El Pacte de les Catacumbes (LEVANTE-EMV)

El 16 de novembre de 1965, hui fa cinquanta anys, quan estava a punt de finalitzar el Concili Vaticà II, una quarantena de bisbes de diversos països, reunits a les catacumbes de Santa Domitila, firmaren un text conegut com el "Pacte de les Catacumbes". Amb aquell document d´ara fa cinquanta anys, bisbes llatinoamericans com Hélder Câmara, Enrique Angelelli, Leonidas Proaño, africans, asiàtics, d´Amèrica del Nord i d´Oceania i europeus, com el valencià Rafael González Moralejo es comprometien a caminar amb els pobres en una Església per als pobres. Aquest anhel, plasmat en aquell text d´ara fa cinquanta anys, la va recuperar el papa Francesc, quan el 16 de març de 2013, tres dies després d´haver estat elegit bisbe de Roma, en el discurs que va fer als representants dels mitjans de comunicació que havien assistit al conclave, digué: "Com voldria una Església pobra i per als pobres".

Va ser el 13 de març de 2013, com va explicar després el papa Francesc, quan en vore que al conclave el seu nom ja havia arribat a les dues terceres parts dels vots, que el cardenal Claudio Hummes, que estava al seu costat, abraçà el cardenal Bergoglio i li digué: "No t´oblides dels pobres". Com explicava després el papa Francesc, "Eixa paraula entrà ací: els pobres, els pobres. I vaig pensar en Francesc d´Assís. Francesc és l´home de la pau. I així va vindre el seu nom al meu cor. Francesc d´Assís és per a mi l´home de la pobresa, l´home de la pau, l´home que estima i custodia la creació". D´aquesta manera tan senzilla, i per recordar els pobres, el papa Bergoglio volgué, en ser elegit bisbe de Roma, prendre el nom de Francesc.

Hui fa cinquanta anys, aquella quarantena de bisbes de tot el món també volgueren apostar per una Església que fóra servidora dels pobres. Una Església allunyada del poder i de les riqueses, per així servir millor els més desvalguts de la nostra societat.

El "Pacte de les catacumbes" expressava el desig dels bisbes de viure d´una manera més senzilla, fent-se igual als pobres. El document firmant per aquells quaranta bisbes presentava tretze punts, l´últim dels quals era el compromís de fer públic aquest document quan aquests bisbes arribaren a les seues diòcesis. El text començava així: "Nosaltres, bisbes, reunits en el Concili Vaticà II, conscients de les deficiències de la nostra vida de pobresa segons l´Evangeli; motivats els uns pels altres en una iniciativa en la qual cadascun de nosaltres ha evitat el sobreeixir i l´altivesa; units a tots els nostres germans, ens comprometem al que segueix".

I afirmaven: "Procurarem viure segons l´estil ordinari de la nostra població en el que respecta a casa, menjar, mitjans de locomoció.
Renunciem per sempre a l´aparença i la realitat de la riqueses, especialment en el vestir i en símbols de metalls preciosos. Ni or ni plata.
No posseirem bens mobles ni immobles, ni tindrem comptes al banc a nom propi; i, si és necessari posseir alguna cosa, ho posarem tot a nom de la diòcesi, o de les obres socials o caritatives.

Rebutgem que verbalment o per escrit ens anomenen amb noms i títols que expressen grandesa i poder (Eminència, Excel·lència, Monsenyor...). Ens estimem més que ens anomenen amb el nom evangèlic de Pare.
En el nostre comportament i relacions, evitarem tot el que puga semblar concessió de privilegis, primacia o fins i tot preferència als rics i als poderosos (per exemple en banquets oferts o acceptats, en servei religiosos).
Igualment evitarem propiciar o adular la vanitat, pel fet de recompensar o sol·licitar ajuts. Convidarem els fidels al fet que consideren les seues donacions com una participació normal al culte, a l´apostolat i a l´acció social.

Conscients de les exigències de la justícia i de la caritat, procurarem transformar les obres de beneficència en obres socials, basades en la caritat i en la justícia, que tinguen en compte a tots i a totes, com un humil servei als organismes públics competents.
Farem tot el possible perquè els responsables del nostre govern i dels nostres serveis públics, possen en pràctica les lleis, estructures i institucions socials que són necessàries per a la justícia, la igualtat i el desenrotllament harmònic i total de tot home i de tots els hòmens.
Ens comprometem a compartir la nostra vida amb els nostres germans en Crist, sacerdots, religiosos i laics, per tal que el nostre ministeri siga un autèntic servei.

Ens esforçarem a revisar la nostra vida amb ells; buscarem col·laboradors, per poder ser més animadors segons l´Esperit, que no caps segons el món; procurarem fer-nos el més humanament possible presents, ser acollidors; ens mostrarem oberts a tots, siga quina siga la seua religió".
Finalment els firmants del "Pacte de les Catacumbes" es comprometien, en tornar a les pròpies diòcesis, "a donar a conèixer aquestes resolucions als nostres diocesans, demanant-los que ens ajuden amb la seua comprensió, la seua col·laboració i les seues oracions". I el text acabava amb la súplica: "Que Déu ens ajude a ser-hi fidels".

Cinquanta anys després del "Pacte de les Catacumbes", cal rellançar i actualitzar aquest document tant important, per tal que els cristians siguem més fidels a l´Evangeli i més creïbles davant la nostra societat, i així ser servidors dels pobres, tal i com ens demana el papa Francesc.