Com cada tercer diumenge de setembre, hui dia 20, la ciutat d´Alcoi puja en romeria a la Font Roja a venerar la Mare de Déu dels Lliris, patrona de la capital de l´Alcoià.
Segons conta la tradició, va ser el 21 d´agost de 1653, a la serra del Carrascal, quan el religiós Antoni Bonaventura Guerau i Montllor, després de passar la nit resant el rosari i llegint el text bíblic del Càntic dels Càntics, a l´aurora, va descobrir que enmig d´uns cards hi havia un lliri. El llibre del Càntics dels Càntics que feia referència al miracle que es va produir deia: "Com un lliri entre els cards, és la meua amiga entre les donzelles" (Ct 1:2)
Guerau va extraure de terra tot el lliri i observà que al bulb hi havia impresa una imatge de la Mare de Déu en el misteri de la seua Concepció Immaculada. Un company de Guerau trobà un altre lliri, també enmig dels cards, amb la mateixa imatge de Maria.
El miracle dels lliris va tindre lloc en el context del conflicte que hi hagué al segle XVI sobre la Immaculada Concepció de Maria entre tomistes (agustins i dominics) i immaculadistes (jesuïtes i franciscans)
Va ser deu anys després del miracle quan s´inaugurà l´ermita de la Font Roja. També conta la tradició que Guerau demanà a la Mare de Déu un tercer lliri, que aparegué, com els altres, a prop de l´ermita. Els ciutadans d´Alcoi, en conèixer el miracle de l´aparició de la imatge de la Mare de Déu en el bulb dels lliris, l´anomenà amb aquest nom, tot i que també es coneix amb el de la Mare de Déu de la Font Roja.
La imatge de la Immaculada que es va esculpir després, té als seus peus Sant Felip Neri, ja que Antoni Bonaventura Guera pertanyia a l´Oratori de Sant Felip.
La festa popular, com és lògic, és posterior al miracle del trobament, i les cròniques ja ens parlen d´una romeria el 25 d´abril de 1744, quan el poble va peregrinar a la Font Roja a en acció de gràcies pel miracle i per venerar la Mare de Déu.
Després d´anys de decadència, i fins i tot d´un temps de desaparició de la festa, el 1884 es va convocar una nova romeria, després que no fóra commemorat el II centenari del trobament de la Santa Imatge el 1853.
Un segle més tard, el 31 de maig de 1953, l´arquebisbe de València va coronar la Mare de Déu dels Lliris, que ja abans, en 1941, una comissió gestora de l´Ajuntament l´havia proclamada patrona d´Alcoi.
Tot i que també se celebra la festa cada 21 d´agost, data del trobament de la imatge de la Mare de Déu als lliris, és el tercer diumenge de setembre quan la ciutat d´Alcoi puja a la Font Roja per venerar la patrona d´Alcoi.
Com va dir el P. Bernhard Häring, "La vida de Maria és plenitud de gràcia i experiència del favor i de la benignitat de Déu". Per això "el Senyor és amb ella, la filla d´Israel, l´esperada de totes les nacions. Des de la seua edat més tendra, li havien parlat de la força arravatadora de l´amor diví, les promeses messiàniques i tots els esdeveniments de la història de la salvació".
La Mare de Déu és venerada amb cants i himnes que mostren la devoció del poble cristià per la Mare de Jesús. Un dels cants més bonic (i alhora més desconegut) dedicat a Santa Maria, propi de la litúrgia bizantina, és l´Acatist. Un fragment d´aquest text (Estances 23 i 24) que recull l´Oracional Valencià, escrit entre els segles V i VI diu així:
"Celebrant que sou Mare
vos lloem tots nosaltres
com a temple vivent,¡Oh Regina!
Ha volgut habitar dins de les vostres entranyes
el Senyor, que en la mà sosté l´orbe;
ell, que vos santificà, vos glorificà
i ens ensenyà a tots a cantar-vos:
vos lloem tots nosaltres
com a temple vivent,¡Oh Regina!
Ha volgut habitar dins de les vostres entranyes
el Senyor, que en la mà sosté l´orbe;
ell, que vos santificà, vos glorificà
i ens ensenyà a tots a cantar-vos:
Déu vos salve, tabernacle del Verb divinal;
Déu vos salve, més santa que el sant santuari.
Déu vos salve, més santa que el sant santuari.
Déu vos salve, arca d´or per l´Esperit agençada;
Déu vos salve, tresor inesgotable de vida.
Déu vos salve, tresor inesgotable de vida.
Déu vos salve, preciosa corona de reis piadosos;
Déu vos salve, honor i glòria de sants sacerdots.
Déu vos salve, honor i glòria de sants sacerdots.
Déu vos salve, torre inexpugnable de l´Església;
Déu vos salve, muralla infranquejable del Regne.
Déu vos salve, muralla infranquejable del Regne.
Déu vos salve, per vós s´enlairen els trofeus;
Déu vos salve, per vós l´adversari és vençut.
Déu vos salve, per vós l´adversari és vençut.
Déu vos salve, medicina per al meu cos;
Déu vos salve, sou la salut de l´ànima meua.
Déu vos salve, sou la salut de l´ànima meua.
¡Déu vos salve, Esposa no maridada!
Digna sou de tota lloança,
oh Mare que el Verb infantàreu,
el Santíssim entre els sants;
acolliu ara l´ofrena d´este cant,
deslliureu-nos de tota desgràcia
i preserveu del càstig venidor
als qui cantem tots junts:
oh Mare que el Verb infantàreu,
el Santíssim entre els sants;
acolliu ara l´ofrena d´este cant,
deslliureu-nos de tota desgràcia
i preserveu del càstig venidor
als qui cantem tots junts:
¡Al·leluia, al·leluia, al·leluia!"
L´Oracional Valencià, publicat aquest any per l´Acadèmia Valenciana de la Llengua i per l´Associació Ecumènica de Cristians pel Valencià, una obra que els bisbes valencians haurien de valorar positivament i recomanar que utilitzen els capellans, presenta, a més d´altres oracions a la Mare de Déu, una pregària a Santa Maria sobre la melodia popular de Serra de Mariola, tant popular a l´Alcoià, que diu així: "Mare del Fill de Déu,/ Mare del nostre poble,¡santa Maria!/ Plena de gràcia, sí,! lo nostre auxili sou,/¡santa Maria!!/ Reina del cel i terra,/ Mare del Redemptor,/¡santa Maria!/ Els pobres exalceu7 i els grans abaixeu,¡santa Maria!".
Que la Mare de Déu dels Lliris o de la Font Roja siga per a tots els cristians alcoians, exemple i model en el camí de la fe.
Que la Mare de Déu dels Lliris o de la Font Roja siga per a tots els cristians alcoians, exemple i model en el camí de la fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada