Els pobles de l´Alacantí, Els Ports, la Marina, la Plana Baixa, l´Alcoià o la Safor, honoren a la Mare de Déu amb advocacions tan boniques com la Soledat a Ondara i a Nules, la Vallivana a Picassent i a Morella, els Lliris a Alcoi, de Sales a Sueca, el Miracle a Relleu, del Lluch a Alzira, la Misericòrdia a Borriana, els Dolors a Bolulla i Famorca, del Puig a aquesta vila de l´Horta, les Neus a Calp, la Cova Santa a Altura, Beniarrés i a Sogorb, el Carme a El Campello i Teulada, de l´Oreto a l´Alcúdia, la Pau a Agost, la Puríssima a Benidoleig i Benissa, el Remei a Alacant i Petrer, l´Assumpció a Elx, la Salut a Onil i Redovan o els Desemparats a València i a Muro d´Alcoi, entre d´altres.
Algunes de les advocacions amb les quals els cristians valencians invoquem a la Mare de Jesús, celebren la festa grossa cada 8 de setembre, pel fet que l´Església commemora en aquest dia a les Mare de Déus Trobades: a Santa Pola la Mare de Déu de Loreto, a Algemesí i a Elda la Mare de Déu de la Salut, a Borriana, la Mare de Déu de la Misericòrdia i a Daya Vieja i Oriola la de Montserrat, anomenada en aquests llocs, Monserrate.
La religiositat popular, tan rica a la nostra terra, ha vist en aquestes imatges (trobades miraculosament per un pastor o per uns xiquets) la presència de Santa Maria, mare de l´Església, que del Baix Maestrat a l´Alacantí, passant per la Ribera, la Plana, la Costera o l´Alcoià, es fa present en la vida dels creients valencians.
La Mare de Déu de Montserrat ha estat invocada des d´antic, com a protectora d´Oriola. Com descriu Armando Alberola en el seu estudi "Temps de sequera, rogatives i avalots al sud del País Valencià 1760-1770", la presència de la Mare de Déu de Montserrat, ajudava als oriolans a superar els problemes que ocasionaven una climatologia adversa: "la sequera que patí el Baix Segura durant el període 1760-1770 va ser molt dura, tal com corroboren els acords del capítol ciutadà per a portar a terme rogatives pro pluvia". Per això la imatge de la Mare de Déu era portada en processó, per tal d´aconseguir del cel el do d´una pluja ben abundant. Com diu Armando Alberola, "al sud, a Oriola.....l´antiga capital de la vella governació foral", l´absència de pluja "va afectar notablement les diverses produccions agrícoles", i per això es van fer rogatives a la Mare de Déu.
Venerada ja (segons la tradició) en l´època visigòtica, la Mare de Déu de Montserrat (anomenada primitivament de la Porta) va ser amagada dins d´una campana durant la invasió àrab. Després de la reconquesta de la ciutat, el 17 de juliol de 1242, varen començar a buscar la santa imatge. Però no va ser fins el 1306, quan el so d´una campana va fer que un pastor trobara a la Mare de Déu.
Degut al nom de Montserrat, hi hagué un conflicte amb la comunitat benedictina d´aquesta muntanya, d´on jo sóc monjo, que no estava d´acord amb l´utilització d´aquest nom per part dels cristians d´Oriola. Però el papa Sixte IV confirmà la independència de la imatge a favor d´Oriola, que la té per patrona.
La devoció a la Mare de Déu de Montserrat a Oriola, ja ve d´antic, perquè el mateix papa Sixte IV, el 1483, va erigir la Muy Ilustre Cofradia de la Virgen de Monserrate. Precisament la "Cartilla de la Confraternidad de Nuestra Senyora de Monserrate" que he trobat a la nostra biblioteca, parla d´aquesta "Cofradia" en aquests termes: "Su origen es de inmemorial, fué confirmada por Sixto IV, en el año de 1483. Enriquecida y recomendada por muchas Indulgencias por Paulo V. en 10 de Febrero de 1606. Reconocida y aprovada por el Sr. Rey Felipe V. con Real cédula de 28 de Enero de 1742. tenida siempre en veneración y aprecio sumo por todos los Fieles del Obispado y fuera de él". El text de la "Cartilla", detalla el "Gobierno de la Confraternidad", establint les Juntes, "quatro á el año, de todos los Cofrades el dia 26 de Diciembre para revision y difinicion de cuentas.....Tres ordinarias: 1º de Abril, 1º Agosto y 1º de Diciembre" i també "Alguna extraordinaria, por causa extraordinaria que ocurra de trasladar la Sagrada Imagen á la Catedral, ó sacarla en Rogativa á peticion y oficio del Ilustre Ayuntamiento". El text de d´aquesta "Cartilla", aprovat al "Palacio de Orihuela 7 de juliol de 1819" per "Simon, Obispo de Orihuela", detalla també les "Obligaciones de los Oficiales y Cofrades", així com les "Indulgencias para los cofrades, concedidas por la Santidad de Paulo V. en su Bula dada en Roma á 10 de Febrero de 1606".
Fruit de la devoció per la Mare de Déu, el 1920, ara fa 95 anys, la santa imatge fou coronada canònicament pel bisbe Ramon Plaza y Blanco.
El 1956 va ser publicada la "Novena a María Santísima de Monserrate, patrona de la Ciudad de Orihuela, compuesta y dada a luz con el solo fin de promover su devocion e implorar su patrocinio" amb els textos per a cada dia, i amb els Goigs a la Mare de Déu: "Como tesoro escondido/ Debajo de una campana,/ Os halló la fe oriolana,/ Atraida del sonido:/ Todos tu imagen hermosa,/ Veneran agradecidos:/ De Monserrate amorosa/ Virgen Madre de afligidos:/ Socorred los desvalidos,/ Pues que sois tan poderosa./
Anar al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a prop d´Oriola, significa trobar-nos amb Santa Maria, la profetessa del Magníficat. Maria, que com diu el Concili Vaticà II és "imatge de l´Església", i "precedeix al Poble de Déu que pelegrina per aquest món", és la mare dels cristians, exemple de docilitat i d´obertura a la Paraula de Déu i "honor del nostre poble" (Jt 15:9) . I és que Maria, com diu el teòleg José Antonio Pagola, "ens ensenya a seguir Jesús, anunciant el Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Déu dels humils".
Algunes de les advocacions amb les quals els cristians valencians invoquem a la Mare de Jesús, celebren la festa grossa cada 8 de setembre, pel fet que l´Església commemora en aquest dia a les Mare de Déus Trobades: a Santa Pola la Mare de Déu de Loreto, a Algemesí i a Elda la Mare de Déu de la Salut, a Borriana, la Mare de Déu de la Misericòrdia i a Daya Vieja i Oriola la de Montserrat, anomenada en aquests llocs, Monserrate.
La religiositat popular, tan rica a la nostra terra, ha vist en aquestes imatges (trobades miraculosament per un pastor o per uns xiquets) la presència de Santa Maria, mare de l´Església, que del Baix Maestrat a l´Alacantí, passant per la Ribera, la Plana, la Costera o l´Alcoià, es fa present en la vida dels creients valencians.
La Mare de Déu de Montserrat ha estat invocada des d´antic, com a protectora d´Oriola. Com descriu Armando Alberola en el seu estudi "Temps de sequera, rogatives i avalots al sud del País Valencià 1760-1770", la presència de la Mare de Déu de Montserrat, ajudava als oriolans a superar els problemes que ocasionaven una climatologia adversa: "la sequera que patí el Baix Segura durant el període 1760-1770 va ser molt dura, tal com corroboren els acords del capítol ciutadà per a portar a terme rogatives pro pluvia". Per això la imatge de la Mare de Déu era portada en processó, per tal d´aconseguir del cel el do d´una pluja ben abundant. Com diu Armando Alberola, "al sud, a Oriola.....l´antiga capital de la vella governació foral", l´absència de pluja "va afectar notablement les diverses produccions agrícoles", i per això es van fer rogatives a la Mare de Déu.
Venerada ja (segons la tradició) en l´època visigòtica, la Mare de Déu de Montserrat (anomenada primitivament de la Porta) va ser amagada dins d´una campana durant la invasió àrab. Després de la reconquesta de la ciutat, el 17 de juliol de 1242, varen començar a buscar la santa imatge. Però no va ser fins el 1306, quan el so d´una campana va fer que un pastor trobara a la Mare de Déu.
Degut al nom de Montserrat, hi hagué un conflicte amb la comunitat benedictina d´aquesta muntanya, d´on jo sóc monjo, que no estava d´acord amb l´utilització d´aquest nom per part dels cristians d´Oriola. Però el papa Sixte IV confirmà la independència de la imatge a favor d´Oriola, que la té per patrona.
La devoció a la Mare de Déu de Montserrat a Oriola, ja ve d´antic, perquè el mateix papa Sixte IV, el 1483, va erigir la Muy Ilustre Cofradia de la Virgen de Monserrate. Precisament la "Cartilla de la Confraternidad de Nuestra Senyora de Monserrate" que he trobat a la nostra biblioteca, parla d´aquesta "Cofradia" en aquests termes: "Su origen es de inmemorial, fué confirmada por Sixto IV, en el año de 1483. Enriquecida y recomendada por muchas Indulgencias por Paulo V. en 10 de Febrero de 1606. Reconocida y aprovada por el Sr. Rey Felipe V. con Real cédula de 28 de Enero de 1742. tenida siempre en veneración y aprecio sumo por todos los Fieles del Obispado y fuera de él". El text de la "Cartilla", detalla el "Gobierno de la Confraternidad", establint les Juntes, "quatro á el año, de todos los Cofrades el dia 26 de Diciembre para revision y difinicion de cuentas.....Tres ordinarias: 1º de Abril, 1º Agosto y 1º de Diciembre" i també "Alguna extraordinaria, por causa extraordinaria que ocurra de trasladar la Sagrada Imagen á la Catedral, ó sacarla en Rogativa á peticion y oficio del Ilustre Ayuntamiento". El text de d´aquesta "Cartilla", aprovat al "Palacio de Orihuela 7 de juliol de 1819" per "Simon, Obispo de Orihuela", detalla també les "Obligaciones de los Oficiales y Cofrades", així com les "Indulgencias para los cofrades, concedidas por la Santidad de Paulo V. en su Bula dada en Roma á 10 de Febrero de 1606".
Fruit de la devoció per la Mare de Déu, el 1920, ara fa 95 anys, la santa imatge fou coronada canònicament pel bisbe Ramon Plaza y Blanco.
El 1956 va ser publicada la "Novena a María Santísima de Monserrate, patrona de la Ciudad de Orihuela, compuesta y dada a luz con el solo fin de promover su devocion e implorar su patrocinio" amb els textos per a cada dia, i amb els Goigs a la Mare de Déu: "Como tesoro escondido/ Debajo de una campana,/ Os halló la fe oriolana,/ Atraida del sonido:/ Todos tu imagen hermosa,/ Veneran agradecidos:/ De Monserrate amorosa/ Virgen Madre de afligidos:/ Socorred los desvalidos,/ Pues que sois tan poderosa./
Anar al Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, a prop d´Oriola, significa trobar-nos amb Santa Maria, la profetessa del Magníficat. Maria, que com diu el Concili Vaticà II és "imatge de l´Església", i "precedeix al Poble de Déu que pelegrina per aquest món", és la mare dels cristians, exemple de docilitat i d´obertura a la Paraula de Déu i "honor del nostre poble" (Jt 15:9) . I és que Maria, com diu el teòleg José Antonio Pagola, "ens ensenya a seguir Jesús, anunciant el Déu de la compassió, treballant per un món més fratern i confiant en el Déu dels humils".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada