Hui 21 de novembre celebrem la festa de la Presentació de la Mare de Déu al Temple, un fet que no trobem a cap dels textos sagrats, però que una tradició piadosa antiquíssima va fer entrar en la veneració i en la devoció de l´Església. La festa de hui fa memòria del dia de la dedicació, l´any 543, de l´església de Santa Maria la Nova, construïda a prop del temple de Jerusalem. En aquesta festa, que celebrem juntament amb els cristians orientals, fem memòria de la "dedicació" que Maria féu de si mateixa a Déu.
Segons aquesta tradició, els pares de Maria, Joaquim i Anna, israelites piadosos, després de molts anys casats i ja ancians, no tenien cap fill. Cal recordar que a Israel l´esterilitat era considerada com una desgràcia, ja que segons la tradició bíblica, la benedicció dels esposos era la seua descendència, els seus fills. Així ho canta el Psalm 126: "La millor herència són els fills, do del Senyor, els descendents són la millor recompensa; els fills que heu tingut quan éreu jóvens són com les fletxes en mans d´un guerrer" (Ps 126:3-4). I també el Psalm 127: "voràs els fills com rebrots d´olivera al voltant de la taula" (Ps 127:3), i encara: "Que pugues vore els fills dels teus fills!" (Ps 127:6).
El tema de l´esterilitat el trobem també al Primer llibre de Samuel, quan Anna (amb el mateix nom que la tradició va donar a la mare de Maria), estèril també, plena de tristesa pel fet de no tindre descendència, anà a Siló i va fer una pregària a Déu, prometent-li que li concedia un fill, "jo l´oferiria al Senyor per tota la seua vida". Déu va escoltar la pregària d´Anna i li concedí un fill, que amb el temps seria el profeta Samuel (1 S 1:9). Una vegada desmamat Samuel, Anna se l´emportà "a la casa del Senyor, a Siló" i digué a Elí: "J sóc la dona que vaig estar dreta ací, a vora teu, pregant al Senyor. Pregava per aquest infant. El Senyor m´ha concedit el que li vaig demanar. Per això li´l done al Senyor....Després se n´anà a Ramà, a sa casa. El xiquet vivia al servei del Senyor a la presència d´Elí, el sacerdot" (1 S 1:24-2:11).
Cal tindre en compte que mentre que els primogènits israelites eren presentats als Senyor, segons manava la Llei de Moisès, pel que fa a les xiquetes no hi havia cap manament que obligara a presentar-les al Temple. Per això Jesús si que va ser portat pels seus pares, Maria i Josep, a Jerusalem, "per presentar-lo al Senyor" (Lc 2:22). Malgrat tot hi ha diverses referències bíbliques que semblen afirmar l´existència de comunitats femenines al Temple de Jerusalem. Ja l´Antic Testament parla de les "dones que vetlaven l´entrada del tabernacle". I Sant Lluc, al seu Evangeli, ens fa notar com al costat de l´ancià Simeó, al Temple hi havia la profetessa Anna, "filla de Fanuel, de la tribu d´Aser, d´edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit, i havia quedat viuda fins a l´edat de huitanta-quatre anys, la qual no es movia del temple servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries" (Lc 2:36-37)
Pel que fa a l´episodi apòcrif de la Presentació al Temple de la Mare de Déu, la tradició ens diu que a l´edat de tres anys, Sant Joaquim i Santa Anna presentaren la seua filla Maria al Temple, on va viure dedicada a la pregària fins que es va prometre amb Sant Josep.
Les dades sobre la Presentació de Maria al Temple s´incorporaren a la tradició cristiana a través dels Evangelis apòcrifs, i ja a partir del segle Vè, els Pares de l´Església, en els seus escrits, feien referència a aquesta fet. A l´Orient cristià aquesta festa ja es celebrava al segle VI, fins que l´any 1143, Miquel Commeno la va declarar obligatòria a tot el seu imperi. A Occident la festa entrà més tard, tot i que ja al segle XII se celebrava al sud d´Itàlia i també a Anglaterra. En 1372 un canceller de la cort del rei de Xipre va anar a Avinyó, on contà al papa Gregori XI la magnificència en la celebració de la Presentació de la Mare de Déu, amb la qual cosa el papa la introduí també a Avinyó. A Espanya va ser introduïda pel cardenal Cisneros. Pius Vè la va suprimir, en fer la reforma del calendari, però el papa Sixt Vè la va tornar a posar, fent cas de les proves que sobre l´antiguitat d´aquesta celebració va presentar el jesuïta espanyol P. F Torres.
No cal dir que l´art, ja des d´antic, ha representat profusament aquesta imatge apòcrifa de la Presentació de la Mare de Déu al Temple. Un manuscrit del segle XI, conservat a la biblioteca de París mostra la miniatura més antiga amb la representació de la festa de la Presentació de la Mare de Déu.
En últim terme aquesta festa és l´expressió de la consagració de Maria a Déu, ja que la Mare Verge, elegida pel designi diví, acollí l´anunci de l´àngel i es consagrà a Déu en el seu cos i en el seu cor. De fet, en acollir al seu si la Paraula i fer-la carn, Maria es convertí en temple de Déu, com ho som també tots els cristians.
Segons aquesta tradició, els pares de Maria, Joaquim i Anna, israelites piadosos, després de molts anys casats i ja ancians, no tenien cap fill. Cal recordar que a Israel l´esterilitat era considerada com una desgràcia, ja que segons la tradició bíblica, la benedicció dels esposos era la seua descendència, els seus fills. Així ho canta el Psalm 126: "La millor herència són els fills, do del Senyor, els descendents són la millor recompensa; els fills que heu tingut quan éreu jóvens són com les fletxes en mans d´un guerrer" (Ps 126:3-4). I també el Psalm 127: "voràs els fills com rebrots d´olivera al voltant de la taula" (Ps 127:3), i encara: "Que pugues vore els fills dels teus fills!" (Ps 127:6).
El tema de l´esterilitat el trobem també al Primer llibre de Samuel, quan Anna (amb el mateix nom que la tradició va donar a la mare de Maria), estèril també, plena de tristesa pel fet de no tindre descendència, anà a Siló i va fer una pregària a Déu, prometent-li que li concedia un fill, "jo l´oferiria al Senyor per tota la seua vida". Déu va escoltar la pregària d´Anna i li concedí un fill, que amb el temps seria el profeta Samuel (1 S 1:9). Una vegada desmamat Samuel, Anna se l´emportà "a la casa del Senyor, a Siló" i digué a Elí: "J sóc la dona que vaig estar dreta ací, a vora teu, pregant al Senyor. Pregava per aquest infant. El Senyor m´ha concedit el que li vaig demanar. Per això li´l done al Senyor....Després se n´anà a Ramà, a sa casa. El xiquet vivia al servei del Senyor a la presència d´Elí, el sacerdot" (1 S 1:24-2:11).
Cal tindre en compte que mentre que els primogènits israelites eren presentats als Senyor, segons manava la Llei de Moisès, pel que fa a les xiquetes no hi havia cap manament que obligara a presentar-les al Temple. Per això Jesús si que va ser portat pels seus pares, Maria i Josep, a Jerusalem, "per presentar-lo al Senyor" (Lc 2:22). Malgrat tot hi ha diverses referències bíbliques que semblen afirmar l´existència de comunitats femenines al Temple de Jerusalem. Ja l´Antic Testament parla de les "dones que vetlaven l´entrada del tabernacle". I Sant Lluc, al seu Evangeli, ens fa notar com al costat de l´ancià Simeó, al Temple hi havia la profetessa Anna, "filla de Fanuel, de la tribu d´Aser, d´edat molt avançada, que després de soltera havia viscut set anys amb el seu marit, i havia quedat viuda fins a l´edat de huitanta-quatre anys, la qual no es movia del temple servint Déu nit i dia amb dejunis i pregàries" (Lc 2:36-37)
Pel que fa a l´episodi apòcrif de la Presentació al Temple de la Mare de Déu, la tradició ens diu que a l´edat de tres anys, Sant Joaquim i Santa Anna presentaren la seua filla Maria al Temple, on va viure dedicada a la pregària fins que es va prometre amb Sant Josep.
Les dades sobre la Presentació de Maria al Temple s´incorporaren a la tradició cristiana a través dels Evangelis apòcrifs, i ja a partir del segle Vè, els Pares de l´Església, en els seus escrits, feien referència a aquesta fet. A l´Orient cristià aquesta festa ja es celebrava al segle VI, fins que l´any 1143, Miquel Commeno la va declarar obligatòria a tot el seu imperi. A Occident la festa entrà més tard, tot i que ja al segle XII se celebrava al sud d´Itàlia i també a Anglaterra. En 1372 un canceller de la cort del rei de Xipre va anar a Avinyó, on contà al papa Gregori XI la magnificència en la celebració de la Presentació de la Mare de Déu, amb la qual cosa el papa la introduí també a Avinyó. A Espanya va ser introduïda pel cardenal Cisneros. Pius Vè la va suprimir, en fer la reforma del calendari, però el papa Sixt Vè la va tornar a posar, fent cas de les proves que sobre l´antiguitat d´aquesta celebració va presentar el jesuïta espanyol P. F Torres.
No cal dir que l´art, ja des d´antic, ha representat profusament aquesta imatge apòcrifa de la Presentació de la Mare de Déu al Temple. Un manuscrit del segle XI, conservat a la biblioteca de París mostra la miniatura més antiga amb la representació de la festa de la Presentació de la Mare de Déu.
En últim terme aquesta festa és l´expressió de la consagració de Maria a Déu, ja que la Mare Verge, elegida pel designi diví, acollí l´anunci de l´àngel i es consagrà a Déu en el seu cos i en el seu cor. De fet, en acollir al seu si la Paraula i fer-la carn, Maria es convertí en temple de Déu, com ho som també tots els cristians.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada