Les Tèmpores d´acció de gràcies i de petició (LEVANTE-EMV, 05/10/2015)

El 5 d´octubre, en acabar-se l´estiu i el temps de la recol·lecció de les collites, l´Església celebra el dia de les Tèmpores d´acció de gràcies i de petició. En aquesta celebració de les Tèmpores (abans eren tres i fins quatre dies de Tèmpores a l´any) la comunitat cristiana, en començar el nou curs, dóna gràcies a Déu després de les vacances i de les collites, pel treball agrícola acabat. És en reemprendre l´activitat humana de nou, que els cristians agraïm a Déu els dons rebuts i preguem també per les necessitats dels treballadors.
Les Tèmpores i les rogatives o peticions provenen d´una antiga tradició litúrgica, lligada a les quatre estacions de l´any. La finalitat de les Tèmpores, en un clima de dejuni i de penitència, consistia antigament a reunir la comunitat cristiana per donar gràcies a Déu per les collites i els fruits de la terra, i per invocar la seua benedicció sobre el treball humà.
Les Tèmpores van nàixer a Roma i es van difondre a d´altres llocs gràcies a la litúrgia i als llibres litúrgics. En un primer moment se celebraven durant les estacions de tardor, d´hivern i d´estiu, concretament en els mesos de setembre, desembre i juny. Però aviat s´afegí a aquestes tres festes de Tèmpores, la celebració corresponent a l´estació de la primavera, que coincidia en el temps de Quaresma.
Per alguns sermons de Sant Lleó el Gran, coneixem el significat d´aquestes jornades penitencials que comprenien la celebració de l´Eucaristia i el dejuni, el dimecres i el divendres de la setmana corresponent a les Tèmpores que se celebraven, tant si era en primavera, durant l´estiu, la tardor o l´hivern. Era el dissabte quan tenia lloc una vigília que acabava, ben entrada la nit, amb la celebració de l´Eucaristia dominical.
La proximitat d´algunes Tèmpores amb les solemnitats del Nadal i de Pentecostès, donaven un color especial a la celebració de les respectives Tèmpores d´hivern i d´estiu.
D´aquesta manera, les Tèmpores esdevenen una aproximació mútua entre la litúrgia i la vida humana, en el camí per trobar Déu, que és la font de qualsevol do i la santificació del treball.
És evident que en ple segle XXI, les Tèmpores no són només el dia d´acció de gràcies pels treballs agrícoles, sinó que també la celebració litúrgica esdevé un dia de gratitud per l´activitat humana urbana i industrial. El més important d´aquest dia de les Tèmpores, és que puguem celebrar l´obra de Déu en l´home i en la natura.
Tal com figura a l´antic missal de Sant Pius Vè, les Tèmpores eren una herència de com es vivia l´activitat humana, reduïda pràcticament al món rural. D´aquesta manera es donava gràcies a Déu per les tres collites anuals que eren la base del treball més comú en el món agrícola: el blat a l´estiu, la verema del raïm a la tardor i les olives i l´oli a l´hivern. En afegir-se les Tèmpores de primavera al març, es començà a parlar de les "Quatre Tèmpores", per santificar les quatre estacions de l´any.
Amb la reforma litúrgica promoguda pel papa Pau VIè, són les Conferències Episcopals les que adapten a cada país el temps de les Tèmpores, i per això la CEE determinà que cada 5 d´octubre, en començar el nou curs, celebrem les Tèmpores d´acció de gràcies i de petició. En l´actualitat, com recomana el liturgista mossèn Pere Farnés, les peticions en el dia de les Tèmpores, a més de recordar els qui treballen al camp, també cal que preguem per demanar "vocacions, per la unitat de l´Església i l´evangelització dels pobles, pel papa, pel bisbe i l´Església local" i per totes les necessitats del nostre món.
És així com hui dia 5 d´octubre, preguem al bon Déu per agrair-li totes les benediccions que rebem d´ell.