Hui dijous de la segona setmana de Pasqua, la romeria al monestir de la Santa Faç ens recorda la misericòrdia de Déu, manifestada en el rostre de Jesucrist. Un any més els pelegrins fan el camí des d´Alacant a la Santa Faç. I un any més, hui aquesta romeria ens recorda la necessitat que tenim de "la misericòrdia de Déu", tal i com els pares del Vaticà II, promulgaren en la Constitució Dogmàtica Lumen gentium, (LG 40)
Quan els cristians d´Alacant fan camí a la Santa Faç, ens recorden que la faç de Jesús es troba hui en tantes i tantes persones que porten en el seu rostre les marques de la passió i de la mort de Crist. Rostres d´hòmens i de dones que es troben sense treball, rostres ferits per la discriminació racial, rostres de dones maltractades o d´infants que han patit abusos sexuals, rostres d´immigrants sense faena, sense sostre, sense acolliment, rostres d´ancians que viuen sols, rostres de malalts psíquics i físics, rostres de jóvens que han de deixar el país perquè ací no troben treball, rostres dels qui viuen al carrer, sense casa, sense estimació, rostres dels qui han de suportar la prepotència dels poderosos, rostres dels qui passen fam i han de buscar un tros de pa als contenidors, rostres dels qui no han estat mai estimats, rostres dels malalts dependents i de les seues famílies que en compte de trobar comprensió i ajuda, són arraconats i menyspreats, rostres de malalts de sida, d´alzheimer, de pàrkinson, que no troben comprensió ni recolzament, rostres dels qui pateixen els horrors de la guerra.
Quan els cristians d´Alacant fan camí a la Santa Faç, ens recorden que la faç de Jesús es troba hui en tantes i tantes persones que porten en el seu rostre les marques de la passió i de la mort de Crist. Rostres d´hòmens i de dones que es troben sense treball, rostres ferits per la discriminació racial, rostres de dones maltractades o d´infants que han patit abusos sexuals, rostres d´immigrants sense faena, sense sostre, sense acolliment, rostres d´ancians que viuen sols, rostres de malalts psíquics i físics, rostres de jóvens que han de deixar el país perquè ací no troben treball, rostres dels qui viuen al carrer, sense casa, sense estimació, rostres dels qui han de suportar la prepotència dels poderosos, rostres dels qui passen fam i han de buscar un tros de pa als contenidors, rostres dels qui no han estat mai estimats, rostres dels malalts dependents i de les seues famílies que en compte de trobar comprensió i ajuda, són arraconats i menyspreats, rostres de malalts de sida, d´alzheimer, de pàrkinson, que no troben comprensió ni recolzament, rostres dels qui pateixen els horrors de la guerra.
La Santa Faç és present hui als carrers i a les places dels nostres pobles i ciutats. La Santa Faç de Jesús porta en el seu rostre la misèria i el dolor de tots els qui es troben abandonats, ferits o menyspreats.
Jesús en la seua passió i mort, porta els crucificats del nostre món. Per això, és en la creu dels torturats de tantes maneres, que descobrim la mirada del Déu sofrent, que morint ha vençut la mort. Com ha dit el P. Abat Josep Mª Soler, Jesús, "de l´aspror de la creu n´ ha fet un nou arbre de vida que ens ajuda a afrontar i a transformar les nostres creus i la mort mateixa". I per això busquem el Senyor, "perquè amb l´alè dels seus llavis ens comunica l´Esperit Sant donador de vida, i del seu costat obert en brolla la gràcia dels sagraments i la vitalitat fecunda de l´Església".
La romeria a la Santa Faç ha de fer nàixer en nosaltres sentiments d´estimació i de solidaritat pels més desvalguts. Perquè és en ells que descobrim la faç del Senyor, ric en misericòrdia: "A Jesús crucificat/ contemplem amb amor,/ pesa´ns d´haver pecat,/ misericòrdia, Senyor", canten uns Goigs.
És en el rostre dels més necessitats que hem de descobrir la faç del Senyor. En les mans ferides, en els cors adolorits, en els rostres cansats i desfigurats, en les mirades entristides: "Vostra cara ennegrida/ i amargada vostra boca/ foren per la xusma boja/ amb vinagre, fel i saliva;/ però nostra iniquitat vos dóna/ més gran tristor".
Tots els cristians estem cridats a eixugar les llàgrimes del qui ploren, a ajudar els qui no poden més, a acompanyar els qui estan sols, tristos o abatuts, a no deixar mai abandonats aquells que sofreixen. Perquè en tots ells veiem la faç del Senyor! I en tots ells podem fer l´experiència de la misericòrdia de Déu: "Digam tots ab gran dolor/ á Jesús crucificat:/ misericòrdia, Senyor/ perdoneu nostre pecat".
Com ha dit el papa Francesc, "L´Església ha de ser el lloc de la misericòrdia". Per això en aquesta romeria de la Santa Faç, tots hauríem de dir amb Sant Agustí: "No he buscat en tu cap premi sinó la teua Faç", i així, anhelar com Santa Teresina de l´Infant Jesús: "La teua faç és la meua única pàtria".
És per això, per tindre present el do de la misericòrdia de Déu, que el passat dia 11, a la basílica de Sant Pere del Vaticà, el papa Francesc va donar a conèixer la Butla amb la qual ha convocat el Jubileu de la Misericòrdia. Com va dir el papa l´11 d´abril, "Tenim la necessitat de contemplar el misteri de la misericòrdia, que és font d´alegria, de serenor, de pau". I és que la misericòrdia "és la biga mestra que sosté la vida de l´Església", com digué el papa.
Convocat pel papa Francesc, aquest Any Sant, que començarà el pròxim 8 de desembre, dia que celebrarem el 50è aniversari de la clausura del Concili Vaticà II, i acabarà el 20 de novembre de 2016, solemnitat de Crist Rei, serà una bona ocasió per a acollir en la nostra vida la misericòrdia de Déu, i per saber transmetre-la als més desvalguts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada