Hui 11 d´octubre celebrem la festa de Santa Soledat Torres Acosta, fundadora de la Congregació de les Serventes de Maria.
De nom civil, Bibiana Antònia Manuela, l´anomenada col·loquialment Manolita, la segona filla de Manuel Torres i Antònia Acosta, va nàixer a Madrid el 2 de desembre de 1826. Des de menuda, Manolita va tindre una gran devoció a la Mare de Déu dels Dolors. Va demanar ser admesa a les Dominiques Reals de Madrid, però hagué d´esperar un temps a que hi haguera una vacant al convent. Mentrestant, el capellà de Chamberí, D. Miguel Martínez Sanz, la cridà perquè formara part, juntament amb sis xiques més, de l´Institut de Serventes de Maria, on Manolita canvià el seu nom pel de Soledat.
De nom civil, Bibiana Antònia Manuela, l´anomenada col·loquialment Manolita, la segona filla de Manuel Torres i Antònia Acosta, va nàixer a Madrid el 2 de desembre de 1826. Des de menuda, Manolita va tindre una gran devoció a la Mare de Déu dels Dolors. Va demanar ser admesa a les Dominiques Reals de Madrid, però hagué d´esperar un temps a que hi haguera una vacant al convent. Mentrestant, el capellà de Chamberí, D. Miguel Martínez Sanz, la cridà perquè formara part, juntament amb sis xiques més, de l´Institut de Serventes de Maria, on Manolita canvià el seu nom pel de Soledat.
La fundadora de les Serventes de Maria, que va fer els vots el 15 d´agots de 1851, va ser una llum en la nit del dolor.
De complexió dèbil i propensa a la malaltia, Soledat tenia un gran caràcter i una forta vitalitat, a més de destacar també en la fe i en la caritat. Va ser ella qui continuà l´obra fundada per D. Miguel Martínez, que en anar-se´n a missions el 1855, deixà de dirigir les Serventes de Maria.
El 1856 Mª Soledat va ser destituïda com a Superiora General i enviada a Getafe. Però dos anys més tard va ser restituïda en aquest càrrec. El 1861 s´aprovà el primer Reglament i va tindre lloc el primer Capítol General de les Serventes de Maria, en el qual Mª Soledat va ser elegida per unanimitat, Superiora General de la congregació. Finalment el 1876 va ser aprovat per part del Vaticà, l´Institut de Serventes de Maria.
Atenta al Crist i amb moltes hores de pregària davant del sagrari, Soledat va ser capaç de portar a bon terme, malgrat les dificultats que hagué de patir, la Congregació de Serventes de Maria, que ella va dirigir des del 1856 al 1887, any que va morir. Durant 31 anys va encarnar i personificar el carisma que naix del capítol 25 de l´Evangeli de Sant Mateu: "Vaig estar malalt i em visitàreu" (Mt 25:26). D´aquesta manera la nova congregació desenrotllà el carisma de servei als malalts.
De complexió dèbil i propensa a la malaltia, Soledat tenia un gran caràcter i una forta vitalitat, a més de destacar també en la fe i en la caritat. Va ser ella qui continuà l´obra fundada per D. Miguel Martínez, que en anar-se´n a missions el 1855, deixà de dirigir les Serventes de Maria.
El 1856 Mª Soledat va ser destituïda com a Superiora General i enviada a Getafe. Però dos anys més tard va ser restituïda en aquest càrrec. El 1861 s´aprovà el primer Reglament i va tindre lloc el primer Capítol General de les Serventes de Maria, en el qual Mª Soledat va ser elegida per unanimitat, Superiora General de la congregació. Finalment el 1876 va ser aprovat per part del Vaticà, l´Institut de Serventes de Maria.
Atenta al Crist i amb moltes hores de pregària davant del sagrari, Soledat va ser capaç de portar a bon terme, malgrat les dificultats que hagué de patir, la Congregació de Serventes de Maria, que ella va dirigir des del 1856 al 1887, any que va morir. Durant 31 anys va encarnar i personificar el carisma que naix del capítol 25 de l´Evangeli de Sant Mateu: "Vaig estar malalt i em visitàreu" (Mt 25:26). D´aquesta manera la nova congregació desenrotllà el carisma de servei als malalts.
Un autor va escriure de Santa Soledat: "Contemplem a Mª Soledat com una presència visible, o pràcticament com una "encarnació" de Maria en el misteri del seu amor misericordiós, de la seua tendresa infinita, del seu amor maternal pels fills més necessitats: els malalts. Menuda d´estatura però gegant d´esperit, Mª Soledat, amb l´Institut de Serventes de Maria, es convertí per a l´Església en la presència del Crist sofrent que es troba en tots els qui pateixen a la terra". És per això que Santa Mª Soledat va deixar una empremta d´amor, ja que en la seua biografia encarnà la civilització de l´amor, superant el mal amb el bé i portant als qui sofrien "el somriure als llavis i la humilitat al cor".
En la seua vida hi hagué una dimensió, d´alguna manera, sobrenatural i de senzillesa divina, ja que va ser com l´espill de Jesús, humil de cor. I per això la misericòrdia i l´amistat de Déu ompliren la seua existència. En ella podem trobar els matisos que Sant Pau va descriure en l´himne a la caritat al capítol 13 de la primera carta als Corintis.
En la seua vida hi hagué una dimensió, d´alguna manera, sobrenatural i de senzillesa divina, ja que va ser com l´espill de Jesús, humil de cor. I per això la misericòrdia i l´amistat de Déu ompliren la seua existència. En ella podem trobar els matisos que Sant Pau va descriure en l´himne a la caritat al capítol 13 de la primera carta als Corintis.
Santa Mª Soledat va viure en aquella pau que també va saber transmetre als altres. L´11 d´octubre de 1887, als 61 anys, Mª Soledat s´adormí en la pau del Senyor, deixant a les seues germanes el seu testament: "Que tingueu pau i unió". Va ser beatificada pel papa Pius XII el 5 de febrer de 1950 i canonitzada pel papa Pau VIè el 25 de gener de 1970.
Santa Soledat Torres Acosta va deixar a les seues religioses, com un testament, en el que resumia la seua vida. Així com a missió els deixà l´assistència als malalts; com a mare, la Mare de Déu; com a manament, l´amor; com a missatge, la pau i com a lema, la caritat.
Al nostre País hi hagué una comunitat de Serventes de Maria, concretament a la ciutat de València des de1872, any que es van instal·lar a un pis de la plaça de Sant Miquel. Després anaren a la plaça Tavernes de la Valldigna i el 1979 es traslladaren al carrer Sant Dionís.
Desgraciadament, i per falta de vocacions, el 21 d´agost passat, després de 143 anys d´atenció i tindre cura dels malalts a València, les 12 religioses que hi havia (3 d´elles provinents de la comunitat d´Alcoi que es tancà el 2007) van deixar el Cap i Casal.
La festa de Santa Soledat Torres Acosta ens mou a agrair Déu el carisma d´aquestes religioses que serveixen els malalts abnegadament.
Al nostre País hi hagué una comunitat de Serventes de Maria, concretament a la ciutat de València des de1872, any que es van instal·lar a un pis de la plaça de Sant Miquel. Després anaren a la plaça Tavernes de la Valldigna i el 1979 es traslladaren al carrer Sant Dionís.
Desgraciadament, i per falta de vocacions, el 21 d´agost passat, després de 143 anys d´atenció i tindre cura dels malalts a València, les 12 religioses que hi havia (3 d´elles provinents de la comunitat d´Alcoi que es tancà el 2007) van deixar el Cap i Casal.
La festa de Santa Soledat Torres Acosta ens mou a agrair Déu el carisma d´aquestes religioses que serveixen els malalts abnegadament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada