En un món on el nord
no escolta el sud; en una Europa que no escolta el clam dels immigrants, i on
la mar Mediterrània s’ha convertit en un cementiri per a les persones que fugen
de la fam (¿teniu present el cos del nen sirià ofegat aquesta setmana?); en una
civilització occidental que no escolta el sofriment i el martiri dels cristians
de l’Orient Mitjà; en una societat que no escolta el clam del nostre planeta,
convertit en un abocador; en uns Estats on els governs no escolten el crit de
llibertat de les nacions que, com va dir el papa a Bolívia, volen “ser artífexs de seu propi destí”; amb
uns polítics que, indecentment han venut armes, tacades amb la sang dels
innocents, i que amb la guerra han provocat l’èxode de milers de persones,
mentre ens fèiem els sords i els cecs, avui, germanes i germans, Jesús ens
convida a obrir-nos als altres. A no tancar-nos ni a recloure’ns en nosaltres
mateixos. A estar atents a les necessitats dels qui sofreixen. Jesús ens
convida a saber escoltar l’altre. A no fer-nos els sords davant la situació, de
vegades dramàtica, que viuen tants i tants germans nostres. Jesús avui ens
crida a acollir l’altre i a acollir Déu en l’altre.
En la nostra Pasqua
setmanal, germanes i germans, avui diumenge, el Senyor també vol guarir la nostra
sordesa, de la mateixa manera que va guarir aquell sord que a penes sabia
parlar. També a nosaltres, avui, el Senyor ens diu: “Efatha. Obre’t”. Obre’t. Obrim-nos, germanes i germans, a les
necessitats i als sofriments dels altres. Obrim-nos al dolor de tots els qui
ploren i de tots els qui cerquen un futur millor. Obrim-nos i allunyem de
nosaltres aquella indiferència que provoca tant de dolor en el nostre món.
És això el que ens
convida a fer el profeta Isaïes, quan ens exhorta a no tenir por i a ser valents
en la tasca de fer un món més humà, ja que és el Senyor mateix qui fa justícia
als oprimits, qui dóna la vista als cecs i redreça els vençuts. És el Senyor
qui ens demana de fer costat a les vídues i als orfes, perquè és ell qui
capgira els camins dels injustos (confer Ps 145)
Per què tantes
diferències en un món que Déu ens ha donat perquè sapiguem compartir allò que
som i allò que tenim? No són aquestes diferències, entre pobres i rics, entre
el Nord i el Sud, entre “un home ben
vestit i amb un anell d’or” i “un
pobre mal vestit”, el que denuncia avui la carta de Sant Jaume?
No és una vergonya
l’èxode dels refugiats sirians, com ho va ser fa uns anys la guerra dels Balcans,
el genocidi Kurd, els camps de concentració nazis, les matances de Ruanda o el
gulag a la Unió Soviètica?
El papa Francesc ens
convida a obrir el nostre cor a aquells “homes
i dones com nosaltres, germans nostres que busquen una vida millor, famolencs,
perseguits, explotats, víctimes de la
guerra”.
Per això amb
Càritas i Justícia i Pau l’Església denuncia amb valentia “l’estrepitós fracàs d’una
política migratòria indecent, sostinguda pel discurs de la por”, alhora que
es fa algunes preguntes: Qui va iniciar la guerra del Golf i la invasió de
l’Iraq, amb la mentida de l’existència d’armes de destrucció massives, i que
ara està provocant aquest drama en tants i tants homes, dones i infants? Quins
governs, de manera immoral, han venut les armes als qui avui estan provocant
les guerres i aquest èxode massiu a l’Orient Mitjà? Quins Estats han espoliat i
empobrit el Tercer Món, obligant els seus habitants a fugir de la fam?
Per què, sovint,
ens fem els sords davant la tragèdia dels nostres germans? No recordem el
llibre de l’Èxode quan diu: “No oprimiràs
el foraster”? (Ex 23:9)”. O el Deuteronomi quan proclama que Déu “estima els forasters”? (Dt 10:19). O el
profeta Jeremies quan ens diu: “No useu
la violència amb l’estranger” (Jr 22:3)
Germanes i germans:
Jesús el Senyor ve a guarir les nostres sordeses. No tinguem por a deixar-nos
acaronar per la misericòrdia de Déu, per així saber també nosaltres acollir els
qui pateixen, comprendre les misèries humanes i acompanyar, de ben a prop, tots
els qui sofreixen.
Com ens diu el papa
Francesc, com a cristians hem de fer possible que “l’atenció materna de l’Església es manifesti amb especial tendresa i
proximitat, a aquells que han escapat del propi país”, per tal que al final
dels nostres dies no hàgim de sentir: “Era
foraster i no em vau acollir” (Mt 25:43)
Germanes i germans:
que la nostra fe, que ens empeny a proclamar la Bona Nova del Regne, ens faci
portadors de la misericòrdia d’un Déu que acull sense rebutjar, que perdona
sense jutjar, que estima sense condemnar.
Que ens hi ajudi la
benedicció de Déu omnipotent, Pare, Fill i Esperit Sant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada