Hui dia 14 d´octubre celebrem la festa de Sant Calixte, patró de La Pobla Llarga i un dels papes que més van sobreeixir durant el cristianisme de finals del segle II i principis del III: "Papa i màrtir gloriós/ de Roma llum distingida:/ Oïu nostra veu que us crida, Sant Calixte piadós/".
Durant el temps del pontificat de Sant Calixte temps hi hagueren diversos intents per desviar la fe recta de l´Església, amb heretgies com el Montanisme. La majoria de les dades referents a Sant Calixte les coneixem gràcies a Sant Hipòlit i també al "Liber Pontificalis" o història oficial dels papes.
Durant el temps del pontificat de Sant Calixte temps hi hagueren diversos intents per desviar la fe recta de l´Església, amb heretgies com el Montanisme. La majoria de les dades referents a Sant Calixte les coneixem gràcies a Sant Hipòlit i també al "Liber Pontificalis" o història oficial dels papes.
Segons el "Liber Pontificalis", Calixte va nàixer a Roma, procedent d´una família d´esclaus i va arribar a ser bisbe de Roma, amb un pontificat de cinc anys, del 217 al 222. Segons Sant Hipòlit, Calixte era esclau d´un cristià que, confiant en ell, li va encomanar els seus negocis. Com que Calixte tingué pèrdues econòmiques en el negoci del seu amo, i tement el càstig d´ell, s´escapà de Roma. Detingut a Porto, va ser condemnat a moure una mola de molí i posteriorment va ser conduit a les mines de Sardenya, on ja hi havia altres cristians condemnats a treballs forçats. El 190 va quedar en llibertat i se n´anà a Roma.
No sabem si Calixte era cristià ja des de menut o va ser batejat més tard. Tampoc no sabem quan va deixar de ser esclau i recobrà la llibertat, ni per què quan tornà a Roma des de Sardenya, el papa Víctor li va ordenar que es retirara a Ancio, on va anar aprofundint la seua formació religiosa.
Coneixent les seues capacitats naturals, el papa Ceferí va cridar Calixte a Roma i el va nomenar encarregat de les catacumbes de la Via Àppia, que posteriorment van ser conegudes com a catacumbes de Sant Calixte, i que van ser el cementeri cristià més gran de Roma. En aquestes catacumbes, Calixte reservà una part com a lloc per enterrar els papes del segle III. I així van ser enterrats els papes d´aquest segle a excepció del papa Sant Corneli i del mateix Sant Calixte.
Va ser el papa Ceferí qui va ordenar Calixte diaca i el prengué com a el seu principal auxiliar i secretari. D´aquesta manera, el 217, a la mort del papa Ceferí, Calixte va ser elegit nou bisbe de Roma: "Sobre el lloc elevat/ de la càtedra romana/ amb activitat cristiana/ exerciu l´apostolat/ i d´un modo prodigiós/ reviviu la fe aflaquida".
Sant Calixte va tindre una gran importància en la defensa de la fe recta en dos temes importants: per una part, la qüestió dogmàtica de la Santíssima Trinitat i per altra, al rigorisme dels Montanistes. Durant aquest temps, hi hagué un corrent que afirmava una unitat exagerada de la Trinitat, i que d´aquesta manera destruïa la distinció de les tres persones, Pare, Fill i Esperit Sant. Així, per exemple, per als deixebles de Sabel·li, el Fill i l´Esperit Sant no eren sinó modalitats o rostres de l´essència divina, amb la qual cosa quedava destruïda la Trinitat de Persones.
Sant Calixte també va intervindre oposant-se a un rigorisme exagerat, representat pels Montanistes i Tertulià, que negaven la possibilitat del perdó a aquells que havien caigut en el pecat d´apostasia, homicidi, adulteri i fornicació, que eren considerats pecats imperdonables. Calixte va intervindre manifestar la misericòrdia de Déu que acull tots els pecadors i alhora va defendre l´autèntica ortodòxia catòlica, que permet que l´Església puga perdonar tots els pecats. Va ser per això que Sant Calixte va ser acusat, malèvolament, de laxisme, com alguns, ara, també acusen el papa Francesc amb el mateix argument, quan no fa sinó manifestar el perdó i la sol·licitud del Pare pels pecadors.
Segons la tradició, el papa Sant Calixte va morir màrtir, sobre el 222, durant el temps de l´emperador Alexandre Sever.
Que el papa Sant Calixte siga la benedicció i la protecció de tots els ciutadans de La Pobla Llarga. I que el seu exemple de misericòrdia, encoratge els pastors de l´Església a abandonar el rigorisme i a mostrar l´amor sol·lícit de Déu per tots els hòmens i per totes les dones.
Sant Calixte també va intervindre oposant-se a un rigorisme exagerat, representat pels Montanistes i Tertulià, que negaven la possibilitat del perdó a aquells que havien caigut en el pecat d´apostasia, homicidi, adulteri i fornicació, que eren considerats pecats imperdonables. Calixte va intervindre manifestar la misericòrdia de Déu que acull tots els pecadors i alhora va defendre l´autèntica ortodòxia catòlica, que permet que l´Església puga perdonar tots els pecats. Va ser per això que Sant Calixte va ser acusat, malèvolament, de laxisme, com alguns, ara, també acusen el papa Francesc amb el mateix argument, quan no fa sinó manifestar el perdó i la sol·licitud del Pare pels pecadors.
Segons la tradició, el papa Sant Calixte va morir màrtir, sobre el 222, durant el temps de l´emperador Alexandre Sever.
Que el papa Sant Calixte siga la benedicció i la protecció de tots els ciutadans de La Pobla Llarga. I que el seu exemple de misericòrdia, encoratge els pastors de l´Església a abandonar el rigorisme i a mostrar l´amor sol·lícit de Déu per tots els hòmens i per totes les dones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada