El 4 d´octubre de 1965, hui fa 50 anys, el papa Pau VIè s´adreça a l´Assemblea de les Nacions Unides, en la que era la primera vegada en la història que ho feia un bisbe de Roma.
El papa Montini començà el seu discurs agraint a Uthant, Secretari General de l´ONU, la invitació que li havia fet de visitar les Nacions Unides, una organització, digué el papa, que treballa "per la pau i la col·laboració entre els pobles de tota la terra". El papa, que és presentà davant els representants dels Estats "en qualitat d´amic" i també com "el vostre germà", portà a l´ONU l´homenatge del Concili reunit al Vaticà en la seua última etapa i adreçà "un missatge pera tota la humanitat". El papa digué: "Permeteu-me dir-vos que tinc per a tots vosaltres un missatge. Sí, un feliç missatge a transmetre a cadascun de vosaltres. El meu missatge desitja, abans que res, ser una ratificació moral i solemne d´aquesta augusta Organització".
El papa feia seua "la veu dels pobres, dels desheretats, dels desventurats, dels qui aspiren a la justícia, a la dignitat, a la llibertat, al benestar i al progrés". Per això afirmà que "els pobres miren les Nacions Unides com l´última esperança de concòrdia i de pau". I per això demanà que l´ONU, "l´edifici que heu construït, no ha de caure a terra mai, sinó que ha de perfeccionar-se i adequar-se a les exigències de la història".
El papa reconegué que l´ONU oferia "una fórmula de convivència extraordinàriament simple i fecunda". I és que els representants de les Nacions Unides, segons digué el papa Montini, "heu consagrat el gran principi que les relacions entre els pobles s´han de regular pel dret, la justícia, la raó, els tractats i no per la força, l´arrogància, la violència, la guerra".
El papa reconegué que l´ONU oferia "una fórmula de convivència extraordinàriament simple i fecunda". I és que els representants de les Nacions Unides, segons digué el papa Montini, "heu consagrat el gran principi que les relacions entre els pobles s´han de regular pel dret, la justícia, la raó, els tractats i no per la força, l´arrogància, la violència, la guerra".
El papa felicità l´ONU "perquè heu tingut l´encert d´acollir els pobles jóvens, els Estats recentment arribats a la independència i a la llibertat nacionals", i demanà que treballaren "per la fraternitat d´uns i d´altres".
Per al papa Montini, l´ONU havia de ser "un pont entre els pobles", ja que la seua vocació era "fer fraternitzar, no a alguns pobles, sinó a tots". I els animà a que continuaren avançant en aquesta línia. També els exhortà a "que ningú no siga superior als altres, que no estiga un damunt de l´altre", ja que només així s´aconseguiria la "fórmula de la igualtat". El papa proclamà: "Mai més els uns contra els altres; mai més". I per això recordà les paraules del president John Kennedy, que el 1961 digué: "La humanitat ha de posar fi a la guerra, o la guerra serà qui acabe amb la humanitat". El papa, solemnement expressà el seu crit d´esperança: "Mai més la guerra, mai més".
En un missatge a favor de la pau entre els pobles, el papa Pau VI defensà la convivència pacífica: "És la pau la qui ha de guiar els destins dels pobles i de tota la humanitat". I per això animà els membres de l´ONU a "ensenyar als hòmens la pau", afirmant: "Les Nacions Unides són la gran escola on es rep aquesta educació".
El papa volgué deixar clar que la pau "no es construeix només amb la política i l´equilibri de forces", sinó que "es construeix amb l´esperit, les idees, les obres de la pau". I es preguntà: "¿Arribarà alguna vegada el món a modificar la seua mentalitat particularista i bèl·lica que ha format fins ara una part tan important de la seua història?". D´ací que animà els membres de l´ONU a "posar-se decididament en camí cap a la història pacífica, la que serà plenament humana".
Enmig d´un ambient de violència a tantes parts del món, el papa afirmava que no era "possible estimar amb armes ofensives a les mans", ja que aquestes armes "engendren mals somnis, alimenten mals sentiments, exigeixen grans despeses i detenen els projectes de solidaritat". Per això el papa va fer una crida a destinar els diners que s´utilitzaven en fabricar les armes, a ajudar els països més pobres, com ja havia demanat abans en el seu viatge a Bombai, i els animà a "parlar d´humanitat i de generositat".
El papa Pau VIè va fer memòria de l´encíclica "Pacem in terris" de Joan XXIII, per tal de defendre que "ningú ha d´atemptar contra la vida humana". El papa també demanà que s´assegurara a tothom "una vida, d´acord amb la seua dignitat". I per això demanà als membres de l´ONU que ajudaren "els governs que ho necessiten", per tal de "vèncer l´analfabetisme i difondre la cultura", així com també "una sanitat apropiada i moderna", posant al servei de la humanitat "els recursos de la ciència i de la tècnica".
El papa, que va fer una crida a "lluitar contra la fam", va desitjar que arribara "el moment de la conversió, de la transformació personal, de la renovació interior", per tal de fer un món més just i més humà, un món sense guerres ni violències. I per això digué que el perill per al planeta no venia "del progrés humà ni de la ciència", sinó que l´autèntic perill humà "està en l´home".
El papa Pau VIè acabà el seu discurs afirmant que "els pobles miren les Nacions Unides com l´última esperança de concòrdia i de pau".
Desgraciadament, cinquanta anys després del discurs del papa Montini a l´ONU, la violència i les guerres continuen estenent-se per tota la terra. I per això mateix cal, com va demanar el papa Francesc el passat mes a l´ONU, una actitud i una aposta a favor de la pau.
Desgraciadament, cinquanta anys després del discurs del papa Montini a l´ONU, la violència i les guerres continuen estenent-se per tota la terra. I per això mateix cal, com va demanar el papa Francesc el passat mes a l´ONU, una actitud i una aposta a favor de la pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada