El 3 d´abril és Divendres Sant, dia que l´Esglesia commemora la Passió i la Mort del Senyor, "aquell anyell veritable, que trau el pecat del món" i que "s´immolà per nosaltres", com escrivia Sant Ciril d´Alexandria en les seus Homilies Pasquals.
L´acció litúrgica del Divendres Sant, que sol celebrar-se entre les 3 i les 6 de la vesprada, consta de quatre parts. En primer lloc hi ha la litúrgia de la Paraula, amb la lectura d´un fragment del capítol 53 del llibre del profeta Isaïes, el Psalm 21 i un fragment de la carta als Hebreus, i la Passió segons Sant Joan. Així com el Diumenge de Rams la lectura de la Passió, segons el cicle litúrgic, és la d´un dels tres Evangelis sinòptics (Mateu, Marc i Lluc), el Divendres Sant sempre es proclama la Passió segons Sant Joan (Jo 18:1-19:42).
Després de l´homilia del celebrant, comença la segona part d´aquesta litúrgia: la pregària universal, en la qual preguem per l´Església, pel papa, pels bisbes, pels preveres i pels diaques, per tots els qui exerceixen un ministeri i per tot el poble de Déu. També preguem pels catecúmens, és a dir, per aquells que es preparen per a rebre el baptisme la nit de Pasqua o durant el temps pasqual, i per la comunió plena de les Església cristianes, pels jueus, pels qui no creuen en Crist i pels qui no creuen en Déu. Finalment es prega també pels governants i per les necessitats de tots els hòmens, sobretot pels qui sofreixen.
La tercera part de la celebració és l´adoració de la creu, en aquest dia que commemorem la mort de Jesús: "Adorem, Senyor, la vostra Creu,/ lloem i glorifiquem la vostra santa resurrecció;/ per aquest arbre ha vingut el goig a tot el món". Mentre es canten els improperis, que recorden les gestes de Déu a favor del seu poble i la ingratitud de la gent, els qui ho volen s´acosten a besar la creu, en senyal de veneració.
L´última part de la celebració del Divendres Sant és la comunió, amb el pa eucarístic que es va consagrar el Dijous Sant, ja que tant hui com demà, Dissabte Sant, són els dos únics dies de l´any que no se celebra l´Eucaristia.
La celebració de la Passió del Senyor té una dimensió sòbria, com correspon a la mort del just, i alhora, també té una dimensió plena de serenor, ja que l´arbre de la creu és ja com un tron, on Jesús ens avança la victòria de la pròxima resurrecció. I és que, si l´arbre del Paradís es va convertir en signe de mort, l´arbre de la creu é signe de vida, de perdó i d´esperança. Si ahir, Dijous Sant els ornaments dels celebrants eren blancs, i a la missa es cantava el "Glòria", mentre tocaven les campanes, hui els ornaments són rojos, ja que Jesús va ser el just que va donar la pròpia vida per nosaltres.
En acabar la celebració de la Passió, l´altar queda sense res, només amb la creu i uns ciris.
Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, en la creu "Jesús dóna la vida per tothom; però no en el sentit que la dóna per al conjunt de la humanitat, sinó per a cadascun en particular". És per això que "la Passió de Nostre Senyor i Salvador Jesucrist és l´origen de la nostra esperança", com deia Sant Agutí en un dels seus sermons.
El fet de contemplar Jesús a la Creu, com ens diu Carme Gomà en el seu llibre, "Pregàries seguint l´any litúrgic", ens ha d´ajudar "a pensar en tantes persones que també han de passar pel tràngol del sofriment fins arribar a la mort". Per això la Creu de Jesús ens ha de "fer més sensibles al patiment dels altres". I alhora, ens ha d´omplir d´esperança, ja que la creu, imprescindible en la nostra vida, ens fa arribar a la resurrecció.
Com va dir el papa Francesc el 14 d´abril de l´any passat, "Jesús era considerat com un profeta, però va morir com un criminal". Però Déu no va deixar que la mort l´empresonara, perquè "quan tot sembla perdut, quan ja nos queda ningú, Déu intervé amb el poder de la Resurrecció". També en nosaltres! En les nostres morts i en les nostres creus, mentre esperem l´albada de Pasqua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada