13 de novembre: Sant Leandre bisbe (LEVANTE-EMV)

Hui com cada 13 de novembre, l´Església celebra la festa del bisbe Sant Leandre, fill d´una família d´arrels greco-romanes. Nascut a Cartagena entre el 535 i el 540, Leandre va ser germà de tres sants més: Sant Isidor, el seu successor a l´arxidiòcesi de Sevilla, Sant Fulgenci, bisbe Ècija i Santa Florentina.

Leandre va ingressar de jove a la vida monàstica i pel fet de ser monjo va influir decisivament en la situació religiosa de la Península. Els seu pares es van traslladar de Cartagena a Sevilla, d´on va ser nomenat bisbe i on va crear una escola destinada a propagar la fe de l´Església, alhora que servira també d´estímul per a l´estudi de les arts i de les ciències conegudes en aquell moment. Entre els alumnes d´aquesta escola hi havia els dos fills del rei Leovigild, Hermegild i Recared. I va ser el bisbe Leandre qui, influint sobre el primogènit, va fer que aquest abandonara l´heretgia arriana i s´adherira al catolicisme.

El rei Leovigild va posar la capital del regne visigòtic a Toledo i associà el seu fill en el regne, assignant-li el territori de la Bètica, amb residència a Sevilla. La persecució arriana atacà el catolicisme i per això Leovigild va recolzar-se en l´arrianisme com a vincle d´unitat i de grandesa del seu regne, mentre que el seu fill, Hermenegild va resistir des de Sevilla l´heretgia arriana. És per això que Leandre va haver d´abandonar l´Església metropolitana i la península, i se n´anà a Constantinoble per implorar l´auxili de l´emperador bizantí.

A Bizanci, Leandre va conèixer el monjo Gregori, el futur papa Sant Gregori el Gran, amb qui va establir una gran amistat. De fet Gregori va escriure la seua obra més important, el seu comentari al llibre de Job, animat per Leandre.

Leandre va retornar a Sevilla quan la persecució de Leovigild ja s´estava acabant i quan pujà al tron el seu fill Recared, que és qui va convocar el III Concili de Toledo, el 589, l´ànima del qual va ser el mateix bisbe Leandre. En aquest Concili el rei abjurà de l´heretgia arriana i s´adherí a la professió de fe del Concili de Nicea. D´aquesta manera Recared, abraçant la fe de l´Església, propicià que el poble visigot també professara aquesta mateixa fe, deixant així l´arrianisme. És per això que la conversió del regne visigot va ser deguda a Sant Leandre. Poc després del III Concili de Toledo, concretament el 590, va ser elegit bisbe de Roma el monjo Gregori, gran amic de Leandre. I va ser el papa Sant Gregori el Gran qui envià a Leandre el pal·li arquebisbal, amb una nota on valorava l´amistat i la vàlua del bisbe de Sevilla.

El sant arquebisbe de Sevilla va consagrar la resta de la seua vida, amb el seu exemple i les seues virtuts, a ensenyar el poble la fe que havia defensat el Concili de Nicea. Entre les seues obres, perdudes totes elles amb la excepció d´alguns fragments del seu discurs al III Concili de Toledo, destaca la carta, que sí que s´ha conservat, adreçada a la seua germana Florentina, on el bisbe Leandre posa en relleu la importància de les verges consagrades. Aquest text, que va influir posteriorment en el monaquisme femení, es coneix com la Regla de Sant Leandre.

Els últims anys de la seua vida, Leandre els passà en la pregària, el dejuni i l´estudi de la Sagrada Escriptura. Possiblement Sant Leandre va morir el 601, el mateix any que moria també el rei Recared.