El 29 d´abri celebrem la festa de Santa Caterina Siena, nascuda en aquesta ciutat el 25 de març de 1347 (festa de l´Anunciació del Senyor i aquell any, Diumenge de Rams) al carrer Tintorers. Els seus pares, Jacob Benincasa, tintorer i home devot i Lapa Piacenti, formaven un matrimoni piadós i honrat. Caterina, que va ser la que feia 24 dels 25 fills que van tindre Jacob i Lapa, era una xiqueta alegre, que pel seu encant i temperament, era el centre de l´afecte dels seus pares i dels amics.
Sobre l´any 1353 o 1354, quan Caterina tenia 5 o 6 anys, hi hagué un fet que la teologia moderna anomena "l´experiència fundant". Va ser una visió de Jesucrist, al qual Caterina va consagrar la seua virginitat. Des d´aquell moment i fins als 15 anys, Caterina va portar una vida de pregària i de sacrificis. Però com era costum en aquell temps, els pares van voler que es casara, cosa que Caterina no acceptà.
El 1363 Caterina ingressà a les Germanes de la Penitència de Sant Domènec, l´anomenat Tercer Orde, on va tindre una vida espiritual intensa, malgrat que hagué de suportar difamacions i calúmnies, a més d´actituds escèptiques per part dels mateixos frares. Als 20 anys va viure l´experiència dels esposoris místics amb Jesucrist, que la confirmà en la seua fidelitat.
El seu esperit manifestà una imperiosa set de Déu i d´amor a l´Església. En l´etapa 1371-1372, Caterina començà la seua activitat política, encara que degut a la seua fama, cada vegada més gran, fou examinada pel Capítol de l´Orde dels Predicadors, reunit a Florència. En tornar a Siena el 1374, Caterina es dedicà en cos i ànima a ajudar els malalts afectats per la Pesta Negra.
Caterina va ser ambaixadora de pau entre les ciutats italianes i entre aquestes i el papa. Va morir a Roma el 29 d´abril de 1380, quan només tenia 33 anys d´edat. Caterina oferí la seua vida per l´Església, dividida ja pel Cisma d´Occident.
Com ha dit la monja dominica Sor Lucía Caram, "Hui el missatge de Caterina és d´indubtable actualitat. No només perquè l´Església i la societat estan travessant una profunda crisi, sinó també perquè l´home del temps de Caterina i el d´ara, té a les seues mans i en la pròpia vida, la clau per a fer front a les adversitats, per assumir la pròpia història i per arribar a la Felicitat a la que Déu l´ha convocat".
Com ha escrit Sor Lucía Caram, "Caterina cridà amb la seua vida, que la transformació de les estructures té el seu origen en l´interior del cor". Per això "si les iniciatives no naixen d´un cor purificat de l´egoisme, no és possible l´harmonia i la convivència". Ara, com també en el temps de Santa Caterina, com afirma Sor Lucía Caram, "la vida de fe i l´experiència de Déu, exigeixen del creient, un compromís per la justícia i per la pau". Perquè "no és possible ser creient (ni ara ni abans) i restar indiferent davant el sofriment de la humanitat".
Per a Caterina, la pau autèntica naix "d´una cor reconciliat, que no s´avergonyeix de viure, d´obrar i d´invocar el nom de Déu, però no per a fer la guerra, sinó per a la conversió".
Santa Caterina ha rebut tres reconeixements públics de l´Església: en primer lloc, va ser el papa Pius II qui la va canonitzar el 29 de juny de 1461. En segon lloc, el 1970, el papa Pau VI va nomenar Caterina (juntament amb Santa Teresa de Jesús) doctora de l´Església, un títol que fins aleshores era atorgat només als hòmens. I finalment, el papa Joan Pau II, a l´inici del Tercer Mil·leni, declarà Santa Caterina de Siena (amb les santes Brígida de Suècia i Edith Stein) patrona d´Europa.
Per la seua experiència de Déu, Santa Caterina es va convertir en mestra d´espiritualitat, en guia d´ànimes, en consellera de cardenals, bisbes i religiosos, de nobles i de laics. A més, va ser una incansable promotora de la pau. En un Església que havia perdut la vitalitat i la credibilitat, i amb una profunda crisi de la vida religiosa, Santa Caterina de Siena es va llançar a la reforma i a la pacificació de l´Església i de la societat. Per això ens és exemple, també per al nostre temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada