El teòleg Hans Urs Von Balthasar, un dels pensadors cristians més importants del segle XX, va nàixer a Lucerna el 12 d´agost de 1905. Va fer els primers estudis als benedictins d´Engelbert i als jesuïtes de Feldkirch, i posteriorment estudià filosofia i literatura germànica a Viena, Berlín i Zurich, obtenint el doctorat.
El 31 d´octubre de 1929 ingressà al noviciat dels jesuïtes a Feldkirch. Va ser ordenat prevere el 26 de juliol de 1939, però el 1950 abandonà la Companyia de Jesús i s´incardinà a la diòcesi de Chur, a Suïssa.
Al llarg de la seua vida, aquest intel·lectual de primera línia, va rebre els doctorats honoris causa per les facultats de teologia de Münster, d´Edimburg i de Friburg.
En 1952 escriví una obra valenta, on convidava l´Església a abandonar les seguretats del "castell", per tal de fer front a la societat moderna.
Amb Henri de Lubac i Joseph Ratzinger, va fundar Communio, una revista internacional catòlica, de gran prestigi.
Degut a la seua talla intel·lectual, Von Balthasar participà en la Segona Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes de 1971 i també en la de 1985.
Von Balthasar es un autor prolífic, amb biografies de Teresa de Lisieux, Magdalene Delbrel, Paul Claudel, Georges Bernanos o Carles Péguy. Ha estat també traductor dels grans Pares de l´Església, com Sant Agustí, Sant Bonaventura o Sant Tomàs d´Aquino.
Von Balthasar va ser creat cardenal pel papa Joan Pau II, però va morir a Basilea el 26 de juny de 1988, dos dies abans que li fóra imposat el birret cardenalici.
Una de les obres més importants de Von Bathasar és, "Per què encara sóc cristià?". A més de les biografies i comentaris patrístics, va escriure també centenars d´assaigs i un llibre molt interessant: "Només l´amor és digne de fe". Altres obres de Von Balthasar són "El cor del món", "La pregària contemplativa", "Maria, Església naixent", "Teologia dels tres dies" o "La veritat és simfònica". Von Balthasar també va escriure "Glòria", on estudiava la teologia de la bellesa divina des de la creu i la resurrecció, i la "Teodramàtica", on tractava el tema de la llibertat divina i humana en la història de la salvació. En una altra obra seua, "Teològica", von Balthasar estudiava la veritat filosòfica i divina revelada en Jesucrist.
El teòleg Karl Rhaner va qualificar l´obra de von Balthasar, com a "realment imponent" i Henri de Lubac deia que Balthasar "era segurament la persona més culta del seu temps".
Von Balthasar, que va morir el 26 de juny de 1988, va ser un dels grans teòlegs que més ha influït en la teologia del segle XX. En la memòria d´aquest gran pensador i intel·lectual cristià, cal recordar que, com va dir el bisbe valencià de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, aquest autor, juntament amb Joseph Ratzinger, és "el representant d´aquella teologia que s´anomena "agenollada", feta al costat de la pregària, davant la resplendor de la veritat". Per això encara hui, és unànime l´opinió dels teòlegs actuals, que reconeixen que el pensament de Hans Urs Von Balthasar va ser una aportació decisiva a la teologia del segle XX.
El 31 d´octubre de 1929 ingressà al noviciat dels jesuïtes a Feldkirch. Va ser ordenat prevere el 26 de juliol de 1939, però el 1950 abandonà la Companyia de Jesús i s´incardinà a la diòcesi de Chur, a Suïssa.
Al llarg de la seua vida, aquest intel·lectual de primera línia, va rebre els doctorats honoris causa per les facultats de teologia de Münster, d´Edimburg i de Friburg.
En 1952 escriví una obra valenta, on convidava l´Església a abandonar les seguretats del "castell", per tal de fer front a la societat moderna.
Amb Henri de Lubac i Joseph Ratzinger, va fundar Communio, una revista internacional catòlica, de gran prestigi.
Degut a la seua talla intel·lectual, Von Balthasar participà en la Segona Assemblea Ordinària del Sínode de Bisbes de 1971 i també en la de 1985.
Von Balthasar es un autor prolífic, amb biografies de Teresa de Lisieux, Magdalene Delbrel, Paul Claudel, Georges Bernanos o Carles Péguy. Ha estat també traductor dels grans Pares de l´Església, com Sant Agustí, Sant Bonaventura o Sant Tomàs d´Aquino.
Von Balthasar va ser creat cardenal pel papa Joan Pau II, però va morir a Basilea el 26 de juny de 1988, dos dies abans que li fóra imposat el birret cardenalici.
Una de les obres més importants de Von Bathasar és, "Per què encara sóc cristià?". A més de les biografies i comentaris patrístics, va escriure també centenars d´assaigs i un llibre molt interessant: "Només l´amor és digne de fe". Altres obres de Von Balthasar són "El cor del món", "La pregària contemplativa", "Maria, Església naixent", "Teologia dels tres dies" o "La veritat és simfònica". Von Balthasar també va escriure "Glòria", on estudiava la teologia de la bellesa divina des de la creu i la resurrecció, i la "Teodramàtica", on tractava el tema de la llibertat divina i humana en la història de la salvació. En una altra obra seua, "Teològica", von Balthasar estudiava la veritat filosòfica i divina revelada en Jesucrist.
El teòleg Karl Rhaner va qualificar l´obra de von Balthasar, com a "realment imponent" i Henri de Lubac deia que Balthasar "era segurament la persona més culta del seu temps".
Von Balthasar, que va morir el 26 de juny de 1988, va ser un dels grans teòlegs que més ha influït en la teologia del segle XX. En la memòria d´aquest gran pensador i intel·lectual cristià, cal recordar que, com va dir el bisbe valencià de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, aquest autor, juntament amb Joseph Ratzinger, és "el representant d´aquella teologia que s´anomena "agenollada", feta al costat de la pregària, davant la resplendor de la veritat". Per això encara hui, és unànime l´opinió dels teòlegs actuals, que reconeixen que el pensament de Hans Urs Von Balthasar va ser una aportació decisiva a la teologia del segle XX.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada