El recent viatge del papa Francesc als EEUU està confirmant allò que ja sabíem: el bisbe de Roma és un autèntic pontífex, és a dir, un home que construeix ponts i que tira a terra muralles i barreres que ens separen. Les seus paraules profètiques al Capitoli i a l´ONU, han tingut continuïtat en els discursos que ha fet a les catedrals de Nova York i de Filadèlfia, a l´Independence Hall, al Madison Square Garden o a Harlem.
En una trobada amb líders de diferents religions a l´Independence Hall, el papa Francesc va defensar els immigrants com ho és ell mateix, ja que també la seua família paterna prové d´Itàlia. El papa, alhora que va demanar que s´eliminen els prejudicis amb l´arribada de nous americans, va fer una crida a conservar la llibertat i a cuidar-la.
En una trobada amb líders de diferents religions a l´Independence Hall, el papa Francesc va defensar els immigrants com ho és ell mateix, ja que també la seua família paterna prové d´Itàlia. El papa, alhora que va demanar que s´eliminen els prejudicis amb l´arribada de nous americans, va fer una crida a conservar la llibertat i a cuidar-la.
Al parc Benjamin Franklin de Filadèlfia, el papa va defensar la família, que "té carta de ciutadania divina". I a la catedral d´aquesta ciutat, el papa va apostar per una "participació més activa dels laics". Per això va voler "valorar la immensa contribució que les dones, laiques i religioses han fet". Quan la dona continua relegada a un segon pla al si de l´Església, val la pena tindre en compte aquesta aposta del papa per les dones.
El papa, que va demanar als bisbes que curen les ferides del nostre temps, posa l´accent en la provisionalitat que la nostra societat té de les coses, i en la falta de compromís de la gent: "La cultura actual estimula les persones a no lligar-se a res, ni a ningú, a no fiar, ni a fiar-se", i per això tenim una "societat amb por al compromís". El papa destacà la soledat radical de tantes persones, i per això es preguntà si "sabem perdre temps amb les famílies", i demanà "no anatemitzar els jóvens", sinó convidar-los perquè "siguen audaços". El papa reconegué la dificultat d´anunciar l´Evangeli, ja que "moltes vegades hem de sembrar en solcs desviats". A Filadèlfia el papa es reuní amb persones que han estat víctimes, assegurant que els responsables d´aquests abusos, pagaran el mal que han fet. També a Filadèlfia, el papa es reuní amb interns d´una presó, i demanà "el dret a la reinserció dels presos".
El papa, que va demanar als bisbes que curen les ferides del nostre temps, posa l´accent en la provisionalitat que la nostra societat té de les coses, i en la falta de compromís de la gent: "La cultura actual estimula les persones a no lligar-se a res, ni a ningú, a no fiar, ni a fiar-se", i per això tenim una "societat amb por al compromís". El papa destacà la soledat radical de tantes persones, i per això es preguntà si "sabem perdre temps amb les famílies", i demanà "no anatemitzar els jóvens", sinó convidar-los perquè "siguen audaços". El papa reconegué la dificultat d´anunciar l´Evangeli, ja que "moltes vegades hem de sembrar en solcs desviats". A Filadèlfia el papa es reuní amb persones que han estat víctimes, assegurant que els responsables d´aquests abusos, pagaran el mal que han fet. També a Filadèlfia, el papa es reuní amb interns d´una presó, i demanà "el dret a la reinserció dels presos".
A Harlem, el papa es dirigí als joves als qual els animà a somiar: "És bonic tindre somnis i lluitar per ells".
També a la catedral de Sant Patrici de Nova York, el papa Francesc va proclamar la vergonya pels abusos sexuals comesos pel preveres, "que han ferit i escandalitzat l´Església". El papa volgué expressar "la meua admiració i la meua gratitud a les religioses dels EEUU". Per això digué: "Què seria l´Església sense vostès?". El papa definí les religioses americanes (en el punt de mira del Vaticà) com a "dones forts, lluitadores; amb aquest esperit de coratge que les posa en primera línia de l´anunci de l´Evangeli". Per això s´adreçà a elles així: "A vostès, religioses vull dir-los: gràcies, moltes gràcies".
I al Madison Square Garden de Nova York, davant de 20000 persones, el papa va parlar de la misericòrdia del nostre Déu: "Jesús continua caminant en les nostres ciutats, mesclant-se amb el seu poble". És Jesús qui ens "ompli d´esperança" i per això els cristians hem d´anunciar "que Déu està enmig nostre com un Pare misericordiós". El papa recalcà la bona nova del Regne: "Déu ens allibera d´una vida buida i ens introdueix en l´escola de l´encontre", no en la insolidaritat dels uns amb els altres, un fet tan característic del nostre temps.
Per tot això, per les paraules i pels gestos del papa, el teòleg Gustavo Gutierres ha afirmat que Francesc està "renovant l´Església". I el teòleg José Mª Castillo, referint-se a les paraules del papa Francesc al Capitoli, ha dit que el seu discurs "va sonar com els discursos profètics de Martin Luther King". I encara, fa uns mesos, Leonardo Boff deia que el papa Francesc, "humil i proper", porta "esperança i alegria", ja que "no es presenta com un doctor, sinó com un pastor", que "col·loca el món, els pobres i la protecció de la Terra com a qüestions importants".
Certament que l´Esperit guia i acompanya el papa Francesc en la seua tasca pastoral de confirmar la fe dels creients i d´anunciar l´Evangeli. Anunciar el rostre d´un Déu misericordiós que ens estima, ens perdona, ens consola i ens ompli d´esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada