El 4 de setembre l´Església celebra la festa de Sant Moisès, que (juntament amb Abraham) és el personatge central de l´Antic Testament, al voltant del qual gira la història d´alliberament i de salvació del poble d´Israel.
El segle XIII abans de Crist va rebre de Déu, present en l´esbarzer incandescent, la revelació del nom diví, i la missió d´alliberar el poble d´Israel, esclau d´Egipte. Parlà cara a cara amb Déu que li donà la Llei a dalt de la muntanya del Sinaí i, com diu el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat al seu "Santoral", "va merèixer donar testimoni de Crist durant la Transfiguració al Tabor".
Moisès va ser l´alliberador del poble escollit per Déu i el mitjancer de l´Aliança, renovada a la muntanya del Sinaí. Va ser tan gran el paper de Moisès en la història del poble elegit, que molts Pares de l´Església han anomenat Jesús, el nou Moisès.
La vida de Moisès queda registrada al llibre de l´Èxode, des del seu naixement, i també als llibres del Levític, dels Nombres i del Deuteronomi, on al capítol 34 trobem la mort d´aquest home, del qual la Sagrada Escriptura diu: "No hi hagué mai més a Israel cap altre profeta comparable a Moisès, en el coneixement que tenia del Senyor cara a cara, ni en els senyals i els prodigis que el Senyor li havia encomanat fer al país d´Egipte, contra el Faraó, els seus oficials i tot el seu país, ni en la mà poderosa i les gestes terribles que obrà Moisès en presència d´Israel" (Dt 34:10-12). I és que va ser Moisès qui encoratjà el poble d´Israel a eixir de l´esclavatge d´Egipte, i acompanyà els jueus durant el camí pel desert.
El naixement de Moisès, un xiquet de la tribu de Leví, va tindre lloc en un moment dramàtic per al poble jueu, ja que el faraó d´Egipte, davant la descendència nombrosa que tenien els israelites, manà que tots els xiquets foren tirats al riu Nil, per tal que moriren ofegats, com ho narra el llibre de l´Èxode als capítols 1 i 2. La mare del menut el deixà al riu, dins d´una cistella, on fou descobert per la filla del faraó, que l´adoptà, i li donà una sòlida educació. Però quan ja era jove, Moisès descobrí el drama dels seus compatriotes, esclaus del poder egipci. Per això un dia, veient com un egipci maltractava un jueu, Moisès matà l´egipci. Quan es va saber això, Moisès, amb por, hagué de fugir d´Egipte i se n´anà al país de Madian, on es casà amb Seforà, la filla de Jetró.
El naixement de Moisès, un xiquet de la tribu de Leví, va tindre lloc en un moment dramàtic per al poble jueu, ja que el faraó d´Egipte, davant la descendència nombrosa que tenien els israelites, manà que tots els xiquets foren tirats al riu Nil, per tal que moriren ofegats, com ho narra el llibre de l´Èxode als capítols 1 i 2. La mare del menut el deixà al riu, dins d´una cistella, on fou descobert per la filla del faraó, que l´adoptà, i li donà una sòlida educació. Però quan ja era jove, Moisès descobrí el drama dels seus compatriotes, esclaus del poder egipci. Per això un dia, veient com un egipci maltractava un jueu, Moisès matà l´egipci. Quan es va saber això, Moisès, amb por, hagué de fugir d´Egipte i se n´anà al país de Madian, on es casà amb Seforà, la filla de Jetró.
Un dia, pasturant el ramat del seu sogre, Moisès arribà a la muntanya de l´Horeb, on veié un foc que cremava sense consumir-se. Allí va fer l´experiència de Déu, que li ordenà que tornara a Egipte per tal d´alliberar de l´esclavitud el poble d´Israel, oprimit pel faraó.
Així començà una nova etapa en la vida de Moisès, que, malgrat la por, tornà a Egipte per tal de convèncer el faraó que deixara eixir el poble d´Israel. Però davant la negativa del faraó, Déu envià les plagues que feren que, finalment, el Poble de Déu deixara Egipte, i passant el mar Roig, arribara al desert, a la península del Sinaí. Dalt d´aquesta muntanya, Moisès s´estigué 40 dies i 40 nits, fins que Déu li donà la Llei, els 10 Manaments, una Llei que va ser acceptada pels israelites que es comprometien a guardar aquests manaments.
Moisès va conduir el poble d´Israel durant 40 anys pel desert, de camí cap a la terra que Déu els havia promès en heretatge. Era Moisès qui guiava els israelites, amb la força i el consell de Déu. I era Moisès qui proveïa el poble, en mig del desert, de l´aigua i de l´aliment (mannà, guatles) que refeien les forces dels israelites.
Era la fidelitat i la perseverança de Moisès, davant la rebel·lió i els constants dubtes dels jueus, allò que feia avançar el poble escollit cap a la Terra Promesa. El poble enyorava les seguretats que havien tingut a Egipte i sovint es rebel·laven contra Moisès. Però el gran alliberador, constant en la recerca de Déu i confiat en les seues promeses, animava el poble a perseverar i a continuar caminant cap al seu destí, cap a la llibertat.
Ja a prop de la Terra Promesa, i mentre recomanava al poble mantindre la fidelitat a Déu, Moisès va morir.
L´Església venera d´una manera particular aquest gran profeta i legislador de l´Antic Testament, que va ser anomenat amic de Déu, tal com el presenta Sant Gregori de Nissa, en la seua excel·lent obra, "La Vida de Moisès".
Que Moisès, alliberador del poble d´Israel, ens ajude a alliberar-nos de qualsevol esclavatge i que per la seua intercessió, les nacions oprimides puguen trencar les cadenes de l´opressió i així puguen arribar a la plena llibertat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada