El 1 de desembre commemorem el 99è aniversari de l´assassinat del germà Carles de Faucould, que va nàixer a Estrasburg el 15 de setembre de 1858 al si d´una família de la noblesa. Orfe de pares el 1864, ell, amb només sis anys i la seua germana Maria, més xicoteta que Carles, van ser acollits pel seu iaio. Intel·ligent i amb facilitat per als estudis, Carles era un gran lector. Però a mida que creixia, va anar allunyant-se de la fe. Anys després Carles escrivia en relació a aquell temps: "Als dèsset anys era pur egoisme, pura vanitat, estava com embogit. Estava en la nit. No veia ni Déu ni els hòmens, només estava interessat en mi mateix".
Després dels estudia a l´Escola Militar de Saint-Cyr, Carles va ser destinat a Àfrica com a subtinent. Durant aquesta etapa a l´exèrcit, Carles es transformà en un home frívol i desenfrenat, que anomenaven el "Gros Foucauld": "Dorc molt, menge molt i pense poc".
L´octubre de 1880 va ser destinat a Algèria, on va establir relacions amb una dona i on va ser destituït del seu càrrec. Per això el 28 de gener de 1882, Carles va demanar la seua baixa a l´exèrcit. Instal·lat a Alger i després al Marroc, es dedicà a recórrer el país, fent milers de quilòmetres. Als vint-i-huit anys, el 1886, Carles tornà a París. I va ser durant aquest temps que va descobrir la vocació a la vida consagrada. D´aquesta manera el 15 de gener de 1890 va ingressar com a monjo al monestir trapenc de la Mare de Déu de les Neus i després va ser enviat al priorat d´Akbes, a Síria. També va ser enviat a Roma a estudiar teologia.
L´octubre de 1880 va ser destinat a Algèria, on va establir relacions amb una dona i on va ser destituït del seu càrrec. Per això el 28 de gener de 1882, Carles va demanar la seua baixa a l´exèrcit. Instal·lat a Alger i després al Marroc, es dedicà a recórrer el país, fent milers de quilòmetres. Als vint-i-huit anys, el 1886, Carles tornà a París. I va ser durant aquest temps que va descobrir la vocació a la vida consagrada. D´aquesta manera el 15 de gener de 1890 va ingressar com a monjo al monestir trapenc de la Mare de Déu de les Neus i després va ser enviat al priorat d´Akbes, a Síria. També va ser enviat a Roma a estudiar teologia.
Buscant una vida de més gran pobresa, silenci i contemplació, el 23 de gener de 1897 va obtindre el permís d´abandonar la Trapa i se n´anà a Terra Santa, on va ser el criat de les monges clarisses de Natzaret. El 1900 va intentar, sense èxit, instal·lar-se per a fer d´ermità a la muntanya de les Benaurances. A Terra Santa va escriure una Regla per als que se li ajuntaren com a germanets, per viure el carisma de la soledat, el silenci i l´adoració de l´Eucaristia.
El 9 de juliol de 1901 va ser ordenat prevere a Viviers. El G. Carles, que va passar a viure com a ermità a Béni Abbès, es va deixar transformar per l´Evangeli i pels pobres en una vida oculta i al servei dels altres, sobretot dels més pobres, com la de Jesús a Natzaret.
Carles, en descobrir l´esclavitud va quedar horroritzat, i per això deia: "L´esclavitud és la major plaga d´aquest país". El 13 de gener de 1904 Carles s´instal·là en el territori dels Tuaregs ja que com ell escriví, "la meua vocació ordinària és la soledat, el silenci, en aquest moment sóc nòmada" ja que vivia de campament en campament. Finalment el 1905 es posà a viure a Tamanrasset, al cor del Sàhara, en una xicoteta ermita, on acollia els qui passaven per allí. La seua caritat va conquerir el cor de tots els qui el conegueren. I va ser en la seua simplicitat i senzillesa de vida que va trobar la mort hui fa 99 anys, en ser assassinat.
Carles, en descobrir l´esclavitud va quedar horroritzat, i per això deia: "L´esclavitud és la major plaga d´aquest país". El 13 de gener de 1904 Carles s´instal·là en el territori dels Tuaregs ja que com ell escriví, "la meua vocació ordinària és la soledat, el silenci, en aquest moment sóc nòmada" ja que vivia de campament en campament. Finalment el 1905 es posà a viure a Tamanrasset, al cor del Sàhara, en una xicoteta ermita, on acollia els qui passaven per allí. La seua caritat va conquerir el cor de tots els qui el conegueren. I va ser en la seua simplicitat i senzillesa de vida que va trobar la mort hui fa 99 anys, en ser assassinat.
Per al G. Carles de Foucauld, el seu apostolat va ser "el de l´amistat", ja que vivia en l´ambient musulmà. Home de pregària intensa i contemplativa, el G. Carles estava segur que "quan més s´estima, millor es resa". Per al G. Carles, Jesús era l´únic model que va viure i que va saber transmetre. Per a ell, "l´amor de Déu i l´amor dels hòmens" era tota la seua vida. El G. Carles ens mostra encara hui un camí per a viure l´Evangeli, fer de senzillesa i de simplicitat, així com també d´una confiança total i absoluta en Déu.
En l´actualitat i a les portes de celebrar l´any que ve el centenari del martiri del G. Carles de Foucauld, l´obra d´aquest home de Déu es perpetua hui en una gran família, hereva de la seua espiritualitat. Així tenim entre d´altres, les Germanetes de Sagrat Cor, els Germanets i les Germanetes de Jesús, la Fraternitat Isus Caritas o les Comunitats de Jesús, que segueixen el camí del G. Carles.
Carles de Foucaud va ser beatificat a Roma el 13 de novembre de 2005, i presentat a l´Església com a exemple de confiança i de donació a Déu.
Carles de Foucaud va ser beatificat a Roma el 13 de novembre de 2005, i presentat a l´Església com a exemple de confiança i de donació a Déu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada