Hui 19 d´octubre celebrem la festa de Sant Pau de la Creu, fundador de la Família Passionista. Nascut a Ovada el 3 de gener de 1694, passà els primers anys de la seua vida ajudant son pare, que era comerciant. Als 26 anys va sentir la crida del Senyor a fundar una congregació missionera que predicara la saviesa de la Creu de Jesús. Amb aquest objectiu va escriure unes Regles per a la futura Família Passionista. Ordenat prevere el 1727, s´establí a una muntanya, a la Toscana italiana, on va anar madurant la seua vocació d´apòstol de la Passió, fins al punt d´identificar-se del tot amb el Crucificat. Amb dejunis i vigílies de pregària, Sant Pau va vèncer les temptacions i es va afermar en la seua vocació d´apòstol de la Passió, malgrat les foscors i els dubtes que va tindre.
Pau de la Creu va ser un home delicat en el tracte, amb un caràcter jovial i alegre, i alhora que va ser un gran sant contemplatiu, fou també un gran apòstol de la Creu de Jesús. Per això durant més de quaranta anys, Sant Pau de la Creu va recórrer els camins de la Toscana i del Laci, predicant missions populars. Sant Pau de la Creu es dedicà tota la vida a revelar, sobretot als més pobres, el gran amor del Pare, que envià el seu Fill al món. I també l´amor de Jesús, capaç de morir a la creu com a prova suprema del seu amor. Sant Pau de la Creu, en la seua vida, va optar per dedicar-se als marginats de les zones rurals d´Itàlia.
Va fundar el primer convents dels Passionistes el 1737 i l´aprovació de la Congregació arribà el 1769. Finalment, la quarta aprovació de les Regles va tindre lloc el 1775. Els últims anys de la seua vida, Pau de la Creu també va fundar monestirs femenins, les Religioses Passionistes, el primer dels quals, el 1771. Eren dones contemplatives, consagrades a ser l´alè i la respiració de la societat orant i l´alegria de Déu en el món. Sant Pau de la Creu volia que aquestes religioses foren comunitats que feren present l´amor del Pare a l´Església i al món. Sant Pau de la Creu va morir a Roma el 18 d´octubre de 1775 i va ser canonitzat pel papa Pius IX el 1867.
La vida de Sant Pau de la Creu va tindre com a objectiu, l´anunci de la Passió del Senyor. I això va ser el centre del seu testimoniatge profètic. Sant Pau de la Creu deia: "Fem present el missatge de la Creu per mitjà de la paraula oral i escrita, en centres d´espiritualitat, parròquies, moviments religiosos, exercicis i recessos, i a través d´aquella altra presència que ens porta a contemplar i a participar en la Passió de Crist, que es prolonga en l´home que sofreix". Per a Sant Pau de la Creu, aquest era el motiu de la presència de la Família Passionista en el Tercer i en el Quart Món, en les zones marginades i en la vida de l´Església perseguida.
Amb els anys, van nàixer altres congregacions passionistes femenines, arrelades totes elles en el vigor i en el carisma de Sant Pau de la Creu. Així, a Florència, el 1815 (enguany fa dos segles) Magdalena Frescobaldi va fundar les Germanes Passionistes de Sant Pau de la Creu, dedicades a l´educació integral de les persones, a través de llars d´acollida i escoles en zones marginals. Amb aquesta tasca, les religioses ajudaven els més pobres a descobrir la pròpia dignitat, alhora que feien créixer les seues capacitats i possibilitats.
També Dolors Medina, el 1896, va fundar a Mèxic, les Filles de la Passió. I Teresa Gallifa, fundà les Serventes de la Passió, que atenen i protegeixen les dones amb fills, que passen dificultats.
La Família Passionista té com a carisma, la inquietud missionera i evangelitzadora amb els pobres, així com també el treball a favor de la comunió entre les Esglésies cristianes. Els Passionistes porten al cor el Memorial del Crucificat, gràcies al qual podem descobrir l´amor de Déu, que entregà el seu Fill als hòmens. És en la Creu de Jesús, que apunta ja un nou dia, ple d´esperança. No la soledat, la desesperació o la foscor. Perquè si és veritat que en l´arbre del paradís ens vingué la mort i el pecat, en l´arbre de la vida, en la Creu de Jesús, trobem el perdó i la comunió amb la Santa Trinitat. És en el Crucificat i Ressuscitat, que té sentit la nostra fe. I això en nosaltres, els qui ens considerem deixebles de Jesús. Però també els no creients poden descobrir l´amor de Déu, quan descobreixen un home que n´ajuda un altre a portar la seua creu, ja que aquest acte de fraternitat fa nàixer la resurrecció. Pel contrari: allà on ningú no ajuda els altres a portar la creu (per desídia, egoisme o indiferència), la soledat ens envaeix i el món es deshumanitza.
Sant Pau de la Creu, fundador de la Família Passionista, ens deixà alguna cosa més que una frase piadosa, quan deia: "La Passió de Crist està sempre gravada en els nostres cors". D´ací que Sant Pau de la Creu ens convide també a nosaltres, hui, a fer present, en el nostre món, la memòria de la Creu, que alimentada en la contemplació orant, explica i manté viu el sentit de la mort de Jesús: el seu amor a la humanitat.
Precisament, va ser d´aquest amor del Crucificat, que va nàixer la Família Passionista, una congregació d´hòmens i de dones, de religiosos i de laics, present en més de cinquanta països. Per això els Passionistes ens revelen que la Creu ens porta a la Resurrecció. I si hi ha creus que no generen resurrecció i vida, és que hem falsejat la seua memòria.
Que l´exemple de Sant Pau de la Creu ens moga a fer costat als crucificats del nostre món, per ajudar-los en els seus sofriments. I també a obrir camins d´esperança per a tots els qui sofreixen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada