Hui 1 d´octubre celebrem la festa de Santa Teresa de l´Infant Jesús, una de les representants més eminents, si no la millor, de l´espiritualitat anomenada de la infància espiritual. La vida d´aquesta jove carmelita descalça, la seua pròpia autobiografia, va quedar plasmada en el llibre, "Història d´una ànima", de gran popularitat entre els obres de tipus espirituals. Teresa va escriure aquest text que dedicà a la seua germana Paulina, o Mª Agnès de Jesús, carmelita descalça també, igual que Teresa, que és la qui li va demanar que l´escrivira.
Teresa, plena de l´amor de Déu i amb una actitud confiada en el Pare, fent-se ressò del Psalm 102, escrivia: "Sí; sempre va ser per a mi el Senyor compassiu i ple de dolcesa, lent a castigar i gran en l´amor". En principi Teresa va escriure la "Història d´una ànima", destinada només per a la seua germana Paulina, a qui volia transmetre l´experiència de Déu que ella vivia. Un Déu, que és pròxim als qui pateixen i sol·lícit per tots els hòmens: "El Senyor és el meu pastor, no em falta res" (Ps 22).
Després una mena de pròleg, Teresa, en aquesta obra, comença, en el capítol primer, "a entrar en detalls de la meua infància", amb records que segurament Paulina també tenia, ja que eren germanes. Així en la "Història de la meua ànima, fins l´entrada al Carmel, hi ha tres períodes ben marcats: el primer, malgrat la seua curta durada, s´estén des que despunta en mi la raó, fins a la mort de la nostra estimada mare; o siga, fins l´edat de quatre anys i huit mesos". Teresa presenta els records que té de la seua infància, amb anècdotes entranyables dels seus pares i de les seues germanes.
El capítol segon de la "Història d´una ànima" comença amb la malaltia i la mort de sa mare, l´amor que va rebre de son pare, sobretot perquè era la més menuda de les cinc germanes, la primera confessió i els records de les nits d´hivern i la visió profètica. En morir sa mare "Déu no em deixà òrfena. Em regalà una altra mare". I Teresa escollí la seua germana Paulina perquè li fera de mare, tot i que Paulina entrà aviat al Carmel. Ací començà el segon dels períodes de la vida de Santa Teresa de l´Infant Jesús, "des dels quatre anys i mig fins els catorze". Tersa es "tornà tímida i tranquil·la, excessivament sensible". Teresa conta el trasllat del pare i de les filles d´Alezon a una nova casa, a Lisieux. La menuda "a mida que creixia estimava més a Déu, i sovint li entregava el meu cor".
Pel que fa al capítol tres, Teresa ens conta la seua entrada al pensionat de les benedictines de Lisieux, i la dolorosa separació de Paulina que ingressà al Carmel el 2 d´octubre de 1882. També hi ha en aquest capítol la seua estranya malaltia i el somriure que veié en una imatge de la Mare de Déu.
El capítol quatre tracta de la primera comunió de Teresa i la confirmació, les llums i tenebres que experimentà i el dolor d´una nova separació per l´entrada al Caarmel de la seua germana Maria.
El capítol cinc explica la gràcia del Nadal, la dolça intimitat amb la seua germana Celina i el permís que va obtindre de son pare per entrar al Carmel, quan només tenia 15 anys. Però la negativa del superior va impedir el seu ingrés.
El capítol sis és el del seu viatge a Roma i l´audiència amb el papa Lleó XIII a qui li demanà que poguera ingressar al Carmel, malgrat la seua curta edat.
Al capítol set d´aquest autobiografia, tenim ja l´entrada de Teresa al Carmel de Lisieux i les primeres proves que hagué de patir.
El capítol hui conté entre d´altres fets, la mort de son pare.
El capítol hui conté entre d´altres fets, la mort de son pare.
Al capítol nou Teresa ens presenta la nit fosca i el dolor i el seu gran descobriment: com trobà en l´amor, el seu lloc al si de l´Església.
El capítol deu és el de l´aprofundiment de la caritat i l´onze, la confiança de Teresa en Déu la seua etapa final fins a la mort.
El capítol deu és el de l´aprofundiment de la caritat i l´onze, la confiança de Teresa en Déu la seua etapa final fins a la mort.
La vida de Santa Teresa de l´Infant Jesús va ser de total confiança en Déu, de senzillesa i d´aprofundiment en l´amor, que va omplir de sentit la seua vida. Per això hui que celebrem la seua festa és un dia per agrair a Déu la generositat i l´alegria d´aquesta jove carmelita que, en només 24 anys arribà a la plenitud de l´amor.
Malgrat la foscor en el camí de la fe, Santa Teresa de l´Infant Jesús va descobrir l´amor immens de Déu. I ella mateixa va representar ser en l´Església la vocació a l´amor. La "Història d´una ànima", hui dia de Santa Teresa de l´Infant Jesús, és un text per llegir-lo pausadament, pregant-lo i assaborint-lo, ja que ens mostra un camí senzill i ple d´amor, pel qual Teresa arribà a la plenitud de l´Amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada