El 17 de setembre celebrem la festa del cardenal Sant Robert Bel·larmino, que va nàixer el 4 d´octubre de 1542 a Montepulciano, a la regió de la Toscana. Nebot del papa Marcel II, que era germà de la mare de Robert, va ser un home amant de la literatura, de la música i de l´art, ja que se sentia atret per la bellesa del món clàssic.
Degut a la seua posició familiar, Robert estava cridat a la cort papal, però sa mare li va fer vore els perills dels "ascensos" i del "carrerisme", o ganes de "pujar" o de "fer carrera" dins l´Església, com ens ha previngut el papa Francesc. A més tots aquests "honors" són efímers i "fum que passa". És per això que Robert optà per la vida religiosa, per tal de fugir de l´episcopat i del cardenalat, i entrà a la Companyia de Jesús. Tot i que, paradoxes de la vida, Sant Robert Bel·larmí és l´únic sant jesuïta bisbe i cardenal. Això sí, sense que ell ho buscara.
Ja a Florència i encara més a Lovaina, Bel·larmino, ja abans de ser ordenat prevere, ja era un orador excepcional. El superior dels jesuïtes a Roma digué d´ell: "Mai cap home havia parlat com el jove Bel·larmino".
Des de 1569 es convertí en predicador dels universitaris, omplint les esglésies amb la seua paraula senzilla i eminentment evangèlica. També va sobreeixir com a teòleg, primer a Lovaina i més tard a Roma. Per això les universitats més importants d´Europa, incloent París, se´l disputaven com a professor. Però els seus superiors el volgueren a Roma, el centre de la cristiandat. Va fundar la càtedra de controvèrsies per a presentar la Teologia del moment i denunciar els errors que hi havia als centres universitaris.
Home senzill, fins i tot ingenu, Robert era compassiu i comprensiu amb els altres. Arribà a editar fins a vint vegades en trenta anys, el llibre, "Controvèrsies". El seu amor a l´Església va fer que Bel·larmino no es quedara només en el món universitari, sinó que també es va dedicar al poble més senzill, per al qual va escriure la "Doctrina cristiana breu", adreçada sobretot als xiquets.
Les seues facetes d´orador, professor i escriptor, malgrat la seua mala salut, no esgotaren l´activitat de Bel·larmino. El General de la Companyia de Jesús, Claudi Aquaviva, el designà director espiritual dels jóvens jesuïtes que estaven formant-se al col·legi Romà, i més tard el nomenà rector.
Degut a l´erudició i a la saviesa de Bel·larmino, el General dels jesuïtes, tement que el crearen cardenal, i per evitar aquest nomenament, l´envià com a Provincial a Nàpols. Però de res valgué aquesta estratagema, ja que el papa Climent VIII va crear cardenal Robert Bel·larmino, pel fet que "no hi ha a l´Església de Déu un altre home que siga igual en ciència i en saviesa". Al principi Bel·larmino es va oposar a acceptar el cardenalat al·legant la incompatibilitat amb el fet de ser religiós. Però el papa, amb la seua autoritat, li manà acceptar aquest servei "en virtut de la santa obediència".
Com a cardenal, Bel·larmino va treballar amb passió en les comissions cardenalícies i va intervindre en les qüestions més delicades, com el cas Galileu o la reforma del calendari. Treballà intensament en l´edició definitiva de la "Vulgata" i assessorà el papa, parlant-li sempre amb la màxima sinceritat. Possiblement va ser per això, que el papa el nomenà arquebisbe de Càpua, ja que sembla que no li agradà la franquesa de Bel·larmino.
A Càpua es dedicà a ensenyar, predicar i escriure. Va participar en tres conclaves per elegir nou papa, i segurament no va ser elegit mai ell, pel fet que era jesuïta, cosa que, afortunadament no va passar el 2013 amb l´elecció del també jesuïta Jorge Mario Bergoglio, l´actual bisbe de Roma.
Va donar exemple d´humilitat i de pobresa en demanar al papa Gregori XV que el deixara retirar-se, almenys algunes temporades, al noviciat dels jesuïtes. Va morir el 17 de setembre de 1621 i va ser canonitzat pel papa Pius XI el 29 de juny de 1930. Un any més tard, el 17 de setembre de 1931, el mateix papa Pius XI el va proclamar "Doctor de l´Església".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada