22 sw novembre: Crist Rei

Hui, últim diumenge de l´any litúrgic, celebrem la solemnitat de Crist Rei, una celebració instituïda pel papa Pius XI el 1925, com a record d´aquell Any Sant. L´objectiu de celebrar a l´Església la solemnitat de Crist Rei, és la de ser una ajuda catequètica per a la pedagogia de la fe. Per això la reforma litúrgica va posar la data de Crist Rei l´últim diumenge de l´any litúrgic, per subratllar la naturalesa de la universalitat i el fonament de la reialesa de Crist.
Cal recordar que els cristians celebrem la fe al llarg de l´any litúrgic, que no comença l´1 de gener, com en el cas de l´any civil, sinó el primer diumenge d´Advent, que és el que segueix al diumenge de Crist Rei. Durant les setmanes dels quatre diumenges de l´Advent, ens preparem per al Nadal, de la mateixa manera que durant sis setmanes de Quaresma ens preparem per celebrar la Pasqua o temps pasqual, que dura cinquanta dies. El temps que no és d´Adent i de Nadal i de Quaresma i de Pasqua, l´anomenem Temps Ordinari o de Fèria, que acaba en la solemnitat de Crist Rei, que sol ser l´últim o el penúltim diumenge de novembre.
Al llarg de tot l´any que ara acaba, la litúrgia ens ha presentat el Cicle B, que està centrat en l´Evangeli de Sant Marc. De fet, cada any litúrgic té per nucli un dels tres evangelistes sinòptics, Mateu, Marc i Lluc, mentre que l´Evangeli de Sant Joan està reservat per a algunes celebracions especials. És precisament en l´Evangeli de hui, diumenge de Crist Rei, quan trobem el text més apropiat d´aquesta solemnitat: el diàleg entre Pilat i Jesús, quan el profeta de Natzaret va parlar de la seua reialesa. Jesús es proclamà rei, afirmant que la seua reialesa "no és cosa d´aquest món". La reialesa de Jesús, la seua missió, és "la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món". D´aquesta manera, "tots els qui són la veritat escolten la meua veu".
Ja l´oració col·lecta d´aquesta solemnitat, a l´inici de l´Eucaristia, ens fa descobrir el sentit d´aquesta festa, que no té res a vore amb els regnes o reialeses del nostre món. Per això aquesta oració inicial fa menció de Jesucrist, gràcies al qual tota la creació és "alliberada de l´esclavatge".
En la primera lectura de la missa, del llibre de Daniel, (Dn 7:13-14) el profeta ens descriu la successió dels imperis que han de dominar el món de la seua època, fins que arribe el Regne de Déu, gràcies a un Salvador que serà Jesús el Messies. A aquesta lectura, el poble aclama Déu amb un fragment del Psalm 92, que canta la reialesa de Déu.
Pel que fa a la segona lectura, de llibre de l´Apocalipsi (Ap 1:5:8), aquest text ens presenta el Ressuscitat com el príncep dels reis de la terra, amb la imatge del Fill de l´Home que ve en els núvols. Aquesta imatge enllaça amb la de Jesús, traspassat en la creu, aquell que "ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seua sang", per tal de fer de nosaltres "una casa reial, uns sacerdots dedicats a Déu". 
La solemnitat de Crist Rei ens presenta Jesús de Natzaret amb una reialesa que no prové d´aquest món. Una reialesa que no prové tampoc d´una elecció popular, sinó que ve de la seua condició de Fill de Déu fet home. Així, aquesta solemnitat ens presenta la reialesa de Jesús com a manifestació de la veritat i en la seua dimensió pasqual, com destaca el prefaci d´aquesta solemnitat. És Crist qui ungit "sacerdot etern i Rei universal", en oferir-se a l´ara de la creu, ha portat a terme el misteri de la redempció dels hòmens, obrint un "Regne de veritat i de vida, de santedat i de gràcia, de justícia, d´amor i de pau". I és per això que a la creu de Jesús hi van posar l´inscripció, "Jesús (I) de Natzaret (N), Rei (R) dels Jueus (I)": INRI.
És Crist, Rei de l´univers, qui ens reuneix cada diumenge en l´Eucaristia dominical, per alimentar-nos amb la seua paraula i amb el seu cos i la seua sang, i així, amb esperit de servei, fer-nos testimonis de la veritat.