24 de setembre: La Mare de Déu de la Mercè

Hui 24 de setembre l´Església celebra la festa de la Mare de Déu de la Mercè, mare i alliberadora de captius.

Al segle XIII, enmig de la prosperitat de l´expansió de la Corona d´Aragó, hi havia encara molt de dolor i de desesperació. De tant en tant es veien pels carrers de Barcelona, hòmens arribats de terres de moros. Hòmens que havien estat capturats en una batalla o en una ràtzia fronterera o bé en accions de pirateria. Si els captius eren rics, el seu rescat era fàcil! Altres vegades hi havia un intercanvi entre presoners cristians i musulmans i en altres casos, els rescatats ho eren gràcies a donatius recollits amb aquesta finalitat. Però allò evident era la presència de captius en terres de moros.

Pere Nolasc, comerciant barceloní, fill de mercaders i ell mateix mercader també, va ser sensible al dolor dels captius dels regnes musulmans de València o de Mallorca. Per mitjà dels seus viatges, Nolasc va conèixer l´opressió i l´esclavitud dels captius i la marginació i la pobresa de la gent, en aquell segle XIII. Per això, amb alguns amics posà en comú els seus béns i organitzà viatges a terres de moros a negociar redempcions. Quan se´ls acabaren els diners, començaren una obra de gran envergadura: varen anar a les esglésies de Barcelona, per crear confraries que recolliren "l´Almoina dels Captius" i que ells destinaven a noves expedicions redemptores.

La tradició ens diu que la nit de l´1 al 2 d´agost de 1218, la Mare de Déu s´aparegué per separat a Nolasc, a Ramon de Penyafort i al rei Jaume I, per confiar-los la missió de fundar un orde per a redimir captius. Per això, els mercedaris han vist sempre en Santa Maria, l´autèntica fundadora de l´Orde, que al principi va estar format per laics. Aquests primers mercedaris, es comprometien a cuidar els indigents i els captius que tornaven de terres dels moros i no tenien on anar.

Així, el 10 d´agost de 1218, a l´altar major de la catedral de Barcelona i en presència del rei Conqueridor i del bisbe Berenguer de Palou, es creà l´orde que tindria per missió la redempció de captius. Nolasc i els seus amics van prendre l´hàbit blanc, amb l´escut format per una creu blanca i les quatre barres de la Corona Catalano-Aragonesa. Va ser el rei Jaume I qui va concedir a l´Orde de la Mercè l´escut regi de les quatre barres, al qual el bisbe Palou afegí la creu roja, sobre blanc, de Santa Eulàlia.

L´Orde tenia una particularitat redemptora. No només perquè rescataven els captius, sinó perquè entrar a la Mercè comportava estar disposat a quedar-se en compte del captiu que volien rescatar, en cas que els diners per pagar el rescat no foren suficients.

Per altra part, el nom "Mercè", no volia dir favor (com ho entenem ara) sinó sobretot el sentiment de misericòrdia i de compassió pels qui pateixen. Mercè, al segle XIII, era sinònim de l´acció misericordiosa que es feia per alliberar del patiment, aquells que estaven esclavitzats. I l´obra de misericòrdia per antonomàsia, "l´obra de mercè", serà alliberar els captius. Per això, parlar de la Mare de Déu de la Mercè, no és parlar d´una Mare de Déu que fa favors, sinó de l´acció d´alliberar els encadenats que hi ha al nostre món: els marginats, els drogoaddictes, els aturats, els presos, els qui es troben sols o desemparats. De fet, l´advocació de la Mercè i la dels Desemparats, tenen en comú aquesta dimensió de protecció i de sol·licitud pels més dèbils de la societat.

Els mercedaris d´El Puig (que custodien l´antiga patrona del Regne de València) es una comunitat erigida el 26 de juliol de 1240 i la primera parròquia de l´Orde de la Mercè. També al Cap i Casal hi ha una altra comunitat, a la parròquia de la Mare de Déu del Puig, erigida el 14 de juliol de 1238, amb l´autorització de Sant Pere Nolasc. Els mercedaris, hui i sempre, fan realitat allò que, recentment ha dit el papa Francesc en el seu viatge a Cuba: "Compartir la tendresa i la misericòrdia de Déu amb els presos i els malalts".

797 anys després de la seua fundació, l´Orde de la Mercè, present als cinc continents, continua al costat dels explotats de la nostra societat. Per això Chateaubriand, a la seua obra "Géne du christianisme", dedicà a l´Orde de la Mercè una de les seues pàgines més boniques, quan parlava dels monjos blancs que recorrien els camins de l´Europa medieval, sense cap més equipatge que el sarró.

Com han dit Josep Mª Carbonell, Eugeni Gay, David Jou, Jordi López Camps, Margarida Mauri, Josep Miró i Ardèvol, Núria Sastre i Francesc Torralba en l´article, "Uns responsables municipals que ignoren les arrels més universals de Barcelona", "una de les contribucions més importants i influents de Catalunya a la humanitat, ha estat l´Orde de la Mercè". En el seu temps, l´Orde de la Mercè va ser "una d´aquelles reaccions coratjoses que honoraven la humanitat", ja que "una multitud de persones van posar la seua llibertat i la seua vida, al servei de la dignitat i la vida dels captius i sofrents". Per això, l´Orde de la Mercè, ahir i hui, és un "exemple heroic de solidaritat i sacrifici".

Al País Valencià la Mare de Déu de la Mercè és patrona d´Algar de Palància i de Gàtova, i a més, és festejada també al barri de la Mercè de Borriana. També fan festa a la Mare de Déu de la Mercè els capellans, les religioses i els laics encarregats de la pastoral penitenciària i els forners i els pastissers que la tenen per patrona.

L´Orde de la Mercè és encara hui, com ho ha estat sempre, un clam de llibertat a favor dels més desvalguts i una aposta per l´home, per ajudar-lo en la seua debilitat, per tal que puga trencar les cadenes que l´oprimeixen. I amb els frares mercedaris, és també és un exemple dels qui donen la vida pels altres, des de l´amor. Sobretot pels més dèbils de la nostra societat.

L´obra de la Mercè, al segle XXI igual que al segle XIII, té per missió trencar les cadenes que esclavitzen l´home, per tal d´alliberar-lo de l´opressió. Per això, com diu el Germà Marista Lluís Serra, "els mercedaris i altres persones, al llarg de la història, continuen lluitant en l´actualitat per l´alliberament dels captius, pels presos i per les víctimes, per les persones excloses de la societat i pels pobres i marginats". Eixe és el signe i el missatge de la Mercè en ple segle XXI.