El Dijous Sant (o bé uns dies abans), i presidida pel bisbe de la diòcesi amb el seu col·legi presbiteral, se celebra a la catedral de cada bisbat la missa crismal. És en aquesta celebració litúrgica quan es beneeix l´oli dels malalts i el dels catecúmens i es consagra el Sant Crisma. I és també en aquesta celebració que els preveres renoven les seues promeses sacerdotals.
L´any passat el papa Francesc, en la missa Crismal, recordava el significat d´aquesta celebració a partir de la unció que, en l´ordenació presbiteral, hem rebut els preveres amb el Sant Crisma: "Ungits amb oli de joia, per tal d´ungir amb l´oli de la joia". I el papa remarcava com l´alegria sacerdotal ha de tindre la seua "font, en l´amor del Pare". En la nostra alegria sacerdotal, com deia el papa, hi ha tres trets significatius: "És una alegria que ens ungeix (no que ens unta i ens torna untosos, sumptuosos o presumptuosos), és una alegria incorruptible i és una alegria missionera que irradia i atrau a tots, començant pels que estan més lluny".
El papa ens recordava en aquesta celebració, "els signes de la litúrgia de l´ordenació sacerdotal", que "ens parlen del desig maternal que té l´Església de transmetre i comunicar tot el que el Senyor ens va donar" i que són "la imposició de les mans, la unció amb el Sant Crisma, el revestiment amb ornaments sagrats".
El col·legi presbiteral, en comunió amb el seu bisbe i aplegat al voltant d´ell, ha de viure aquest dia i sempre, l´alegria, el goig, que és un do de l´Esperit. Una alegria que, com deia el papa, "ens agermana amb la pobresa, amb l´obediència, amb la fidelitat". I és per això que els preveres hem de ser sempre hòmens sol·lícits, amb una disponibilitat total pels germans, per així fer de "l´Església una casa de portes obertes, llar per als qui viuen al carrer, casa de bondat per als malalts, campament per als jóvens".
Si en la missa crismal de 2013 el papa ens exhortava als preveres a ser "pastors amb olor d´ovella", tots ens hem de sentir ben a prop d´aquells que el Senyor ens ha confiat.
Segons la tradició de la litúrgia llatina, la benedicció de l´oli dels malalts (que com el seu nom indica s´utilitza en el sagrament de la unció dels malalts) es fa abans d´acabar la pregària eucarística. La benedicció de l´oli dels catecúmens (amb que s´ungeixen els qui encara no han estat batejats) i la consagració del Crisma, té lloc després de l´oració de la postcomunió de la missa, però també es pot realitzar després de la litúrgia de la paraula.
Pel que fa al Crisma, signe de l´Esperit Sant, és una mescla d´oli amb perfums i s´utilitza per ungir els qui són consagrats, els qui són fets altres "Crist", pels sagraments del baptisme, la confirmació i l´ordenació presbiteral, els tres sagraments que imprimeixen caràcter, és a dir, aquells que només es poden rebre una sola vegada a la vida. I és que si l´Eucaristia, la unció dels malalts, la reconciliació i el matrimoni són sagraments que es poden rebre més d´una vegada, els altres tres, no es poden repetir.
Pel que fa a la renovació de les promeses sacerdotals, es realitza després de l´homilia del bisbe, que és qui s´adreça als preveres recordant-los "la memòria del dia en el qual Crist Senyor va conferir el seu sacerdoci als apòstols i a nosaltres". El bisbe exhorta els capellans a unir-se al Crist i a conformar-se "millor al Senyor Jesús", a ser "fidels dispensadors dels misteris de Déu en la celebració de l´Eucaristia, en els actes del culte diví i en la predicació, imitant el Crist, cap i pastor". L´assemblea prega també pel bisbe per tal que "siga fidel a l´ofici apostòlic", perquè puga reproduir cada dia més en la seua vida, "la imatge de Crist sacerdot, el bon Pastor, el Mestre i el Servidor de tots". Per això la missa crismal expressa la comunió i la unitat del presbiteri diocesà amb el seu bisbe i pastor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada