El 13 d´octubre celebrem la festa de Sant Eduard, en el dia que commemorem l´aniversari del trasllat solemne del seu cos a l´abadia de Westminster, el 1163, promogut per Sant Tomàs Bécket, i en presència d´Enric II.
Eduard, que va nàixer entre el 1003 i el 1005 a Islip, va ser el setè fill del rei Ethered II i de la reina Emma. Va créixer en un ambient religiós, cosa que el va convertir en un home piadós.
Eduard va ser desterrat a Normandia amb sa mare Emma, quan tenia 10 anys, i no va tornar a Anglaterra fins que no en va tindre 40. Va ser el seu germanastre Hardicanut qui li demanà que tornara a Anglaterra. I va ser a la mort del seu germanastre, el 1042, quan Eduard va ser coronat nou monarca, el 3 d´abril de 1043, convertint-se en l´últim dels reis saxons d´Anglaterra.
Enmig de les batalles de l´època, l´objectiu d´Eduard va ser aconseguir el benestar del seu poble, ajudant d´una manera especial la gent més pobra, ja que va ser un rei generós i piadós. De fet, un autor coetani ens diu que Eduard "era un autèntic home de Déu, bondadós" i que "mai va humiliar cap dels seus súbdits". A més era "generós amb els pobres i els emigrants i va ajudar també els monjos".
Durant el seu desterrament a Normandia, Eduard es va encomanar a Sant Pere i va prometre que si tornava de l´exili aniria a Roma a venerar la tomba del primer dels apòstols.
Una vegada al seu país, com que les obligacions del seu càrrec no li permetien traslladar-se a la Ciutat Eterna, el papa li va proposar que dedicara els diners dedicats a fer aquest viatge, a fer almoina per ajudar els més necessitats i també que construira o restaurara un monestir. Així, el rei Eduard va restaurar l´ermita de Sant Pere, a l´illa de Thorns, una construcció que en l´actualitat és l´Abadia de Westminster, en ple centre de Londres. Aquest monestir va ser una abadia benedictina fins a la reforma anglicana en què va passar a ser una col·legiata de canonges. És en aquest monestir on es pot venerar la tomba de Sant Eduard, un rei constructor i generós, a més de ser un home que establí ponts de diàleg amb els seus adversaris i també ponts d´ajuda per als més necessitats del seu poble.
Pel que fa a la restauració de l´ermita de Sant Pere, la cosa va anar així. Conten que un dia un ermità visità el rei Eduard, i que (segons la tradició) li digué: "Fa tres dies que agenollat en pregària, vaig tindre una visió. Se m´aparegué un home vell que vaig identificar amb Sant Pere. Va ser ell qui em va explicar com havíeu estat perdonat d´acomplir el vostre vot, i com, a canvi, se vos havia demanat construir un monestir. Em va indicar el lloc on construir-lo, l´Illa de Thorns. Allí hi ha una xicoteta ermita dedicada a Sant Pere, i és allí que heu de dedicar una gran abadia que serà la Porta del Cel i Camí de Pregària. Una vegada la visió va acabar, vaig escriure el que havia vist i vos ho porte ara ací".
Eduard va morir el 5 de gener de 1066 i fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1161.
Eduard va morir el 5 de gener de 1066 i fou canonitzat pel papa Alexandre III el 1161.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada