Hui 23 de novembre celebrem la festa de Sant Climent de Roma, papa i màrtir, un dels bisbes més il·lustres de l´Esglesia i tercer successor de Sant Pere.
Després de la mort de Neró, l´Església va viure un temps de pau, ja que els emperadors Vespasià i Titus, "els més amables dels cèsars" en expressió de Sant Agustí, tractaren amb tolerància el cristianisme. D´aquesta manera, sense persecucions, la fe va entrar en els centres més vitals de l´imperi romà, adherint-se al cristianisme tant la gent senzilla, com també la que provenia de la classe aristocràtica. La unitat de l´Església, visible en el bisbe de Roma, successor de Sant Pere, era una realitat. La jerarquia, amb els bisbes, els preveres i els diaques i el culte litúrgic, es desenrotllava amb normalitat. Però enmig de tanta llum, arribaren també núvols de tempesta, amb el conflicte que va aparèixer a l´Església de Corint, una comunitat amb elements molt heterogenis: comerciants, mariners, burgesos i esclaus. Corint era en l´antiguitat un dels centres neuràlgics del comerç al Mediterrani. Colònia romana, aquesta ciutat va esdevenir un lloc cosmopolita, amb una mescla de paganisme grec i d´una comunitat cristiana fundada per Sant Pau i visitada per Sant Pere. En aquell moment, Corint vivia una situació religiosa i moral, delicada. Els cristians provinents del judaisme continuaven molt vinculats a la Llei de Moisès. I els cristians provinents del paganisme, no havien acabat de convertir-se del tot a la fe. Per la seua part, el carismàtics, que creien estar en possessió dels carismes o gràcies extraordinàries, pretenien controlar-ho tot.
Quan Sant Pau abandonà Corint, s´havia constituït un col·legi de preveres que amb prudència exercia les seus funcions. Però l´acció dels preveres no agradava als carismàtics, que es creien posseïdors exclusius de la veritat. Així, es produïren disturbis, i alguns membres del col·legi dels preveres van ser deposats. Per acabar amb aquesta divisió al si de la comunitat cristiana de Corint, feia falta no només unes exhortacions prudents, sinó sobretot una autoritat reconeguda per tots, que era el bisbe de Roma. L´Església Romana envià a Corint, per mitjà d´una emissaris, una carta escrita en grec, ja que aquesta era la llengua de l´Església, plena de saviesa, en la que recomanava la caritat fraterna, el respecte i l´obediència als superiors.
La carta, "admirable escrit", en frase de Sant Eusebi de Cesarea, i que Orígenes cità amb veneració, un text que els primers cristians van equiparar amb la Sagrada Escriptura, no porta el nom de cap autor. La carta es presenta en el seu encapçalament com un escrit de l´Església de Déu que pelegrina a Roma, adreçada a l´Església que pelegrina a Corint. Malgrat tot, una tradició molt antiga, pràcticament contemporània al mateix text, l´atribueix al bisbe de Roma més famós del segle I, Climent, tercer successor de Sant Pere, després dels papes Lli i Anaclet. I és que només el bisbe de Roma tenia l´autoritat per amonestar els sediciosos, per demanar-los que retornaren a refer la comunió de l´Església de Corint.
El nom de Climent és un dels bisbes de Roma més venerats a l´antiguitat cristiana. Poc temps després de la seua mort, la seua figura ja apareix amb una gran fama de santedat. El seu nom apareix al Cànon Romà o Pregària Eucarística I, així com també en els calendaris més antics. Amb tot, la seua vida apareix rodejada d´un núvol de llegenda, que ens impedeix descobrir la seua fesomia autèntica. Així, una antiga tradició, emparenta Climent amb la família imperial. Possiblement no procedia del paganisme sinó del judaisme, i segons Orígenes, aquest bisbe Climent podria ser el Climent que Sant Pau cita a la carta als Filipencs, com a col·laborador seu.
Després de la mort de Neró, l´Església va viure un temps de pau, ja que els emperadors Vespasià i Titus, "els més amables dels cèsars" en expressió de Sant Agustí, tractaren amb tolerància el cristianisme. D´aquesta manera, sense persecucions, la fe va entrar en els centres més vitals de l´imperi romà, adherint-se al cristianisme tant la gent senzilla, com també la que provenia de la classe aristocràtica. La unitat de l´Església, visible en el bisbe de Roma, successor de Sant Pere, era una realitat. La jerarquia, amb els bisbes, els preveres i els diaques i el culte litúrgic, es desenrotllava amb normalitat. Però enmig de tanta llum, arribaren també núvols de tempesta, amb el conflicte que va aparèixer a l´Església de Corint, una comunitat amb elements molt heterogenis: comerciants, mariners, burgesos i esclaus. Corint era en l´antiguitat un dels centres neuràlgics del comerç al Mediterrani. Colònia romana, aquesta ciutat va esdevenir un lloc cosmopolita, amb una mescla de paganisme grec i d´una comunitat cristiana fundada per Sant Pau i visitada per Sant Pere. En aquell moment, Corint vivia una situació religiosa i moral, delicada. Els cristians provinents del judaisme continuaven molt vinculats a la Llei de Moisès. I els cristians provinents del paganisme, no havien acabat de convertir-se del tot a la fe. Per la seua part, el carismàtics, que creien estar en possessió dels carismes o gràcies extraordinàries, pretenien controlar-ho tot.
Quan Sant Pau abandonà Corint, s´havia constituït un col·legi de preveres que amb prudència exercia les seus funcions. Però l´acció dels preveres no agradava als carismàtics, que es creien posseïdors exclusius de la veritat. Així, es produïren disturbis, i alguns membres del col·legi dels preveres van ser deposats. Per acabar amb aquesta divisió al si de la comunitat cristiana de Corint, feia falta no només unes exhortacions prudents, sinó sobretot una autoritat reconeguda per tots, que era el bisbe de Roma. L´Església Romana envià a Corint, per mitjà d´una emissaris, una carta escrita en grec, ja que aquesta era la llengua de l´Església, plena de saviesa, en la que recomanava la caritat fraterna, el respecte i l´obediència als superiors.
La carta, "admirable escrit", en frase de Sant Eusebi de Cesarea, i que Orígenes cità amb veneració, un text que els primers cristians van equiparar amb la Sagrada Escriptura, no porta el nom de cap autor. La carta es presenta en el seu encapçalament com un escrit de l´Església de Déu que pelegrina a Roma, adreçada a l´Església que pelegrina a Corint. Malgrat tot, una tradició molt antiga, pràcticament contemporània al mateix text, l´atribueix al bisbe de Roma més famós del segle I, Climent, tercer successor de Sant Pere, després dels papes Lli i Anaclet. I és que només el bisbe de Roma tenia l´autoritat per amonestar els sediciosos, per demanar-los que retornaren a refer la comunió de l´Església de Corint.
El nom de Climent és un dels bisbes de Roma més venerats a l´antiguitat cristiana. Poc temps després de la seua mort, la seua figura ja apareix amb una gran fama de santedat. El seu nom apareix al Cànon Romà o Pregària Eucarística I, així com també en els calendaris més antics. Amb tot, la seua vida apareix rodejada d´un núvol de llegenda, que ens impedeix descobrir la seua fesomia autèntica. Així, una antiga tradició, emparenta Climent amb la família imperial. Possiblement no procedia del paganisme sinó del judaisme, i segons Orígenes, aquest bisbe Climent podria ser el Climent que Sant Pau cita a la carta als Filipencs, com a col·laborador seu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada