Hui 19 de setembre l´Església celebra la festa de Santa Maria de Cervelló, en l´aniversari de la seua mort. La vida de Santa Maria de Cervelló està basada en dues biografies escrites per dos autors medievals. La primera és obra del seu contemporani Joan de Laes, frare de la Mercè, encara que el text va ser acabat el 1401 per fra Guillem Vives. La segona biografia l´escrigué un canonge de la catedral de Girona.
De la noble família dels Cervelló, Maria va nàixer a Barcelona al carrer Montcada, l´1 de desembre de 1230. Va ser batejada a l´església de Santa Maria del Mar el 8 del mateix mes, al sarcòfag antic de la màrtir Santa Eulàlia que servia de pica baptismal: "En rica Barcelona,/ de pares nobles nasquéreu,/ però més rica la féreu/ honrant-la amb vostra persona;/ dels Cervellons la corona,/ fóreu, sentint-los filla, Vós".
Atreta pel clima de caritat creat a la ciutat Comtal pels frares de la Mercè, Maria es va convertir en cossol de pobres, malalts i captius atenent aquestes persones a l´hospital de Santa Eulàlia. La tradició ens diu que Maria va fer vot de castedat i per això va rebutjar diverses proposicions matrimonials per servir així millor al pobres: "Les riqueses que teníeu,/ les joies i los tresors,/ que dels pares i majors/ / heretat humil havíeu/ en rescat distribuíreu/ amb zel de Déu fervorós".
El 25 de maig de 1265, Maria va fer la professió com a monja mercedària davant fra Bernat de Corbera, dedicant-se a l´atenció dels captius. Eulàlia Pinós, Isabel Berti i Maria de Requesens, es van ajuntar a Maria, formant així la primera comunitat mercedària femenina.
El sobrenom de Socors amb que és coneguda Santa Maria de Cervelló, és deu a que tant en vida com després de morta, va ser vista més d´una vegada sobre el vent, en socors de les naus de la redempció de captius, amenaçades per una mar embravida: "Sobre la mar alterada/ vos han vista caminar,/ per als navegants salvar/ que vos havien reclamada/ puix sou tan bona Advocada/ del qui té esperança amb Vós".
Santa Maria de Cervelló va morir el 19 de setembre de 1290 i va ser enterrada a l´església dels frares mercedaris de Barcelona, la que hui és la basílica de la Mare de Déu de la Mercè. Aviat va ser tinguda per santa, tot i que no va ser canonitzada fins el 1692 pel papa Innocenci XII. És la patrona dels navegants.
Seguint els passos de Santa Maria de Cervelló i de Sant Pere Nolasc, hui els mercedaris, presents en quatre continents, continuen la missió de rescatar els nous captius, encadenats per la drogodependència, l´alcoholisme o les ludopaties, com també atenent els presos.
En el missatge final de l´últim Capítol de l´Orde de la Mercè, celebrat el 2010, els mercedaris s´oferien a ser, com ho han estat sempre, "bons samaritans per anar a l´encontre de les noves situacions d´opressió". Per això afirmaven que "el carisma mercedari, arrelat en la caritat, és d´actualitat permanent". D´ací que els frares de la Mercè estiguen "allà on l´esclavitud ens reclama".
En el missatge final de l´últim Capítol de l´Orde de la Mercè, celebrat el 2010, els mercedaris s´oferien a ser, com ho han estat sempre, "bons samaritans per anar a l´encontre de les noves situacions d´opressió". Per això afirmaven que "el carisma mercedari, arrelat en la caritat, és d´actualitat permanent". D´ací que els frares de la Mercè estiguen "allà on l´esclavitud ens reclama".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada