El 1971 Américo Castro es referia als "grans en l´esperit de el segle XVI", on incloïa el dominic fra Luis de Granada, l´agustí fra Luís de León, el carmelita fra Juan de la Cruz el capellà Juan d´Àvila i la carmelita Teresa de Jesús.
El professor Santiago La Parra, en aquesta obra seua tan interessant, afirma que la Mare Teresa i el Duc de Gandia van ser dos personatges coetanis protagonistes d´un temps de canvi i per tant d´incertesa, "amb trajectòries cridades a ser paral·leles" i que "acabaren unides per la modernitat". Si bé Teresa de Jesús i Francesc de Borja van ser "molt diferents per fora", també van ser "molt semblants per dins".
Santa Teresa va nàixer el 28 de març de 1515 i va morir a Alba de Tormes el 4 d´octubre de 1582, vespra del 15 del mateix mes, després d´aplicar la reforma gregoriana del calendari. Per la seua part, Sant Francesc de Borja, quatre anys i mig més major que la santa d´Àvila, va nàixer el 28 d´octubre de 1510.
Santa Teresa, juntament amb Sant Isidre, Sant Ignasi de Loiola i Sant Pere d´Alcàntara, va ser canonitzada pel papa Gregori XV el 1622, mentre que Sant Francesc de Borja va pujar als altars mig segle després, el 1671.
Teresa i Francesc van ser "dos personatges del Renaixement i sants del Barroc", que van viure durant el tot regnat de l´emperador Carles Vè i durant gran part del de Felip II, "anys difícils. De canvis, associats a un doble descobriment crucial: el del món i el de l´home".
En relació al nou món, set dels nou germans de Santa Teresa van anar a Amèrica, mentre que per part de Sant Francesc, només un nét seu (el fill de Ferran, sisè fill del Sant Duc) va anar al nou món.
Segons el professor La Parra, tant Teresa, la monja reformadora, com Francesc, el duc jesuïta, van ser "protagonistes del seu temps", ja que els dos van "trencar esquemes socials", malgrat que "cap dels dos no ho va tindre fàcil", sobretot Teresa, pel fet de ser dona .
El professor La Parra destaca "el feminisme avançat de Teresa", que fa més "gran la seua figura". I és que si la santa d´Àvila estava destinada a ser una dona "callada i submisa", va ser tot el contrari. Cal recordar que la "Institutio foeminae chrsitianae", de 1523, defensava l´educació femenina, però deixava molt clar que "les dues coses principals que ha de tindre una dona casada", eren "la castedat i l´amor entranyable al marit". És per això que Joan Kelly afirmà que "les dones no van tindre Renaixement". Malgrat tot, algunes dones com Santa Teresa, "iniciaren una batalla per la igualtat", i per això en el món catòlic, la clausura femenina es presentava paradoxalment com "un reducte de llibertat per les dones". D´ací que Joseph Pérez remarcava que, en 1535, Teresa va elegir el convent "perquè la clausura li oferia més oportunitats de ser ella mateixa que el matrimoni".
Teresa va patir la discriminació com a dona, ja que en 1617 les Corts de Castella la designaren "patrona de tots els regnes d´Espanya", un nomenament que va suscitar el rebuig dels qui volien que aquest reconeixement corresponguera només a Sant Jaume. Fins i tot Quevedo es va oposar al patronatge de Santa Teresa, amb el seu "Memorial en defensa de Santiago" i en "Su espada de Santiago", obres de 1628.
Una diferència substancial entre la santa d´Àvila i el Duc de Gandia va ser la procedència familiar, ja que mentre que el iaio patern de Teresa, Juan Sánchez, va ser reconciliat amb el judaisme davant el Sant Ofici, el 14 de juliol de 1485, Sant Francesc de Borja va ser nét d´un arquebisbe, besnét del rei Ferran el Catòlic i el seu besavi patern va ser el papa Alexandre VIè.
La fama de la monja reformadora va resistir millor que la de Francesc de Borja els intents de manipulació, tot i que tant l´un com l´altra van portar amb dignitat els seus cognoms.
Santa Teresa, com afirma el professor La Parra, malgrat els seus èxtasis, "es va comportar com una monja en el món, no com una santa a l´altar". I és que tant Teresa com Francesc de Borja, van ser dos personatges "units per la modernitat", amb una relació estreta com ara vorem.
Josep Segrelles pintà el 1956 al retaule de l´església del Palau Ducal de Gandia aquests dos grans personatges del segle XVI, i encara que només es van trobar en vida dues vegades, a Àvila, d´aquestes dues trobades va nàixer una estreta relació de per vida. Sant Francesc de Borja visità Àvila tres vegades: l´estiu de 1531, el 1554 (com a Comissari de la Companyia de Jesús per a Espanya) i durant la Setmana Santa i Pasqua de1557, que va ser quan parlaren dues vegades. Teresa en el "Camino de perfección", anomenà Francesc de Borja, "un gran contemplatiu" (Camino de perfecció XXXI,5). I a la "Vida", Teresa mencionà el "P. Francisco" (Vida XXIV,3). Tot i que Teresa i Francesc no es van tornar a vore més, tingueren una relació epistolar ben estreta, cosa que sabem gràcies al testimoni de Sor Isabel de Santo Domingo, priora del Carmel de Saragossa en 1595, en el procés de canonització de la santa.
Teresa i Francesc van ser dos personatges de característiques i condicions socials diferents, tot i que també van tindre una afinitat forta, de la qual va nàixer una entranyable amistat, degut a l´esperit de modernitat que compartien. A més, la consciència de Borja de la responsabilitat personal, va facilitar l´entesa amb l´esperit místic de Teresa.
Va ser la "modernitat renaixentista" la gesta més revolucionaria de Teresa. I si admetem que "modern és voler canviar el món", Teresa i Francesc de Borja van ser dos representants de la modernitat.
Santa Teresa va "revolucionar" la clausura, ja que hem de tindre en compte que els convents "no eren uns refugis per amagar-se, sinó un àmbit de realització femenina". De fet, Santa Teresa no volia que les seues filles "fugiren del món", ni que els convents foren un lloc trist, "sinó de treball i d´oració reflexiva per buscar Déu". Teresa, per això mateix, volia que les monges foren dones de carn i ossos i no dones infantils.
El professor La Parra, en aquest estudi tan interessant, relaciona Sant Francesc de Borja i Santa Teresa com a persones "d´una predisposició vital" i de cultura, encara que no d´erudició. I és que "la vivència cosmopolita de Sant Francesc de Borja i de Santa Teresa, obeí a una inquietud personal", caracteritzada pel fet que els dos van tindre un esperit urbà i viatger, no per gust, sinó per necessitat, malgrat que els dos tenien una mala salut de ferro.
El professor La Parra conclou el seu estudi afirmant que aquests dos sants van tindre "trajectòries espirituals semblants", fins i tot en els problemes que van patir amb el San Ofici, ja que Teresa va ser sospitosa d´il·luminisme i Borja va ser inclòs en l´Índex de Valdés de 1559.
Va ser la Companyia de Jesús el punt de trobada entre Sant Francesc de Borja i Santa Teresa de Jesús. I fins i tot els jesuïtes van col·laborar estretament en les primeres fundacions de la Mare Teresa, a Medina del Campo i a Malagón, i també a Toledo i a Caravaca, tot i que els Exercicis jesuítics no tenien res a vore amb l´espiritualitat de la santa d´Àvila.
Hui, en aquesta festa de Santa Teresa, he volgut fer conèixer l´estudi del professor Santiago La Parra, que relaciona la trajectòria de la reformadora del Carmel, amb el Sant Duc de Gandia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada