Hui, com cada segon diumenge d´octubre, la ciutat de Nules celebra la festa de la Mare de Déu de la Soledat, la patrona d´aquesta vila de la Plana Baixa.
Cada any, la festa de la Soledat a Nules ens recorda la solitud de Maria en el dissabte sant. Una solitud plena d´esperança i de confiança en la Resurrecció del seu Fill. Hui en dia, quan veiem tantes i tantes persones soles, desesperançades i fins i tot desesperades, els cristians que invoquen a Nules a la Mare de Déu de la Soledat, haurien de renovar el compromís de Maria i la seua sol·licitud pels altres. Per honorar a la Mare de Déu de la Soledat, els cristians de Nules han d´estar al costat dels malalts i dels immigrants, dels ancians abandonats i dels xiquets que no coneixen l´afecte dels pares, de les persones amb depressió i dels qui viuen sols, sense l´estimació i la companyia dels seus, o dels qui comencen a passar gana, degut a la crisi econòmica. La devoció a la Mare de Déu de la Soledat hui en dia, té la mateixa vigència de sempre. Els cristians de Nules, en la festa a la Soledat, en ple segle XXI, han de ser fidel a les seues arrels, per donar un testimoni d´esperança a un món desesperançat. Per això, la Soledat ens ha d´animar a fer nostre el designi de Déu: restaurar la humanitat dividida, sacsejada per la violència i desitjosa de ser alliberada del sofriment, per tal que les llàgrimes que brollen de tants ulls puguen trobar consol.
"Al peu de la creu (com deia el P. Josep Mª Soler, abat de Montserrat) quan tot semblava sense sentit, i el dolor i la desfeta eren immensos, Maria continuava confiant en la paraula divina, vetllant i meditant-ho tot contemplativament entre el dolor i l´esperança".
Si la Mare de Déu al peu de la creu, va rebre l´encàrrec del seu Fill d´acollir sol·lícitament l´Església naixent, també hui els cristians que s´aclamen a la Soledat, han de renovar el seu esperit solidari, per fer-se presents al costat dels qui sofreixen i es troben en una situació de soledat. I n´hi ha tantes maneres de soledats en el nostre món! Per això, la festa de la Soledat ens ha de moure a proclamar benaurada a Maria per la seua fe i per la generositat de la seua donació com a servidora de l´Evangeli i dels altres. Només imitant l´actitud de servei de Maria, posarem en pràctica el manament de l´amor.
La festa de la Soledat, ha de fer present en el segle XXI, el Déu que salva, el Déu que "derroca els poderosos del sol i exalça els humils" (Lc 1 : 51-51) Per això mateix, Maria, que com diu el Concili Vaticà II "precedeix el pelegrinatge del Poble de Déu, com a signe d´esperança i de consol", ens ha d´ensenyar a viure atents als sofriments dels altres. D´una manera especial, als qui estan més necessitats de consol i d´esperança. Eixa atenció, eixa sol·licitud, ha de ser la missió de la comunitat cristiana de Nules en la festa de la Soledat, per tal de ser fidel a l´Evangeli i també a aquells avantpassats nostres, que van vore en la Mare de Déu el model i l´exemple de donació, acolliment i d´amor als altres. I és que com diu el Prego de J. V. Blasco, Nules s´aclama a la Soledat, perquè "empares als solitaris/ als desgraciats i parats/ empares a tot el poble/ xiquets, majors i malalts."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada