Cada quart diumenge d´abril, la Mare de Déu és fa present a Benissa en la popular festa de la Puríssima Xiqueta, patrona de la vila, com canten aquests Goigs: "Ja que tots vos venerem/ com la més pura y perfecta,/ Feu Purísima Chiqueta,/ que sempre vos imitem".
Els cristians d´aquesta vila de la Marina Alta veneren Santa Maria, l´anomenada "Tota Santa" per les Esglésies d´Orient, ja que veuen en ella, la jove de Natzaret dòcil a la Paraula de Déu.
Els cristians d´aquesta vila de la Marina Alta veneren Santa Maria, l´anomenada "Tota Santa" per les Esglésies d´Orient, ja que veuen en ella, la jove de Natzaret dòcil a la Paraula de Déu.
Maria, la dona que Déu va fer "santa i immaculada", acompanya la fe dels cristians de Benissa, com a model i exemple de generositat i de confiança a la Paraula de Déu. Ella, la nova Judit, ens encoratja a viure dòcils i disponibles a les promeses i a l´Aliança de Déu. I ens ajuda també a ser testimonis de l´Evangeli enmig de la nostra societat. Com Maria, els cristians hem de trobar en la Paraula de Déu, la força per tal de fer conèixer l´alegria de les Benaurances, a les dones i als hòmens del nostre món.
Benissa venera la Mare de Déu amb l´entranyable nom de la Puríssima Xiqueta, des de que, segons conta la tradició, una família va acollir a sa casa uns pelegrins, que en senyal d´agraïment els deixaren una imatge de la Mare Verge, com canten aquests Goigs: "Dos pelegrins a Benisa/ vos duen (no´s sap d´ahon),/ y el bon Juan Vives fon/ el primer que vos divisa;/ sa pietat ben satisfeta/ va quedar, segons sabém". Aquella família observà que amb la presència de la imatge, es produïen fets extraordinaris, i per això, ho van fer saber al rector. Va ser el 1864, quan la Puríssima Xiqueta va ser proclamada patrona de Benissa, una vila que li ha dedicat un temple conegut com la catedral de la Marina.
Però hi ha una altra versió de l´arribada de la Mare de Déu a Benissa, com m´ha fet saber el bon amic Joan Josep Cardona Ivars. Va ser l´investigador Antoni Banyuls, iniciador dels treballs de recerca dels orígens del retaule, qui demanà a Cardona que l´ajudara a trobar la informació sobre aquest retaule. Cardona i Banyuls anaren a l´arxiu de Cocentaina per vore el testament de Nicolau Borràs, autor del retaule. Els dos van comprovar que el P. Borràs tenia una neboda a Benissa, a qui li va lliurar alguns objectes, entre ells, unes pintures. Tot això encaixa amb la figura de Joan Vives, que era parent de la neboda de Borràs. Vives, que va ser notari del poble i no va tindre descendència, va emmalaltir, i la seua dona va prometre que pagaria el retaule (que va encomanar a Borràs) per tal d´obtindre la salut del seu marit. D´aquesta manera el retaule arribà a Benissa portat per dos monjos de Sant Jeroni de Cotalba, monestir on residia Borràs.
Siga com siga, el que importa és que Santa Maria és venerada a Benissa amb l´entranyable títol de la Puríssima Xiqueta, "l´honor del nostre poble" (Jdt 15:9) i la "beneïda entre totes les dones" (Lc 1:42), signe d´esperança per a l´Església i per al nostre món.
El Regne de València, des dels seus orígens, va defendre la Concepció Immaculada de Maria. Així, abans que Duns Escot, el mercedari Sant Pere Pasqual (anomenat el primer doctor de la Immaculada) ja havia defensat la tesi de la Concepció Immaculada de Santa Maria. També Francesc Eiximenis, en la seua Vita Christi feia el mateix i Sant Vicent Ferrer com a teòleg, predicador i conseller de reis i de papes, va ser un gran defensor de la Immaculada, com ho van ser també Sor Isabel de Villena, Joan Roiç de Corella i Jaume Roig. Era tan gran la devoció a la Puríssima en terres valencianes, que l´Arxiduc Carles d´Austria va proclamar la Immaculada Concepció de Maria, patrona del Regne de València, el 8 de desembre de 1706
També el Misteri d´Elx presenta un substrat en la defensa la Immaculada, quan posa en boca dels Apòstols aquest text: "Vós, molt pura e defessa, reatus Patrum nostrorum". Per al Misteri, Maria és la dona puríssima, alliberada del pecat dels pares.
Per la seua part, el bisbe d´Oriola, Lluís Crespí de Borja (1607-1663) va anar de Dénia a Roma, i amb les seues gestions va obtindre del papa Alexandre VIIè, la butla Sollicitudo omnium ecclesiarum, on s´especificava que Maria fou preservada del pecat original des de la seua concepció.
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, "la Mare de Déu és com un far lluminós que ens encoratja en la fe i en l´esperança". I per això, Santa Maria, embellida per Déu amb vestits de victòria i de felicitat (Is 61:10) acompanya el Poble de Déu en el camí de la fe.
Que Maria, que és imatge de l´Església, tal i com va proclamar el Concili Vaticà II, ens ajude amb la seua pregària, a ser com ella: dòcils a la voluntat de Déu, sembradors d´esperança i artesans de pau.
Amb uns Goig a la Immaculada, cantem: "Vós sens dubte sou Aquella/ que ens porta lo gran consol,/ Verge pura més que el sol,/ i brillant com clara estrella/ Vós sou l´alta meravella/ que és cantada sens igual./ Concebuda sou Maria/ sens pecat original".
Que la Puríssima Xiqueta siga la benedicció de tots els fills de Benissa, com canten aquests Goigs: "Esta vila per Patrona/ ja fa tems vos aclamà,/ y sols per Vos alcança/ tot lo bé que Deu li dona;/ com vatja sempre ben dreta/ lo que Vos vullgau tindrem".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada