Hui 29 d´octubre celebrem la festa del bisbe i màrtir Sant Narcís. El nom Narcís deriva etimològicament del grec Nàrkisos, de Narke, que significa "gust" o "sabor".
En la tradició cristiana, els sants són aquells hòmens i dones que han arribat a la saviesa i que són portadors de la misericòrdia i de la compassió de Déu a tota la humanitat. Els sants, com Sant Narcís, són els qui han esdevinguts exemples de perfecció per la seua vida de donació als altres en el seguiment de l´Evangeli.
Els bisbes, en els primers temps del cristianisme, eren anomenats "pare" o "papa". Va ser molt de temps després quan el títol de "papa" es reservà exclusivament per al bisbe de Roma. Hi ha constància d´un pare o bisbe Narcís, a Jerusalem, que morí el 212 i que va ser el responsable que la festa de Pasqua es fera en diumenge, per així celebrar la resurrecció del Senyor el primer dia de la setmana. Però el sant patró de Girona no és aquest sant del segle III.
La tradició fixa les primeres notícies de Sant Narcís patró de Girona, també bisbe (com l´anterior) en el segle IV, a la ciutat d´Ausburg, on tingué lloc la famosa conversió d´Afra i part de la seua família i les criades. Es considera que el bisbe Narcís arribà a Girona a l´entorn del 304 o del 305, i va ser el 307 quan tingué lloc el seu martiri. Mentre celebrava l´Eucaristia amb el diaca Fèlix (no Sant Feliu l´Africà), van ser atacats els dos, i morts. És molt probable, segons la tradició, que el lloc de celebració de l´Eucaristia, fóra el mateix espai que hui ocupa l´església de Sant Feliu, i que des de fa segles conté el sepulcre del bisbe Sant Narcís. I així canten a Sant Narcís, aquests Goigs antics: "Tu renovares Girona/ amb la gràcia del Crist/ i els robins de ta corona/ són amor pel cor més trist./ Ton llinatge ens duu tendresa/ d´un reialme enyoradís/ vida ungida de puresa/ Narcís, flor del Paradís".
Les primeres notícies que tenim del culte i la devoció a Sant Narcís a Girona, segons els mossens J. Mª Marquès i Josep Calzada, són del segle XI. De fet Oliba, abat dels monestirs de Cuixà i de Ripoll i bisbe de Vic, predicà en els oficis de la celebració de la festa de Sant Narcís, també en la primera meitat d´aquest mateix segle XI, segurament entre els anys 1018 i 1046 . Un fragment de la predicació de l´abat Oliba diu: "Per tant, germans estimadíssims, ja que hui se´ns manifesta amb tant d´esclat la solemnitat del confessor de Crist i apòstol i màrtir nostre, donem gràcies i lloances al Creador omnipotent i, encomanant-nos a les oracions d´aquell Narcís, autèntica flor del paradís, estimem tot allò que ell va estimar, creguem tot allò que ell ens va predicar de paraula i imitem tot allò que ell ens va ensenyar amb les seues obres".
Segons la tradició, en el segle XI, el cos de Sant Narcís estava incorrupte i des d´Alemanya, concretament des d´Ausburg, s´havien sol·licitat relíquies del sant per a dedicar-li una església. Per això el bisbe de Girona, Berenguer Wifred, accedí a enviar a aquella ciutat alemanya un tros de roba del vestit del sant.
La devoció gairebé mil·lenària a Sant Narcís ha anat creixent al llarg dels segles a Girona, degut per una part, a la incorruptibilitat del cos del sant i per altra, perquè a partir d´aleshores fou invocat una i una altra vegada com a protector, en tots els assetjaments i confrontacions bèl·liques, de manera que Sant Narcís es convertí en l´artífex principal del concepte de Girona Immortal. La tradició també atribuí a Sant Narcís la plaga de mosques que envià als francesos quan assetjaven la ciutat el 1285 i gràcies a la qual, aquests van fugir, com canten aquests Goigs: "L´exèrcit francès minava/ una volta nostre sòl/ i semblà que s´acabava/ nostra vida sens consol./ Amb aquesta coincidència/ tots a una veu van clamar:/ Protegiu nostra existència/ Sant Narcís, màrtir preclar!" i els Goigs continuen així: "I vós, sant sincer i noble/ per miracle feu brotar/ a milers –com diu el poble-/ del sepulcre, mosques grans/ que picaren sens clemència/ a l´invasor sens parar". També a la vila de Sant Narcís de Sardenya, s´atribueix al seu patró la capacitat de foragitar d´aquest poble la plaga de llagostes d´aquesta illa.
Al segle XX, el pintor Salvador Dalí donà a conèixer internacionalment Sant Narcís de Girona amb les seues pintures, aiguaforts i aquarel·les del
Sant i les Mosques. Sant Narcís ha estat invocat pels gironins al llarg dels segles, no només per protegir-se de les invasions franceses, sinó també contra l´ictus cerebral, el dolor d´orella i les molèsties musculars. També era invocat pels mariners de la Costa Brava i que la seua devoció arribà fins a Filipines. La tradició ens mostra la presència de la devoció a Sant Narcís al sud de Suècia i a Portugal, ja que aquest sant va ser bisbe de Braga.
Sant i les Mosques. Sant Narcís ha estat invocat pels gironins al llarg dels segles, no només per protegir-se de les invasions franceses, sinó també contra l´ictus cerebral, el dolor d´orella i les molèsties musculars. També era invocat pels mariners de la Costa Brava i que la seua devoció arribà fins a Filipines. La tradició ens mostra la presència de la devoció a Sant Narcís al sud de Suècia i a Portugal, ja que aquest sant va ser bisbe de Braga.
Cada 29 d´octubre, en la festa d´aquest sant, es reparteix el cotó-en-pèl beneït, que la tradició l´ha fet tan popular per a curar el mal d´orella.
L´església de Sant Feliu de Girona conserva el magnífic sepulcre gòtic de Joan de Tournai, construït el 1328. En aquesta tomba, Sant Narcís es presentat amb els atributs episcopals, amb el bàcul a la mà i la mitra. El sepulcre presenta diverses escenes de la vida del sant, com quan demanava allotjament a casa d´Afra, la conversió d´Afra i altres dones, el martiri del sant i del diaca Feliu, quan el bisbe Narcís celebrava l´Eucaristia, el baptisme de les dones convertides i finalment el dimoni quan temptava Narcís i Feliu. També podem observar la pintura anònima de 1675, amb el miracle de les mosques.
L´església de Sant Feliu de Girona conserva el magnífic sepulcre gòtic de Joan de Tournai, construït el 1328. En aquesta tomba, Sant Narcís es presentat amb els atributs episcopals, amb el bàcul a la mà i la mitra. El sepulcre presenta diverses escenes de la vida del sant, com quan demanava allotjament a casa d´Afra, la conversió d´Afra i altres dones, el martiri del sant i del diaca Feliu, quan el bisbe Narcís celebrava l´Eucaristia, el baptisme de les dones convertides i finalment el dimoni quan temptava Narcís i Feliu. També podem observar la pintura anònima de 1675, amb el miracle de les mosques.
Sant Narcís és el patró de la ciutat de Girona des del 1387 i de tota la diòcesi des del 1864.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada