Cinquanta anys després que el papa Pau VIè s´adreçara a l´ONU, ahir el papa Francesc, bisbe de Romà, s´adreçà a l´Assemblea de les Nacions Unides en el 70è aniversari de la seua creació.
Pau VIè va ser el primer bisbe de Roma en adreçar-se a l´ONU, el 4 d´octubre de 1965, en un discurs a favor de la pau. Després de Pau VIè, també s´adreçà a aquest organisme internacional el papa Joan Pau II (dues vegades, el 1979 i el 1995) i el papa Benet XVI el 2008.
Ahir el papa Francesc, amb un semblant seriós i preocupat, va fer un important discurs, en el qual va defensar la integritat de la creació i la pau.
El papa va començar el seu discurs agraint als membres de l´ONU el treball i els "esforços en bé de la humanitat" que fan els representants del països que integren aquests organisme internacional, en la "codificació i el desenrotllament del dret internacional, la construcció de la normativa internacional dels drets humans, el perfeccionament del dret humanitari i la solució de molts conflictes i intervencions de pau i de reconciliació". El papa va transmetre als membres de l´ONU l´actitud de l´Església, que valora "aquesta institució", així com també les "esperances que posa en les seues activitats".
El papa va començar el seu discurs agraint als membres de l´ONU el treball i els "esforços en bé de la humanitat" que fan els representants del països que integren aquests organisme internacional, en la "codificació i el desenrotllament del dret internacional, la construcció de la normativa internacional dels drets humans, el perfeccionament del dret humanitari i la solució de molts conflictes i intervencions de pau i de reconciliació". El papa va transmetre als membres de l´ONU l´actitud de l´Església, que valora "aquesta institució", així com també les "esperances que posa en les seues activitats".
Amb una actitud realista, el papa va transmetre a l´ONU la seua preocupació pel "desordre causat per les ambicions descontrolades i pels egoismes col·lectius".
El papa Francesc va admetre que encara "són molts els problemes no resolts", i va fer una crida a la responsabilitat: "Els organismes financers han de vetlar pel desenrotllament sostenible dels països i la no submissió asfixiant d´aquests, a sistema crediticis, que lluny de promoure el progrés, sotmeten les poblacions a mecanismes de major pobresa, exclusió i dependència". El papa va reconèixer que "hui el panorama mundial presenten molts falsos drets", i que hi ha "grans sectors indefensos, víctimes d´un mal exercici del poder".
El papa Francesc va defensar un "dret de l´ambient", i per això va reconèixer que "qualsevol dany a l´ambient, és un dany a la humanitat". El papa digué: "L´abús i la destrucció de l´ambient, van acompanyats per un procés d´exclusió", ja que "un abús egoista i il·limitat de poder i de benestar material, porta a abusar dels recursos materials disponibles i a excloure els més dèbils". Per això va concloure que "l´exclusió econòmica i social és una negació total de la fraternitat humana i un greu atemptat als drets de l´home i de l´ambient".
El papa va reclamar la necessitat d´uns governants amb "una voluntat efectiva, practica, constant, de passos concrets i mesures immediates, per a preservar i millorar l´ambient natural i vèncer el fenomen de l´exclusió social i econòmica". El papa va posar de manifest les "tristes conseqüències" que provoca l´egoisme humà, amb "el comerç d´òrgans i de teixits humans, l´explotació sexual de xiquetes i de xiquets, treball esclau, el tràfic d´armes i de drogues, el terrorisme internacional organitzat".
El papa va demanar una acció política i econòmica que "només és eficaç, quan s´entén com una activitat guiada per un concepte de justícia".
El papa va demanar que els governs siguen capaços d´afavorir a tots els ciutadans, un mínim absolut "que té tres noms: sostre, treball i terra", i també "la llibertat religiosa, el dret a l´educació i els altres drets cívics".
El papa va demanar que els governs siguen capaços d´afavorir a tots els ciutadans, un mínim absolut "que té tres noms: sostre, treball i terra", i també "la llibertat religiosa, el dret a l´educació i els altres drets cívics".
En aquest primer punt del discurs, el papa va concloure afirmant que "la crisi ecològica pot posar en perill l´existència de l´espècie humana".
El segon dels punts que va tractar el papa, va ser la necessitat de la pau i d´acabar amb la guerra, que no és sinó "la negació de tots els drets i una dramàtica agressió al medi ambient".
El segon dels punts que va tractar el papa, va ser la necessitat de la pau i d´acabar amb la guerra, que no és sinó "la negació de tots els drets i una dramàtica agressió al medi ambient".
El papa va demanar també una aposta ferma per posar les bases de la construcció jurídica internacional, que ha d´estar bassada en "la solució pacífica de les controvèrsies i el desenrotllament de relacions d´amistat entre les nacions".
Enmig d´un ambient bèl·lic com el que vivim, el papa va fer una crida a favor de la pau, i va mencionar "la dolorosa situació de l´Orient Mitjà, del nord d´Àfrica i d´altres països africans on els cristians, amb altres grups culturals o ètnics, han estat testimonis de la destrucció dels llocs de culte, del patrimoni cultural i religiós i de les seues cases". El papa també va recordar els conflictes bèl·lics d´Ucraïna, Síria, Iraq, Líbia i Sudan del sud. Com una greu flagell semblat a la guerra, el papa va denunciar el narcotràfic, que "ha penetrat en diferents nivells de la vida social, política, militar, artística i religiosa.
En el cinquantè aniversari de la visita a l´ONU de Pau VIè, el 4 d´octubre de 1965, el papa Francesc va recordar el papa Montini amb les paraules que digué fa 50 anys, tan actuals encara hui: "L´autèntic perill està en l´home, que disposa d´instruments cada vegada més poderosos, capaços de portar-lo tant a la ruïna, com a les conquestes més altes". El papa va demanar respecte a la "sacralitat de cada vida humana, de cada home i cada dona, dels pobres, dels ancians, dels xiquets, dels no nascuts, dels malalts, dels abandonats".
El papa, que va manifestar el seu recolzament al treball dels representants dels Estats presents a l´ONU, va finalitzar el seu discurs recordant-nos que, "la casa comuna de tots els hòmens ha d´alçar-se sobre una recta comprensió de la fraternitat universal i sobre la comprensió d´una certa sacralitat de la natura creada".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada