L´Evangeli de Sant Lluc ens parla de la presència de Maria i de Josep, que portaren al Temple de Jerusalem l´Infant Jesús, quaranta dies després del seu naixement, per tal de complir amb el tradicional ritual jueu, consistent en "rescatar" el primer fill mascle, oferint al Senyor un parell de tórtores o dos coloms: "tal com està escrit a la Llei del Senyor: Tot mascle primogènit serà tingut com a consagrat al Senyor, i per oferir en sacrifici, com diu la Llei del Senyor, un parell de tórtores o dos coloms" (Lc 2:23-24).
Simeó va ser també qui va profetitzar el dolor de Maria pel fill que li seria mort: "Mira, aquest és destinat a ser causa que molts caiguen o s´alcen a Israel i tu mateixa una espasa et traspassarà l´anima" (Lc 2:34-35), ja que Jesús va ser causa de contradicció, i Maria va sofrir veient el rebuig i la mort del seu fill.
L´ancià Simeó representa la humanitat de l´Antic Testament, el Poble de l´Aliança, és a dir, aquelles generacions que, ansioses, esperaven vore el Messies, el Salvador que Déu enviaria per alliberar i consolar el seu Poble. Per això Simeó es va convertir amb el seu càntic de lloança (que cada nit cantem a la pregària de Completes, al final del dia) en predicador de la Gràcia del Nou Testament.
La praxi oriental en l´any litúrgic té la particularitat de celebrar, l´endemà de les grans solemnitats, aquells personatges relacionats amb la festa precedents. Així l´endemà del Nadal es dedica a la Mare de Déu i a aquells que van acudir al pessebre a adorar el Messies. L´endemà de la Teofania o festa del Baptisme de Jesús, l´Església Oriental el dedica a Sant Joan Baptista, que és qui va batejar el Senyor al riu Jordà. De la mateixa manera, el dia 3 de febrer, l´endemà de la festa de la Presentació del Senyor (dia que es tanca el cicle del Nadal) se celebra Sant Simeó.
Les històries orientals, seguint la Carta d´Aristees, del 130 abans de Crist, menciona Simeó com un dels setanta traductors de la Lei de Moissès de l´hebreu al grec. Això va ser degut al fet que la comunitat hebrea d´Alexandria no coneixia l´hebreu i per entendre la Torà, feia falta traduir-la al grec. A més, com que el faraó d´Egipte, Ptolomeu II volia incloure la Llei a la biblioteca d´Alexandria, calia traduir-la. La tradició ens diu que quan Simeó estava traduint les profecies d´Isaïes que feien referència al naixement del Messies, a partir d´una verge, ell va dubtar que això fóra així, i en la traducció canvià el terme, "verge", pel de "dona": "El Senyor mateix vos donarà un senyal: Quan la verge que està embarassada tindrà un fill, li posarà Emmanuel" (Is 7:14). I va ser en aquell moment quan l´Esperit Sant li va fer saber que ell mateix voria aquell infant, que naixeria d´una verge.
Segons altres llegendes, Simeó, que era rabí, va ser fill d´Hiel, i pare de Gamaliel, citat als Fets dels Apòstols (5:34). Per la seua part, la tradició oriental afirma que Simeó va ser sacerdot, i per això la seua presència al Temple de Jerusalem.
L´ancià Sant Simeó, que celebrem hui, ha estat venerat des d´antic i citat pels Pares de l´Església com Sant Atanasi d´Alexandria, Sant Sofroni o Sant Epifani. I és que Sant Simeó ens és model d´esperança, ja que, sense defallir, va saber confiar en les promeses de Déu, que li va fer vore el Messies, el Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada