Hui dia 23 d´octubre celebrem la festa de Sant Joan de Capestrano, un frare franciscà que va viure des de finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV.
Joan, que va nàixer a Capestrano, als Abruços, al Regne de Nàpols, el 24 de juny de 1386, va ser un apòstol de l´Evangeli, ja que va passar la seua vida recorrent tot Europa, de punta a punta, anunciant la Paraula de Déu. A peu o a cavall, anà des de Flandes a Polònia i d´Espanya a Sèrbia. La seua fama de santedat va ser universal i tothom el coneixia com el "pare devot", i també, com "l´home sant ". Joan de Capestrano era conegut a Itàlia, Àustria i Alemanya, i també a Bohèmia, Borgonya i Flandes.
Va saber reconciliar entre si i amb la Seu Apostòlica els prínceps europeus i ajudà a restaurar l´esperit cristià del poble, així com a desemmascarar les heretgies i a reformar l´Orde dels Franciscans. Menut d´estatura i auster, era alhora càlid i acollidor, ple de dolcesa i de caritat. Predicava, durant dues o tres hores, a les places, ja que era tanta la gent que volia escoltar-lo, que no hi havia lloc als temples. La seua paraula, amb la qual denunciava la corrupció, convidava els hòmens a fer penitència.
Va ser un sant no només pel seu zel apostòlic, sinó també per la seua vida de pregària. Dormia poc i menjava encara menys i era savi i prudent en el judici i en la paraula. De jove havia estat un bon jurista i va exercir amb justícia el temps que va ser jutge de Perusa. Escriptor fecund, els seus manuscrits estan agrupats en dèsset grans volums. Dòcil a la Santa Seu, va ser elevat, per dues vegades al càrrec de Vicari General de l´Observança, la qual cosa li va permetre la reforma de molts convents i l´expansió de l´Orde per tot Europa. Quatre papes (Martí Vè, Eugeni IV, Nicolau Vè i el valencià Calixte III) li van confiar missions delicades degut a la seua capacitat diplomàtica.
La seua fama de virtut no li va estalviar diverses dificultats, ja que alguns frares, descontents amb les seues reformes, es van oposar a les seues innovacions. Fins i tot acusaren Joan d´inquiet i de revoltós, i també d´ambició i de vanaglòria. Aquetes acusacions van ser del tot falses, ja que el de Capestrano era un home humil, que havia rebutjat dues vegades l´episcopat, la primera quan li l´oferí el papa Martí Vè i la segona quan ho va fer Eugeni IV.
Com he dit abans, Joan de Capestrano va propagar la vida cristiana en la vella Europa del segle XV per mitjà de la predicació i la reforma de l´Orde dels Franciscans. Durant els seus quaranta anys de vida religiosa, des del 1416 que ingressà als franciscans fins el 1456 que va morir, va sembrar de convents el vell continent i va reformà els antics, per així retornar a l´Orde el seu primitiu zel apostòlic. També despertà el fervor de la fe entre el poble senzill, canviant i corregint els abusos del poble (luxe, usura i embriaguesa) i dels prínceps, consellers de les ciutats i jutges, que influenciats per Joan, actuaven amb equitat i clemència.
Quan l´antiga capital del vell imperi bizantí, Constantinoble, el 1453 fou conquerida per Mohamed II i caigué en mans dels turcs, la cristiandat va comprendre que havia perdut molt més que una plaça fortificada. Per això el papa Nicolau Vè, quatre mesos després de la caiguda de la ciutat, publicà una butla contra els turcs, a més de demanar la pau entre els estats italians, enemistats els uns amb els altres, ja que Milà estava contra Venècia i Gènova contra Nàpols. Va ser Joan de Capestrano qui de camí a Hongria, predicà la creuada en Núremberg. Joan predicà en totes les regions meridionals d´Hongria, cridant el poble a la creuada, fins que va rebé el missatge de Joan d´Hunyades, el cap de l´exèrcit hongarès, que suspengura immediatament la predicació i amb els creuats anara de seguida a Belgrad.
És fascinant el relat de la batalla de Neudorfehervar que va fer un dels frares company de Sant Joan de Capestrano, fra Joan de Tagliacozzo, que va presenciar aquest fet: l´arribada de l´exèrcit turc, amb la flota al Danubi, l´assetjament de la muralla de la ciutat i la desproporció dels exèrcits, cosa que va fer vacil·lar Joan d´Hunyades, fins al punt de pensar en la retirada, tot i que al final la victòria va ser per als cristians. La intervenció del sant en la batalla va ser decisiva, i sense ella, la ciutat de Belgrad hauria caigut en mans dels turcs, ja que Joan de Capestrano va aportar la legió popular dels creuats, i amb la seua paraula encoratjà els cristians en l´atac. És evident que tota aquesta gesta, hui impensable, s´ha d´entendre en el context de lluita contra els "infidels" i de conquesta.
Però cal recordar que Sant Joan de Capestrano mai no va prendre les armes, ja que les úniques armes que utilitzà aquest franciscà, van ser les espirituals.
Sant Joan de Capestrano va morir el 23 d´octubre de 1456 i va ser canonitzat pel papa Alexandre VIII.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada