El 3 d´octubre tindrà lloc a la catedral de Santander, la beatificació d´un grup de dihuit monjos i de dues monges de l´Orde del Císter de l´Estricta Observança (OCSO), anomenats també trapencs, que van donar la vida per Crist l´any 1936. Entre aquests monjos del monestir de Santa Maria de Viaceli, n´hi ha dos de valencians: el P. Joan Baptista Ferrís Llopis, nascut a Algemesí i G. Vicent Pastor Garrido, de València. Les dues monges trapenques valencianes, que també seran beatificades hui, i que pertanyien al monestir de Fons Salutis d´Algemesí, són Maria Miquela Baldoví Trull i Maria Nativitat Medes Ferrís, les dues nascudes en aquesta vila de la Ribera Alta. Concretament la Mare Maria Miquela Baldoví, que va morir màrtir el 9 de novembre de 1936 a la carretera de Benifaió, va ser la fundadora i la primera abadessa de Fons Salutis, fundat el 1927 pel monestir de Gratia Dei de València.
Va ser el passat 23 de gener, quan el papa Francesc firmà el decret de martiri del P. Pius Heredia i dels seus companys monjos de la Trapa màrtirs de Viaceli (entre ells els dos valencians), una causa en la que s´ha inclòs les monges cistercenques valencianes del monestir de Fons Salutis.
La Mare Maria Miquela Baldoví (que abans d´entrar al monestir s´anomenava Mª Salut) va nàixer a Algemesí el 28 d´abril de 1869. Era la major de cinc germans i va ser deixebla de la Senyora Pepa Naval Girbés. El 1891 Mª Salut va ingressar al monestir cistercenc de Santa Maria de Gratia Dei o de la Saïdia, on l´any següent al seu ingrés, rebé l´hàbit del Císter i el nom de Mª Miquela. El 1893 va fer la professió i el juliol de 1927 va anar a Algemesí, amb altres monges, per fundar el monestir de Fons Salutis, que va ser beneït el 30 d´octubre d´aquell any en presència de l´Abat de Viaceli.
El 22 de juliol de 1936 les monges de Fons Salutis van haver d´abandonar el monestir, degut al clima de violència que hi havia a la ciutat, i s´instal·laren a una casa del carrer Pedró, des d´on s´amagaren en diverses cases de familiars o amics. La Mare Mª Miquela es refugià a casa de la seua germana Encarnació, fins que van ser detingudes les dues i empresonades al monestir de Fons Salutis, convertit en presó. El 9 de novembre de 1936 les dues germanes van ser assassinades a la carretera de Benifaió.
La Germana Mª Nativitat Medes Ferrís (anomenada Úrsula, abans d´entrar a la Saïdia) va nàixer a Algemesí el 1880. Deixebla també de la Senyora Pepa Naval, va ingressar al monestir de Gratia Dei de València el 1914 i vestí l´hàbit cistercenc l´any següent. Va fer la professió el 1916. Amb la Mare Mª Miquela, la Germana Mª Nativitat va ser una de les fundadores de Fons Salutis, a Algemesí.
En haver de deixar el monestir, la Germana Mª Nativitat s´amagà a casa del seu germà Josep, on ja estaven amagats dos germans més, carmelites descalços: el P. Ernest i el G. Vicent. El 10 de novembre de 1936 la Germana Mª Nativitat i els seus tres germans van ser detinguts i empresonats a Fons Salutis. Traslladats en cotxe en direcció a Carlet, van ser assassinats el 12 de novembre d´aquell any. Els quatre germans van ser enterrats al cementeri de l´Alcúdia.
Els dos monjos trapencs valencians del monestir de Viaceli, màrtirs, són el P. Joan Baptista Ferrís LLopis i el G. Vicent Pastor Garrido.
El P. Joan Baptista Ferrís, nascut a Algemesí el 24 de març de 1905, era seminarista extern i ingressà al monestir de Viaceli el 1923. Va fer la professió solemne el 1928 i va ser ordenat prevere el 1932. Detingut l´agost de 1936, morí màrtir el 3 de desembre del mateix any.
El P. Joan Baptista Ferrís, nascut a Algemesí el 24 de març de 1905, era seminarista extern i ingressà al monestir de Viaceli el 1923. Va fer la professió solemne el 1928 i va ser ordenat prevere el 1932. Detingut l´agost de 1936, morí màrtir el 3 de desembre del mateix any.
Pel que fa al G. Vicent Pastor Garrido, va nàixer a València el 16 de febrer de 1905, i va ingressar a Viaceli el 1923. Va fer la professió solemne el 1928 i morí màrtir.
Com en els primers temps del cristianisme, també en el segle XX i ara en el XXI, són molts els cristians que donen la vida per Jesucrist, i que d´aquesta manera esdevenen màrtirs de la fe. Com aquestes monges cistercenques valencianes i els monjos del monestir de Viaceli, també valencians. Que el seu exemple de generositat i de valentia en ajude a ser fidels a la fe que se´ns va donar al baptisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada