El 9 d´octubre celebrem la festa de Sant Lluís Bertran, que va nàixer a la ciutat de València l´1 de gener de 1526. Lluís va ser fill de Joan Lluís (descendent de Sant Vicent Ferrer) i de Joana, nobles piadosos. Als 16 anys abandonà sa casa amb la intenció de pelegrinar a Sant Jaume de Compostel·la. Però a la ciutat de Bunyol fou persuadit per un criat de son pare perquè tornara a sa casa. En tornar a València, Lluís va intentar entrar al convent dominic del Cap i Casal, però degut a l´oposició de son pare, no fou acceptat al noviciat. Malgrat tot Lluís, d´incògnit, assistia a les reunions conventuals per escoltar les instruccions de formació que feia el superior. Va ser en fer 18 anys, quan el 22 d´agost de 1544 va rebre l´hàbit dominicà. L´entrega i la generositat de Fra Lluís per viure l´ideal dominicà proposat per Sant Domènec de Guzman, va fer que el jove dominic, malgrat la seua salut precària, destacara per les penitències i per l´austeritat de vida, així com també per les llargues hores de pregària davant el Santíssim.
Coneixem molts detalls de Sant Lluís Bertran gràcies a la biografia que escriví Fra Vicent Justinià Autist, que ens el descriu "auster de vida i en el menjar, amic de cilicis i de llargues pregàries, alt, de cara allargada i prima, d´ulls penetrants i de mans llargues".
El 1547, tres anys després del seu ingrés a l´Orde dels Predicadors, Fra Lluís va ser ordenat prevere i enviat al convent de la Santa Creu de Llombai. Quan el 1549 va morir son pare, Fra Lluís va ser traslladat a València i nomenat mestre de novicis i formador dels frares de la Província d´Aragó per primera vegada, ja que al llarg de la seua vida, Fra Lluís va ocupar set vegades aquest càrrec. Els jóvens frares consideraven Fra Lluís com la plasmació de l´ideal dominicà, ja que era exigent pel que feia a la humilitat i a l´obediència i ple de tendresa i de caritat.
Quan l´epidèmia de pesta va afectar València, els dominics van ser enviats a altres convents i Lluís va ser destinat a Albaida, al convent de Santa Anna. Lluís tenia com a exemple de vida Sant Domènec de Guzman, ja que el fundador de l´Orde de Predicadors va ser un gran sant.
Pel seu esperit missioner, Lluís, amb 36 anys, començà una nova etapa quan el 14 de febrer de 1562, des de Sevilla s´embarcà amb destinació a Nova Granada, l´actual Colòmbia. Durant set anys Lluís va ser un predicador admirable que captivà la gent pel seu exemple de vida i la seua fidelitat a l´Evangeli. El seu camp d´acció va ser a l´àrea muntanyosa de Santa Marta, i en concret a la zona de Tubarà. La seua donació als altres va xocar amb l´ambició i els abusos dels poderosos, que només tenien per objectiu guanyar diners, abusant dels drets dels més dèbils.
Lluís va ser elegit prior del convent de la Santa Creu de Bogotà. I va ser després de consultar el seu futur amb Fra Bartomeu de las Casas, que Fra Lluís va tornar a Espanya el 1569. El 1570 va ser elegit prior del convent de Sant Onofre de Museros, i en acabar el trienni, els superiors li encarregaren la formació del noviciat, on s´hi estigué fins el 15 de maig de 1575, any que va ser elegit prior del convent de València i més tard, de nou, mestre de novicis. El 1574 el Capítol dels dominics de la Província d´Aragó va nomenar Fra Lluís, predicador general, i va ser així que recorregué bona part de les comarques centrals del País i també la zona de Castelló i d´Alacant.
Home d´un profund sentit de discerniment i d´una gran cultura eclesiàstica, Fra Lluís va crear tota una escola d´espiritualitat. Auster i contemplatiu, encarnà a la perfecció l´ideal dominicà des de la proximitat i la dolcesa.
Sant Lluís Bertran va ser un exemple de santedat i per això mateix, un home de Déu reconegut per totes les capes de la societat. Va mantindre correspondència epistolar amb Santa Teresa de Jesús i amb l´arquebisbe de València, Sant Joan de Ribera.
Lluís va morir el 9 d´octubre de 1581 després d´una llarga malaltia. Va ser beatificat pel papa Pau Vè el 19 de juliol de 1608, i canonitzat pel papa Climent Xè el 12 d´abril de 1671. El papa Alexandre VIIIè el proclamà patró principal de Colòmbia el 1690.
Sant Lluís Bertran és el patró de Bunyol, que li ha dedicat una ermita, com també hi ha una altra a Cinctorres. La vila de Tormos també el té per patró, amb l´església que li ha dedicat
En la Vida de Sant Lluís es narra el pas del sant per Bunyol, el 1541 quan Lluís i un company "Quisieron descansar retirados en una fuente junto à la Villa de Buñol, distante casi siete leguas de Valencia". En aquella font va ser trobat per uns enviats dels pares, que li donaren notícies de la malaltia de sa mare. Per això, "Sobre la fuente donde fue hallado nuestro Luis, ha edificado la devoción de los de Buñol una muy capaz y hermosa Capilla, donde todos los años se le haze fiesta, y se predica este suceso, con otros prodigios del Santo".
També la vila d´Altea celebra la festa de Sant Lluís Bertran des del segle XIX, a la Partida del Barranquet, en l´ermita que es va construir el 1946.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada