rússia. Tot aquest treball immens el va fer Josep de Pignatelli, mentre va ser conseller del duc de Parma, Fernando de Borbón, nét del rei Felip Vè, i provincial d´Itàlia, per nomenament del Vicari General de Rússia. Durant questa ingent campanya a favor de la Companyia, Josep de Pignatelli va morir a Roma el 15 de novembre de 1811. Tres anys després de la seua mort, en ser alliberat el papa Pius VIIè del seu desterrament, en tornar a Roma va restablir definitivament la Companyia de Jesús.
Sant Josep de Pignatelli estava convençut que si el restabliment de la Companyia era cosa de Déu, aquesta empresa havia de passar pel camí de la tribulació, del fracàs aparent i de la creu en la seua vida. Per això el mèrit de Sant Josep de Pignatelli va ser el de conservar el que quedava de la Companyia de Jesús, per així tractar que els jesuïtes pogueren sobreviure, malgrat la terrible persecució.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada