El 14 de setembre l´Església celebra la festa de l´Exaltació de la Santa Creu. Als llibres litúrgics romans trobem dues festes en honor de la Santa Creu: l´anomenada Invenció, que fa referència al seu trobament per Santa Elena, i que se celebrava el 3 de maig i l´Exaltació, el 14 de setembre que commemora la recuperació per part de l´emperador Heracli, el 614, de la Santa Creu, que estava en poder del perses. Segons la tradició, va ser l´emperador Heracli qui a Jerusalem, revestit amb els ornaments i la corona reial, no podia portar la Santa Creu. Però l´arquebisbe de Jerusalem, Zacaries digué a l´emperador: "Els luxosos vestits que portes, estan en desacord amb l´actitud humil i dolorosa de Crist quan portava la creu camí del Calvari". L´emperador es canvià els vestits sumptuosos i la corona d´or que portava i es posà uns altres més modestos, i descalç, ja pogué portar la Creu.
Com ha dit el papa Francesc, "Exalcem la creu de Jesús perquè en ella s´hi ha revelat al màxim, l´amor de Déu per la humanitat. És el que ens recorda l´Evangeli de Joan en la litúrgia de hui: Déu ha estimat tant el món que li ha donat el seu Fill Unigènit" (Jo 3:16)
Pel que fa al relat de Santa Elena sobre el trobament de la Santa Creu, tot i ser molt tardà, ens relata el pelegrinatge de la mare de l´emperador Constantí a Terra Santa, el 326. Va ser Santa Elena la que manà destruir un temple dedicat a Venus, situat al Calvari, per construir en aquell lloc una basílica cristiana. En els treball d´excavació van ser trobades tres creus, una de les quals s´atribuí a aquella on morí Jesús, ja que una dona malalta va recobrar la salut en tocar aquella creu.
Uns anys després, el 351, Sant Macari també feia referència al trobament de la Creu en temps de Constantí, però sense relacionar-la amb Santa Elena.
La festa de l´Exaltació, originàriament era pròpia només de Jerusalem. Va ser la peregrina Egèria, la que ens va deixar una descripció d´aquesta festa a la ciutat santa: "La dedicació de les Esglésies del Martyrium i de l´Anàstasi, se celebra amb gran honor, perquè en aquest mateix dia, va ser trobada la Creu del Senyor".
També el Chronicon Paschale, de principi del segle VII, recull la celebració de l´Exatació, on es mostrava al poble, la Creu del Senyor.
De Jerusalem, aquesta festa del 14 de setembre passà a altres llocs. A Roma, concretament es va introduir el segle VII. I mentre Roma reproduïa la festa que se celebrava a Jerusalem, a la Gàl·lia s´introduia la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de maig. És així com el calendari litúrgic tenia les dues festes de la Creu: la Gal·licana, amb el nom d´Inventione Santae Crucis, per al 3 de maig, i l´oriental del 14 de setembre, In Exaltatione Santae Crucis. És així com aquests Goigs antic honoren la Santa Creu: "Ja que nostra redempció/ per Crist en vos fou obrada:/ Siau, ó creu exaltada/ de tots ab fé y devoció"
De Jerusalem, aquesta festa del 14 de setembre passà a altres llocs. A Roma, concretament es va introduir el segle VII. I mentre Roma reproduïa la festa que se celebrava a Jerusalem, a la Gàl·lia s´introduia la festa de la Invenció de la Santa Creu, el 3 de maig. És així com el calendari litúrgic tenia les dues festes de la Creu: la Gal·licana, amb el nom d´Inventione Santae Crucis, per al 3 de maig, i l´oriental del 14 de setembre, In Exaltatione Santae Crucis. És així com aquests Goigs antic honoren la Santa Creu: "Ja que nostra redempció/ per Crist en vos fou obrada:/ Siau, ó creu exaltada/ de tots ab fé y devoció"
Va ser en la reforma del postconcili, de 1969, quan el missal de Pau VI suprimí com a festa universal la celebració del 3 de maig, deixant com a única festa de la Creu la del 14 de setembre, com canten aquests Goigs populars: "Vós sou l´arbre de salut/ en el qual per nostra sort/ Jesús pagà amb cruel mort/ el rescat del món perdut,/ de sa sang amb profusió/ vos deixà del tot banyada./ Puix de nostra Religió/ sou la insígnia sagrada:/ Siau de tots adorada/ amb cordial devoció"..
És el poble de Llombai, juntament amb la parròquia del barri del Carme de València, que tenen les seus esglésies dedicades a la Santa Creu, arbre de vida, de perdó i de consol. També són diverses les ermites valencianes dedicades a la Santa Creu, com a Xelva, Estivella, Montesa o Vallada, així com les que genèricament s´engloben en les anomenades del Calvari.
En aquesta festa de l´Exaltació de la Santa Creu cal recordar les paraules del papa Francesc: "Quan mirem la creu on Jesús ha estat clavat, contemplem el senyal de l´amor infinit de Déu per cadascun de nosaltres i l´arrel de la nostra salvació". Perquè "mitjançant la Creu de Crist el maligne ha estat vençut, la mort ha estat derrotada, ens ha estat donada la vida i tornem a tindre esperança". Per això en el cant d´entrada d´aquesta festa entonem un text de la carta als Gàlates: "Nosaltres hem de gloriar-nos en la creu de Nostre Senyor Jesucrist, per la qual tenim la salvació, la vida i la resurrecció; ell ens ha salvat i ens ha alliberat" (Ga 6:14).
Per això amb aquests Goigs antics, el poble canta a la Creu del Crist: "Puix lo Cel, mogut d´amor,/ nos fa la gràcia peregrina:/ Adorem la Creu Divina/ del Divino Redemptor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada