Quarta etapa del Concili (14/0)/2015)

El dilluns passat dia 14 s´acomplí el 50è aniversari de la inauguració de la Quarta etapa (la final) del Concili Vaticà II, que va ser clausurat el 8 de desembre de 1965 i que amb paraules del papa Joan Pau II, va ser "l´esdeveniment més important de l´Església en el segle XX".

Ja en l´anunci del Concili, el 25 de gener de 1959, el papa Joan XXIII va convocar el Vaticà II en la perspectiva de la promoció de la unitat dels cristians i d´un aggiornamento de l´Església romana.

En la festa de l´Exaltació de la Santa Creu, el Concili iniciava la seua última etapa després de tres anys (des de l´11 d´octubre de 1962) de treballs i de discussions, amb una Eucaristia concelebrada, i un discurs del papa Pau VI. L´endemà, el dia 15, es va promulgar en presència del papa, la Constitució Apostòlica Apostolica sollicitudo, amb la qual s´instituïa el Sínode dels bisbes.

Des del 15 de setembre al 16 d´octubre de 1965, els pares conciliars van discutir els esquemes sobre la llibertat religiosa (Dignitatis humanae), l´Església i el món modern (Gaudium et spes), les missions (Ad gentes divinitus) i els preveres (Presbyterorum Ordinis).

A més, durant aquest període final del Vaticà II, del setembre al desembre de 1965, varen ser promulgats els següents decrets, declaracions i constitucions: Decret sobre el ministeri pastoral dels bisbes (aprovat amb 2319 vots afirmatius, 2 negatius i 1 nul), el Decret sobre la vida religiosa (amb 2321 vots afirmatius i 4 negatius), el Decret sobre la formació sacerdotal (amb 2318 vots afirmatius i 3 negatius), la Declaració sobre l´educació cristiana (amb 2290 vots afirmatius i 35 negatius), la Declaració sobre les religions no cristianes (amb 2221 vots afirmatius, 88 negatius i 1 nul), la Constitució Dogmàtica sobre la revelació divina (amb 2344 vots afirmatius i 6 negatius), el Decret sobre l´apostolat dels laics (amb 2340 vots afirmatius i 2 negatius), la Declaració sobre la llibertat religiosa (amb 2308 vots afirmatius, 70 negatius i 6 nuls), el Decret sobre l´activitat missionera (amb 2394 vots afirmatius i 5 negatius), el Decret sobre els preveres (amb 2390 vots afirmatius i 4 negatius) i la Constitució pastoral sobre l´Església i el món modern (amb 2309 vots afirmatius, 75 negatius i 7 nuls).

Durant aquest període final del Vaticà II, concretament el 4 i el 5 d´octubre de 1965, el papa Pau VI va viatjar a l´ONU, on hi va pronunciar un discurs de gran transcendència a favor de la concòrdia i de la pau entre les nacions.

El 28 d´octubre d´ara fa 50 anys va tindre lloc el vot final i la promulgació dels Decrets sobre l´ofici pastoral dels bisbes, la renovació religiosa, la formació presbiteral, així com també les Declaracions sobre l´educació cristiana i sobre les relacions de l´Església amb les religions no cristianes.
El 4 de novembre de 1965 va tindre lloc l´exhortació apostòlica Postrema sessio, demanant que es pregara per la feliç conclusió del Concili.

Dues setmanes més tard, el 18 de novembre, va tindre lloc el vot final i la promulgació de la Constitució sobre la divina revelació i del Decret sobre l´apostolat dels laics. Així mateix el papa Pau VI va anunciar l´inici de la reforma de la Cúria, els processos de beatificació dels papes Pius XII i Joan XXIII, el jubileu universal des del final del Concili fins a la solemnitat de Pentecostès de 1966 i la convocatòria del Sínode dels bisbes.

El 7 de desembre de 1965 va tindre lloc l´última sessió pública, amb el vot final i la promulgació dels Decrets sobre la llibertat religiosa (amb una forta oposició per part de la majoria dels bisbes espanyols), els preveres i les missions, així com també la Constitució pastoral sobre l´Església i el món modern. Finalment, el 8 de desembre de 1965 va tindre lloc la cerimònia solemne de clausura del Concili ecumènic a la plaça de Sant Pere, amb el missatge del Concili a la Humanitat.

Com va dir el P. Evangelista Vilanova, monjo de Montserrat, "la novetat irreductible del Vaticà II, tant en el projecte de Joan XXIII, com en la seua realització, fou rebutjar qualsevol anatema, i suggerir respostes catòliques positives, a les qüestions del món de hui". Per això mateix el Vaticà II resulta "un dels principals esdeveniments espirituals del segle XX, si no el més important".

També el P. Schillebeeckx afirmava en el mateix sentit, que "el Concili fou un compromís, un concili liberal que consagrà els nous valors moderns de la democràcia, de la tolerància, de la llibertat".

Si Joan XXIII va pensar en un concili pastoral, el Vaticà II, com deia el P. Evangelista Vilanova, "no va ser una assemblea especulativa, en certa manera estranya a l´aventura històrica, sinó com un organisme viu i vibrant que en la llum i en l´amor de Crist, veu i abraça tot el món". Per això el papa Joan XXIII va desautoritzar els profetes de calamitats i ens encoratjà a saber distingir els "signes dels temps".

Els pares conciliars del Vaticà II, en aquest dia que finalitzava el Concili, van donar a conèixer uns missatges adreçats als governants, als hòmens del pensament i de la ciència, als artistes, a les dones, als treballadors, als pobres, malalts i a tots els qui sofrien, i també als jóvens. D´aquesta manera, després de tres anys de debats, s´acabava el Concili Vaticà II, un esdeveniment que com va dir el papa Joan XXIII, pretenia obrir les finestres de l´Església, per tal que l´aire fresc renovara la fe de les comunitats cristianes.