Hui 16 d´abril s´acompleixen 40 anys de la mort del capellà valencià D. Vicent Garrido Pastor, qualificat pel sacerdot D. Miguel Payà, com "un mestre espiritual i un prevere diocesà que ocupà un lloc de primer ordre en la vida de l´Església particular de València, en tota la part central del segle XX ". L´activitat apostòlica de D. Vicent Garrido va ser ben extensa: coadjutor, mestre espiritual dels jóvens universitaris, consiliari fundador de la Joventut Femenina Valenciana d´Acció Catòlica, formador de seminaristes, professor de filosofia i de teologia moral, impulsor d´associacions de capellans, agent del moviment litúrgic, promotor del laïcat (d´una manera especial de les dones) evangelitzador dels allunyats, professor de l´Institut Sant Vicent Ferrer de València, apòstol de les classes més humils i fundador de l´Institut Secular Obreres de la Creu. D. Vicent Garrido va ser sobretot, com el definí D. Miguel Payà, "un gran mestre de vida espiritual".
El seu llibre, "La vida del Espíritu", de 1931, d´alguna manera sintetitza la seua espiritualitat, centrada en les tres constants que marcaren la seua vida i la seua activitat pastoral: el cristocentrisme, la mística de la creu i la devoció a l´Eucaristia. Van ser aquests tres eixos els que van constituir la base de la doctrina espiritual de D. Vicent Garrido, i que van ser el far i guia que van il·luminar la seua àmplia tasca com a director espiritual, confessor i sobretot fundador de l´Institut Secular Obreres de la Creu.
El 13 de juny de 1934 es constituí a València la Societat Amor Cristià (SAC), embrió del que uns anys després seria l´Institut Secular Obreres de la Creu. Amb aquesta obra (una forma de vida consagrada en el món, aprovada en 1940 per l´arquebisbe de València amb el nom de "Pia Unió Societat Amor Cristià") D. Vicent Garrido es va avançar a la "Provida Mater Ecclesia" de Pius XII. Aquesta Pia Unió va ser aprovada com a Institut Secular Obreres de la Creu, de dret diocesà, el 21 d´octubre de1964, i posteriorment, el 12 de juny de 1971, la Sagrada Congregació per a Religiosos i Instituts Seculars el va declarar de Dret Pontifici, atorgant-li el "Decretum Laudis".
Influenciat per les santes Teresa de Jesús i Teresa de Lisieux i pels sants, Joan d´Àvila i Joan de la Creu, la seua espiritualitat va estar marcada també pels aires renovadors del moviment litúrgic que havien sorgit a les abadies benedictines europees. Per això la seua espiritualitat va ser eminentment cristocèntrica.
D. Vicent Garrido, com diu el capellà Miguel Payà, va ser "un home silenciós, sempre disposat a escoltar, fi observador de la realitat". Tot el seu pensament espiritual naixia d´una convicció fonamental: tots estem cridats a la santedat en virtut del baptisme. I per això la seua preocupació va ser la descristianització de les classes més humils. L´objectiu de D. Vicent va ser proposar a tot el Poble de Déu l´ideal d´una autèntica vida cristiana. I per aconseguir això, necessitava un mitjà. D´ací la fundació de l´Institut Secular Obreres de la Creu, un grup de dones, que enmig del món, i ben preparades, l´ajudaren a fer realitat l´apostolat en el món obrer. Amb les Obreres, D. Vicent Garrido oferia a l´Església la seua obra, per tal d´afrontar els nous desafiaments de la societat i eixamplar així el Regne de Déu. Per això la tasca evangelitzadora que les "Obreres de la Creu" portarien a terme, es concretava en la dignificació del treball, la promoció cultural, el camp de la sanitat i la promoció de la dona.
En l´espiritualitat de D. Vicent, i per tant de les Obreres, hi ha, com ha dit D. Miguel Payà, tres nuclis essencials: en primer lloc viure amb Crist, en segon, identificar-se amb la seua Creu, i finalment, l´exemplaritat de Maria com a model del cristià.
En l´espiritualitat de D. Vicent, i per tant de les Obreres, hi ha, com ha dit D. Miguel Payà, tres nuclis essencials: en primer lloc viure amb Crist, en segon, identificar-se amb la seua Creu, i finalment, l´exemplaritat de Maria com a model del cristià.
D. Vicent va voler que l´obra que va fundar, present al si l´Església i en el món, tinguera quatre connotacions principals, com destaca D. Miguel Payà: fidelitat a l´Església, treballar com a Església, ajudar a construir l´Església i finalment, participar en la missió de l´Església. D´aquesta manera les Obreres de la Creu serien enmig de la societat, com el rent que ajuda a fer créixer la massa.
D. Vicent Garrido va nàixer a Benaguasil, al Camp de Túria, el 12 de novembre de 1896. Va ser el més menut dels set fills dels esposos Isidor Garrido i Empar Pastor. Als 13 anys va ingressar al Seminari de València per fer els estudis eclesiàstics, al final dels quals va obtindre el Doctorat en Sagrada Teologia. El 12 de juny de 1921va ser ordenat prevere pel cardenal Reig, a la catedral de València. D. Vicent va ser coadjutor de les parròquies de Benimassot i d´Albaida i el febrer de 1922 va ser nomenat superior del Col·legi Major "Beat Joan de Ribera" de Burjassot.
En un ambient de descreença en el món obrer, en els jóvens i en les dones, i en un temps convuls, D. Vicent enfocà la seua activitat pastoral a portar Crist a aquells que el desconeixen. Com ha dit l´Obrera de la Creu, Carmen Costa Ciscar, Vice-postuladora de la causa de canonització de D. Vicent Garrido, D. Vicent va treballar "sense por al risc i en actitud permanent "d´eixida a les perifèries", on en aquell moment era necessari testimoniar i anunciar Crist". Per això, com diu Carmen Costa, "de la seua sembra apostòlica, germinà una nova forma de vida apostòlica que l´Església definí després com secularitat consagrada".
Durant la Guerra Civil D. Vicent va ser empresonat, i després de ser posat en llibertat, es va haver d´amagar a casa dels seus pares, d´on eixí amagat en un carro carregat de palla, instal·lant-se a València, al pis del carrer Lluís Vives. I va ser en la clandestinitat, on D. Vicent exercí el seu ministeri, celebrant l´Eucaristia i confessant, i també, ajudat per les futures Obreres, arreplegant roba per als empresonats. Posteriorment va ser professor del Seminari de València i canonge penitencier de la catedral.
D´alguna manera, l´esperit de les Obreres de la Creu està resumit en la inscripció original de D. Vicent, que hi ha a la campana "Mª Dolores", i que diu: "En la casa de la Mare de Déu,/ ben alta cantarà/ "Glòria a Déu",/ esta Obrera de la Creu". I és que a glòria de Déu, les Obreres exerceixen el seu apostolat social i obrer, com a consagrades seculars.
D. Vicent Garrido va ser un capellà discret, senzill i humil, prudent, ple de bondat i de tracte amable, que va viure amb passió el seu amor a Crist. Alhora, va ser un pare per a les Obreres, en les quals va creure i confiar. Ell mateix escrivia: "Quise sembrar metiendo muy hondo en las almas la semilla de Dios. Mi pensamiento fue trabajar, hacer Evangelio". Eixe és el testament espiritual de D. Vicent Garrido, que les Obreres fan realitat amb la seua vida. I és que l´espiritualitat de D. Vicent, com ha dit Carmen Costa, "la imprimí en el seu Institut, amb l´única finalitat de transformar el món a través de la transformació de la persona, sabent que Déu sacia el cor humà i dóna sentit a la nostra vida".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada