Hui dia 10 de novembre celebrem la festa de Sant Andreu Avel·lí, un sant que, amb la gràcia de Déu, va posar llum enmig de les foscors del seu temps. I és que sempre que hi ha hagut moments difícils en la història de l´Església, Déu ha suscitat hòmens i dones que amb la seua vida, el seu exemple i la seua paraula, han portat claror i força enmig de les adversitats.
El segle XVI presentava dificultats en la vida dels preveres, que no eren com haurien d´haver segut. Per això van nàixer diverses congregacions per reformar la vida religiosa. Una d´aquestes congregacions va ser la dels Clergues Regulars anomenats Teatins, fundada el 1524 per Sant Gaietà de Thiene i per Joan Pere Carafa, que amb el temps seria el papa Pau IV. I va ser en aquesta Congregació, on va sobreeixir amb santedat Sant Andreu Avel·lí que hui commemorem.
Andreu va nàixer a Castro-Novo, a Itàlia, el 1521, any on el papa Lleó Xè i l´emperador Carles Vè van conquerir Milà, en poder dels francesos. Va ser també aquest any quan Luter va ser excomunicat pel papa Lleó Xè, i quan la Dieta, formada per 400 prínceps alemanys va decidir empresonar Luter. Encara, en aquest 1521, la Universitat de la Sorbona va declarar heretge Luter. En aquest mateix any va nàixer Sant Pere Canisi i el 20 de maig, Ignasi de Loiola va caure ferit a Pamplona, lluitant contra els francesos.
Aquest segle XVI va ser un segle de grans sants, amb Santa Teresa de Jesús i Sant Joan de la Creu, Sant Pere d´Alcàntara i Sant Felip Neri, Sant Ignasi de Loiola, Sant Carles Borromeo, Sant Vicent de Paül i Sant Gaietà de Thiene.
Durant aquest temps els capellans no vivien el ministeri de manera digna, i els xiquets i els presos es trobaven abandonats. Per altra part, la litúrgia estava en decadència. Per això convenia trobar un remei a aquestes deficiències eclesials. El menut Lanceloto, nom de baptisme del futur Sant Andreu Avel·lí, arribaria a ser un d´aquests instruments dels quals la Providència es va valdre per a reformar l´Església.
Els pares de Lanceloto Avel·lí (nom de baptisme del futur Sant Andreu Avel·lí) Joan Avel·lí i Margarita Apella, li van donar al seu fill una bona formació, que l´encaminà a fer sempre el bé. El 1537, quan Andreu tenia 16 anys, son pare ja li va encomanar l´administració de la casa. Lanceloto va saber mantindre´s en el bon camí i el 1545, any que va començar el Concili de Trento, el jove va ser ordenat prevere. Desitjant completar la seua formació, el 1547 se´n va anar a Nàpols on s´especialitzà ens els dos Drets, el Civil i el Canònic o Eclesiàstic. L´any següent Lanceloto va experimentar un gran canvi en la seua vida, ja que, encara que vivia amb fidelitat a Déu, no s´havia entregat per complet al Senyor, una actitud semblant a la de Santa Teresa de Jesús. Si per a la santa d´Àvila la seua conversió va ser trobar-se amb una imatge del Crist, per a Lanceloto Avel·lí, els exercicis espirituals que va fer a finals de 1547 amb el P. Laínez, van provocar un canvi total en la seua manera de viure.
D´ací que el 13 de març de 1597, en una carta adreçada a Dorotea Spinela, comtessa d´Altavilla, Lanceloto donava gràcies a Déu pel canvi de vida que va suposar per a ell aquells exercicis espirituals: "Fins a l´edat de vint-i-set anys he estat submergit en aquest error comú, desitjant i buscant les grandeses vanes, les riqueses, els honors i les dignitats. A mi em semblava que actuava bé, veient que els altres, tant clergues com seglars, buscaven aquestes coses. Però quan vaig conèixer els enganys del dimoni, que ens fa desitjar aquestes grandeses vanes, transitòries i inútils, vaig deixar el món traïdor, per conèixer la grandesa de les coses celestials".
A més del seu apostolat per mitjà de la paraula, Lanceloto Avel·lí fou també un bon escriptor. Així ho veiem en els seus tractats espirituals, "Directori del mestre de novicis" i "Tractat de l´obligació de servir Déu", publicats el 1617, quan ja feia nou anys que Sant Andreu havia mort.
En la seua entrega total al Senyor, Lanceloto va fer dos vots heroics: un, no fer mai la seua voluntat i l´altre, no passar ni un sol dia sense avançar més i més en el camí de perfecció. Graduat en Dret Civil i Canònic, Lanceloto Avel·lí va començar el seu apostolat per atraure els hòmens desencaminats i per portar a la perfecció els qui ja es trobaven en el bon camí. A més de predicar i confessar, a Lanceloto li van encomanar la reforma d´alguns monestirs masculins i femenins. Així acabà amb els abusos que es feien i imposà noves normes per al bon funcionament d´aquests cenobis. Alguns no van acceptar les reformes que propiciava Lanceloto, i per això va estar en perill la seua vida. En 1556 va rebre tres ganivetades que el portaren gairebé a la mort. Però Déu el va curar miraculosament, mentre estava convalescent a la residència de Sant Pau, que els Teatins tenien a Nàpols. Lanceloto va demanar que l´admeteren en aquesta Congregació, i el 30 de novembre de 1556 va vestir el sant hàbit com a religiós teatí, canviant el seu nom de Lanceloto pel d´Andreu, per fer la professió perpètua el 25 de gener de 1558. Va ser elegit diverses vegades mestre de novicis, visitador de les cases religioses de la Llombardia o director espiritual del Seminari. També va ser professor de filosofia i de teologia. Va viure amb una gran frugalitat i va rebutjar diverses vegades l´episcopat que li oferiren els papes. Durant la pesta de 1576, Andreu es va donar del tot en els necessitats.
El 10 de novembre de 1608, Andreu Avel·lí va morir, i l´endemà, dia de Sant Martí, una gran multitud s´aplegà al voltant del seu cos per venerar-lo. El 15 de desembre de 1609 s´inicià el procés canònic per reconèixer la seua santedat. Va ser beatificat el 4 de setembre se 1624 i canonitzat el 1712 pel papa Climent XIè.
D´ací que el 13 de març de 1597, en una carta adreçada a Dorotea Spinela, comtessa d´Altavilla, Lanceloto donava gràcies a Déu pel canvi de vida que va suposar per a ell aquells exercicis espirituals: "Fins a l´edat de vint-i-set anys he estat submergit en aquest error comú, desitjant i buscant les grandeses vanes, les riqueses, els honors i les dignitats. A mi em semblava que actuava bé, veient que els altres, tant clergues com seglars, buscaven aquestes coses. Però quan vaig conèixer els enganys del dimoni, que ens fa desitjar aquestes grandeses vanes, transitòries i inútils, vaig deixar el món traïdor, per conèixer la grandesa de les coses celestials".
En la seua entrega total al Senyor, Lanceloto va fer dos vots heroics: un, no fer mai la seua voluntat i l´altre, no passar ni un sol dia sense avançar més i més en el camí de perfecció. Graduat en Dret Civil i Canònic, Lanceloto Avel·lí va començar el seu apostolat per atraure els hòmens desencaminats i per portar a la perfecció els qui ja es trobaven en el bon camí. A més de predicar i confessar, a Lanceloto li van encomanar la reforma d´alguns monestirs masculins i femenins. Així acabà amb els abusos que es feien i imposà noves normes per al bon funcionament d´aquests cenobis. Alguns no van acceptar les reformes que propiciava Lanceloto, i per això va estar en perill la seua vida. En 1556 va rebre tres ganivetades que el portaren gairebé a la mort. Però Déu el va curar miraculosament, mentre estava convalescent a la residència de Sant Pau, que els Teatins tenien a Nàpols. Lanceloto va demanar que l´admeteren en aquesta Congregació, i el 30 de novembre de 1556 va vestir el sant hàbit com a religiós teatí, canviant el seu nom de Lanceloto pel d´Andreu, per fer la professió perpètua el 25 de gener de 1558. Va ser elegit diverses vegades mestre de novicis, visitador de les cases religioses de la Llombardia o director espiritual del Seminari. També va ser professor de filosofia i de teologia. Va viure amb una gran frugalitat i va rebutjar diverses vegades l´episcopat que li oferiren els papes. Durant la pesta de 1576, Andreu es va donar del tot en els necessitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada