Cada 2 d’octubre, els valencians celebrem la festa de l’Àngel Custodi del Regne de València, una celebració que naix amb el patronatge de l’Àngel sobre els pobles i les viles reials.
A l’Edat Mitjana, la societat valenciana estava dividida en tres braços o estaments: l’Eclesiàstic, el Nobiliari i el Reial, cadascun dels quals tenia un patró, com ho manifesta el retaule de la capella del Palau de la Generalitat, que Joan de Sarinyena va pintar el 1602 i que el president no mostra mai, ni apareix mai en cap fotografia, per la senyera sense blau que porta l’Àngel Custodi.
Els clergues tenien per patrona la Mare de Déu, Sant Jordi era el patró de l’estament nobiliari o militar, i el Sant Àngel Custodi (amb l’escut i la bandera amb les armes reials d’Aragó) era el patró del braç reial, format pels pobles i les viles reials.
Tot i que en l’última reforma del calendari litúrgic la festa dels àngels s’ha fixat el 29 de setembre amb Sant Miquel i els altres àngels, l’Àngel Custodi del Regne de València tradicionalment se celebra el 2 d’octubre, tot i que no sempre ha estat així.
El número 12 de la revista Sicània, de 1959, portava un article del benvolgut i enyorat mossèn Vicent Sorribes, on descrivia la festa del Sant Àngel, el diumenge de l’octava dels Sants Apòstols Pere i Pau. Segons mossèn Sorribes, aquesta festa se celebrava a València abans del segle XV, tot i que la que descriu ell té el seu origen el 1446.
Mossèn Sorribes escrivia: ‘Vull contar-vos com celebràvem la Festa del Sant Àngel Custodi. Quan arribava el dissabte dins l’Octava de Sant Pere i Sant Pau, la nostra Ciutat encesa de llum, flamejava com un canelobre d’or. En fer-se boqueta-nit, quan el sol de posta untava el paisatge amb una llum de mel, les campanes de la nostra València piquelorejaven l’anunci de la Festa’.
Mossèn Sorribes descrivia així l’ambient festiu que hi havia a la ciutat: ‘El ramat d’estrelles il·luminava els carrers; les Senyeres de les quatre barres onejaven en els palaus gòtics i als balcons de les cases’.
Diumenge de bon matí, la gent es dirigia a l’ajuntament, en una ciutat que ‘tota endiumenjada semblava un poble bíblic’. Aplegats a la Casa de la Ciutat, es complien‘els manaments publicats pels honorables Capítols de la Seu i del Consell, els quals per solemnització de la festa havien convidat els honrats hòmens, qui a honor i glòria del Sant Àngel i de la Ciutat els placia de venir de bon matí’.
De l’ajuntament eixia la processó cap a la Seu, amb dos jóvens de 16 anys vestits d’àngels, ‘que portaven a la mà dreta vergues argentades simbolitzant els Veguers dels Jurats’. Després venien 18 xiquets orfes de la Casa de Sant Vicent Ferrer vestits d’àngels, ‘enlairant cada u, un Estendart de la Ciutat, els qual cantaven: “Àngel Custodi, del Déu Infinit, Guardeu la Ciutat de dia i de nit. Per tal que no entre el mal enemic”’. La processó seguia amb 6 hòmens sonadors i després ‘un jove abillat d’àngel cavalcant a sobre d’un formós cavall de llarga cua, guarnit a l’estil valencià’.
Darrere es feia ‘palesa la figura representativa del Sant Àngel Custodi, ricament drapat amb túnica i guants vermells i una sobrevesta brodada amb rica pedreria’, amb un títol que deia: ‘Este és el gran Àngel de la dita Ciutat de València’.
Quan la processó arribava a la Seu, ‘eixia a rebre-la la Creu Major, amb els beneficiats, canonges i pavordes presidits pel Bisbe’. El Sant Àngel Custodi ‘es col·locava amb gran reverència a la Cadira Episcopal’ i de seguida començava la missa.
La figura de l’Àngel Custodi té al País Valencià un valor emblemàtic des que els Jurats proclamaren la seua festa el 1446 com a protector de la ciutat i del Regne. Probablement, gràcies a la iniciativa de Francesc Eiximenis, els Jurats valencians acordaren posar la Ciutat de València sota la protecció de l’Àngel Custodi, considerat des d’aleshores com un dels patrons de la Ciutat i del Regne.
Que el Sant Àngel Custodi siga la benedicció del Cap i Casal i de tot el País Valencià. Que siga la protecció dels governants honestos que serveixen amb generositat el nostre Poble, i que ens deslliure d’aquells polítics que, amb mentides i enganys, no actuen des de la veritat i l’honradesa.
Que el Sant Àngel Custodi defense el nostre patrimoni arquitectònic i natural i la llengua i la cultura dels valencians. I que continue protegint la ciutat de València, Cap i Casal del País Valencià i tot el nostre Poble, sobretot els ciutadans més dèbils, xafats per la prepotència dels poderosos.
Que el Sant Àngel Custodi continue guardant la ciutat de València i el País Valencià de dia i de nit, ‘per tal que no entre el mal enemic’.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada