El 4 d´octubre celebrem la festa de Sant Francesc d´Assís, que amb cor de poeta i veu de trobador, va nàixer el 1182 a Assís. El jove Francesc era alegre i assidu a les serenates nocturnes, als peus dels balcons de les xiques més boniques de la vila. Després d´una llarga malaltia, es va allistar com a legionari, i de camí a Apúlia, el cavall es parà en sec i Francesc sentí una veu que li deia: "Francesc, què és millor, servir el servent o el Senyor?". El jove tornà a Assís com transformat, i de dia i de nit recordava aquella veu misteriosa. Els seus amics que el veien com absent, es preguntaven de qui s´hauria enamorat Francesc. Però el jove descobrí en l´Evangeli la faç de la seua enamorada: la germana pobresa. A més, veié el rostre de Jesús en els leprosos que vivien al voltant d´Assís.
Un dia Francesc entrà en l´ermita de Sant Damià, abandonada, i agenollat davant d´un Crist bizantí, escoltà una veu: "Francesc, repara la meua Església que amenaça ruïna". Déu cridava Francesc a restaurar l´Església, el Poble de Déu, com el papa Francesc, ara, també ens crida hui a fer el mateix.
El jove tornà a casa i vengué la mandolina i les millors teles de la botiga de son pare i començà a reconstruir l´església de Sant Damià. Denunciat per son pare mateix, Francesc, davant del bisbe i de son pare, es despullà de la roba que portava, per vestir-se només d´humilitat i de senzillesa, de pobresa i de netedat de cor, i li digué a son pare: "Fins ara havia dit pare a Pere Bernardone. Des d´ara diré Pare meu que esteu en el cel". Vestit amb roba de sac i cenyit amb un cordell, Francesc va ser un sant nou i estrany per a la gent d´Assís, acostumat a vore´l ben vestit i divertint-se a tothora. Amb els seus companys, Francesc va començar a viure en la simplicitat que naix de l´Evangeli, en la pobresa i en la santa alegria.
Durant el dia Francesc demanava almoina per les cases i de nit pregava. Al poc temps se li van ajuntar els seus primers companys, que seguiren les paraules de Jesús: "No porteu or ni plata, ni sarró, ni diners pel camí". Francesc, comprenent que aquesta era la vocació que Déu li oferia, es vestí amb una túnica, cenyida amb una corda i una caputxa i es calçà amb sandàlies.
Enamorat de la creació, tenint el sol com a germà i la lluna com a germana, Francesc restaurà la Porcíuncula on es constituí la primera comunitat de germans frares menors, amb Bernat de Quintavale, Silvestre o Gil. Així canten els Goigs en lloança del gloriós Santa Francesc de la Font, que és venerat a la seua ermita, vora l´antic molí de la font, al terme de Castelló de la Plana: "Defensor de la natura) meravella de l´Etern/ fita de l´amor fratern/ i la humilitat més pura./ I puix tota criatura/ troba en Ell la confiança/ en Sant Francesc de la Font/ dipositem l´esperança".
Francesc, que va ser trobador de Déu i enamorat de Jesús, va representar per primera volta un Betlem, en una cova a prop de Greccio, el 24 de desembre de 1223, amb el bou i la mula i un home fent de Sant Josep i una dona, de Maria.
El 14 de setembre de 1223, a la muntanya la Vèrnia Francesc veié baixar un serafí, com un home crucificat que el mirava amorosament. Acabada la visió, aparegueren a les mans, als peus i al costat de Francesc, les ferides de Jesús: "En vostre sant cos nafrat/ cinc estels han fet el niu/ i com un altre Crist viu/ vostre amor ens heu mostrat./ I puix per Déu inflamat/ deixàreu ferma lligança/ en Sant Francesc de la Font/ dipositem l´esperança".
Els llavis de Francesc es tancaren el 3 d´octubre de 1226, però damunt del seu cos, una multitud de pardalets cantaven al trobador de Déu.
El seu Càntic de les criatures i la seua pregària, d´una bellesa extraordinària, són expressió de l´experiència de Déu i de la seua fraternitat universal.
El seu Càntic de les criatures i la seua pregària, d´una bellesa extraordinària, són expressió de l´experiència de Déu i de la seua fraternitat universal.
L´ermita de Sant Francesc de la Font, a Castelló de la Plana, és testimoni de la devoció per aquest sant de l´ecologia: "Vostra ermita abandonada/ joia que l´art atresora/ un nou d´octubre amb penyora/ pels Cavallers restaurada./ I puix vostra imatge amada/ és ullal de benaurança/ en Sant Francesc de la Font/ dipositem l´esperança". Aquesta ermita, es troba al costat de l´antic Camí de les Villes de Benicàssim, en la partida castellonenca coneguda pels llauradors com de "Cap". Segons l´escriptor Josep Pascual Tirado, a la seua obra "Tombatossals", va ser el dia de Sant Francesc quan "el gegant Tombatossals i la seua Congolla" van partir del Molí de la Font a conquerir les illes Columbretes: "Des del Molí s´embarcaren/ per conquerir nostres Illes/ i adreçant les planes quilles/ a Columbretes marxaren./ I puix per Vós confiaren/ tindre bon vent i bonança/ en Sant Francesc de la Font/ dipositem l´esperança". Una vegada conquerides, i de tornada cap al Castell Vell, els nostres herois mitològics visitaren l´ermita de Sant Francesc: "".
La primera notícia de l´existència d´aquesta ermita és de 1748, tot i que el 1913 estava catalogada com a abandonada i en estat ruïnós. Va ser la Germandat de Cavallers de la Conquesta qui en 1975 sol·licità l´ermita per a la seua restauració i el 9 d´octubre de l´any següent, en el VIIè Centenari de la mort del rei Jaume I, l´edifici s´obrí de nou al culte, després d´una magnífica restauració, en la que aparegueren, a baix de l´emblanquinat, unes pintures datades en la segona meitat del segle XVIII: "Des de vostra santa ermita/ vora l´antic Caminàs/ ens lliure de tot mal pas/ amb vostra ajuda infinita./ I puix sou la nostra fita/ i del poble la fiança/ en Sant Francesc de la Font/ dipositem l´esperança". El 1985 es traslladà a Sant Francesc de la Font el peiró gòtic de Fadrell.
L´ermita de Santa Francesc de Xelva i els convents franciscans d´Ontinyent, Benissa, el Sant Esperit de Gilet, Cocentaina i la Mare de Déu dels Àngels de València, així com els nobrosos convents de clarisses i de clarisses caputxines, ens recorden l´actualitat del sant d´Assís: un home enamorat de la creació. Un trobador que descobria Déu en els hòmens i en la natura. També estan dedicades a aquest sant diverses parròquies valencianes, com a Elx, Aigües, Balones, Cullera, Benidorm, Alacant, El Altet i La Marina. Pel que fa a Crevillent, aquesta vila té per patró el sant de l´ecologia.
També, hui dia de Sant Francesc, cal tindre present en la pregària el papa Francesc, que prengué aquest nom en ser elegit el 13 de març de 2013, per tindre present els pobres i per fer-se servidor d´ells.
Que Sant Francesc d´Assís, en la seua humilitat i senzillesa, ens ajude a viure la nostra fe d´una manera generosa i alegre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada